dijous, 14 de juliol de 2011

una tarda d'hivern

Abans de Nadal en Jordi em va trucar: tenia una idea pel cap que tenia ganes de dur a terme i pensava que entre dos seria més fàcil de realitzar. Vam quedar a casa. Ell va arribar puntual, primera mostra que anava de debò. Em va presentar el projecte, ens vam engrescar, vam proposar idees, col·laboradors... i vam donar per acabada la reunió amb la decisió presa de realitzar una activitat teatral conjunta de cara l'any següent.

Després, fent la cervesa i parlant tranquil·lament de tot i de res, va sortir el tema del premi Boira i la meva desesperació davant la impossibilitat de portar l'obra a escena: quedaven 3 mesos pel dia de la suposada estrena i encara no tenia companyia. N'havia tingut, tanmateix, Clip teatre s'engrescaren amb la idea, trobaren actors i començaren a treballar el text, però circumstàncies inesperades i desafortunades van forçar a la companyia a deixar el projecte molt a desgrat seu i amb l'esperança (per ambdues parts), que algun dia la podrien portar a escena.

No recordo si vaig ser jo o si va ser ell. O si ningú ho va dir i tots dos ho vam pensar, però la idea sorgí: "i per què no ho fem nosaltres?"
La idea era tan esbojarrada, tan inesperada, que ens vam mirar com dient "I per què no?"
En Jordi i en Carles tenien experiència damunt els escenaris, per què no? Clar que calia fer petits canvis, com el fet de l'edat dels personatges o el seu gènere, però la il·usió del treballar junts va poder més que els possibles entrebancs. Així que vam decidir provar-ho.

Una tarda gironina vaig entrar en un bar tot sol amb el text a la mà i no en vaig sortir fins que l'obra va estar dividida en tres actes i amb múltiples acotacions musicals: la transformació escènica de l'obra havia començat.

En Jaume s'encarregà de composar la música amb la col·laboració d'un altre Jordi. I la Laia començà a buscar vestuari per envellir a en Jordi i canviar de sexe a en Carles. I també s'hi apuntà la Rosa amb l'escenografia. I la Núria amb el maquillatge. I en Ricky fent fotos a tot. I un altre Jordi i la Marta col·laborant amb el que fés falta i més. I en David i l'Eloi remenant llums i so... i, sense adonar-nos-en, érem unes 15 persones involucrades en aquest petit projecte nascut una tarda d'hivern.

Un projecte que es diu Tu i Jo i que la fortuna ha volgut que estrenéssim a Vic, que ens acceptessin a la Mostra de Teatre de Barcelona, que passéssim a la segona ronda, que ens programessin a Porta4, que experimentéssim amb les noves tecnologies al Domèstica de Girona i que sortíssim a La Vanguardia.

Un projecte que tenim ganes de continuar i que anem mimant dia rera dia perquè creixi fort i sa amb l'ajuda de tots.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada