Primer assaig de "El penya-segat"

28/12/11 - Can Saleta

Primer dia de El penya-segat: lectura del text.

Contextualització.

Primer anàlisi de la història.

+ : les maletes, la conya de la parella enganyant-lo.

? : com fer el camí, ha de ser molt inclinat? un penya-segat molt enlairat?

= :ganes de fer l'obra. Dilluns 2/01/12 el següent assaig.

(en una masia oblidada del Montnegre, comença aquest nou projecte)

Feia fred a can Saleta. Les múltiples cambres, passadissos, raconets amagats que conté, estaven coberts per la humitat de l'abandonament i la fredor de la buidor. Després de xafardejar-ne tots els espais, de remenar entre caixes de llibres per llençar i d'escollir-ne un bon munt (entre ells Rayuela, El caballero de Olmedo, però també Pedra de Tartera i el Teatre de Puig i Ferrater), arribà el moment que tots tres teníem ganes d'abraonar-nos sobre el text. Un text desconegut pels actors, uns personatges amb els quals no estan familiaritzats, unes accions que ignoren. La meva feina, doncs, és la de contextualitzar la història, introduir els girs dels personatges, marcar les pautes generals dels seus comportaments.

Comença la lectura sota un immens plataner i un doll de sol que ens fa creure que no estem a l'hivern. En Txarli fa d'HOME1, el cínic, l'escèptic, el que escolta perquè no té més remei i que tot ho critica. En Pakito fa d'HOME2, el personatge més somiador, el que ens mostra els seus records, el que ens explica històries. 

Comencem a llegir i el començament és lent, dubitatiu. Pateixo: ignoro si els està agradant el text. Em plantejo si el text és prou interessant com per a ser representat. Em pregunto si ells són els actors adeqüats per a fer-lo... aquests dubtes i mil més. 

Però, mica en mica, la lectura de l'obra transcorre, algun somriure apareix als llavis dels lectors, algun diàleg, malgrat desconegut per ells, agafa cos... i torno a creure en l'obra.

En acabat, allau de preguntes: per què fa això aquest personatge? són reals les històries que explica l'HOME2? el penya-segat és molt enlairat o és només metafòric? ... i les meves respostes poc importen: entre tots les intentem respondre. O ampliem els dubtes. No importa. El que sí que importa és mastegar la història, conèixer aquest HOME1 i aquest HOME2, creure que, de debò, poden existir.

I ara sí, després de les preguntes i l'animada tertúlia, l'aprovació tan esperada. A els dos actors els ha agradat el text, els dos tenen ganes de portar-lo a l'escenari. I jo el que més.

Havíem quedat a les 11 per fer un cafè. A les 3 de la tarda decidim deixar-ho. Un  matí productiu que ha de conduir a una altra sèrie de matins productius.