publicada al web de La Comarcal Edicions
Hem parlat amb l’escriptor i periodista Roger Simeon per tal de saber una mica més sobre el seu nou llibre, disponible a través del nostre sistema de micromecenatge. Oblidant la Cristina,
és una novel·la punyent que retrata de manera àgil passió i sentiments.
El seu autor ens desvetlla en aquesta entrevista algunes de les seves
característiques més rellevants.
A quins lectors s’adreça ‘Oblidant la Cristina?
Directament a aquells que més fàcilment es poden identificar amb les
protagonistes, és a dir, a persones d’entre 20 i 40 anys. A joves que
experimenten, experimentaran casos i situacions semblants. Però també a
lectors majors de 40 perquè les experiències narrades, les sensacions de
les protagonistes són molt característiques d’una etapa de la vida i,
per tant, és probable que ells també les hagin viscudes i les puguin
trobar interessants. Encara que només sigui per la nostàlgia del temps
passat.
Què el va impulsar a escriure aquesta novel·la?
La voluntat d’explorar nous mitjans narratius. Tot allò que havia
escrit fins aquell moment es decantava més cap al costumisme o el
modernisme més clàssic, tant temàticament com lèxicament, i em venia de
gust provar nous registres. Així, partint d’una primera idea, les
relacions humanes en el seu sentit més ampli (l’amistat, l’amor, els
enganys, la feina…), va anar creixent la novel·la.
Per què les protagonistes són dones?
Seguint una mica el que comentava abans, per una voluntat de variar.
La majoria dels meus personatges havien estat masculins i em venia de
gust explorar el món des d’una altra òptica. Vaig decidir donar veu a
les protagonistes i elles van anar mostrant les seves personalitats.
Quines influències de la seva experiència dins del món del teatre hi podem trobar al llibre?
Hi ha alguns temes comuns en tota la meva escriptura
(existencialisme, llenguatge, dubtes…) però no considero que la meva
vessant de dramaturg hagi tingut una forta influència en aquesta
novel·la. ‘Oblidant la Cristina és un relat que, potser, s'apropa més fàcilment al cinema, que vol generar imatges visuals i sensacions més cinematogràfiques que teatrals. Tot i això, sóc conscient que tot allò que fem i que vivim ens afecta en major o menor mesura i, per tant, suposo que es podria dir que la preeminència del diàleg, la poca especificitat de les localitzacions, són elements que he importat de les meves obres de teatre al llibre."
Text: Sílvia Tarragó
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada