dijous, 6 de febrer de 2014

Nit en blanc

Aquesta nit (matinada més aviat) connexió amb Nova York per fer el taller sobre Los columpios. Un taller que consta de tres parts:

1a, l'autor exposa què n'espera de l'obra, quina és la seva visió i com creu que aquest taller el pot ajudar. A quatre hores de la connexió encara no tinc clara cap d'aquestes qüestions. Què n'espero de l'obra? Doncs que mostri les dificultats que tenim per comunicar allò que realment sentim; que mostri la fragilitat de la condició humana, les nostres pors i dubtes d'una manera diferent.
Quina visió tinc de l'obra? Doncs suposo que una de molt estàtica. De personatges perduts en els diàlegs en un espai volgudament ambigu. És a dir, no massa diferent del que hi havia a Tu i Jo perquè, de fet, Els gronxadors (l'original català del qual neix aquesta Los columpios) és una mena de preqüela de Tu i Jo. Una història semblant, uns personatges semblants, però en una etapa prèvia de les seves vides.
Com crec que aquest taller pot ajudar l'obra? Doncs perquè aportarà la visió de diferents persones vinculades amb el teatre (des d'autors a directors) i això hauria de fer ressaltar-ne les possibles virtuts i corregir els errors existents. És a dir, descobrir què funciona i què no de l'obra.

2a, els participants diuen la seva opinió sobre l'obra. Aquí és on pot passar de tot. Si bé és veritat que als altres tallers el to sempre ha sigut molt respectuós i les possibles crítiques mostrades sempre han aparegut amb fi de bé, potser l'absurditat del meu text pot generar certa controvèrsia. A veure.

3a, s'estableix un debat entre tots arràn de què ha dit l'autor i de què han opinat els demés participants. Un debat normalment interessant sobre els temes més inversemblants que ha pogut generar la lectura de l'obra.

Conclusió: entre 2 i 3 hores de tertúlia teatral, de debat i anàlisi d'una peça meva que em fa molta il·lusió.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada