Dimarts, 19 d’abril, mentre uns estem per Barcelona assistint a la primera reunió de la Mostra de Teatre de Barcelona, altres estan començant a treballar en l’edició dels vídeos promocionals de l’obra.
El viatge de tornada en tren és llarg i avui encara més després d’una reunió inacabable de fiLÒmans i d’una nit de molt poca son. Em rendeixo i dormo. Em desperta un acordionista desafinant, però l’ignoro i segueixo dormint. Fins que em truca en Jordi per saber com ha anat la reunió, què ens han dit, com és el Teatre del Raval… i mica en mica em desperto i el poso al dia. Li dic la capacitat de la sala, li confirmo el dia de la nostra representació (el 31 de maig a les 9), li explico el funcionament de la Mostra, la divisió en quatre fases, el vot basat únicament en l’opinió del públic, el preu de les entrades (10€), que es podran comprar al Tel-entrada, que no hem de patir per les llums ni pel so, que ja tinc la fitxa tècnica i que ja l’enviaré a l’Eloi per començar a fer el quadre de llums… i, de reüll, veig com la senyora del costat em mira amb cara de sorpresa. I l’entenc: qui m’ho hauria dit a mi que tantes paraules sortirien de la meva boca!
Ens acomiadem. Penjo el telèfon. Miro la parada: Arenys. Encara em falta una bona estona. Tanco els ulls i somiejo.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada