la mandra universal

Quan ens quedem sense idees recorrem a tòpics, a frases fetes, mastegades i regurgitades. A pensaments d'altri que volem fer passar per nostres, creient que els demés no se n'adonaran, apel·lant a la ignorància universal. Ignorant que tothom se n'adona i que si no ens retreuen que aquella frase nostra és robada no és pas per ignorància, sinó per mandra. La mandra universal. Aquest sí que és un principi absolut que regeix el món i que mai falla. La mandra. Universal. El no-fer res i mirar de com fer encara menys. Perquè per treballar ja hi serem a temps. Ara el que toca és l'escaqueig, el descansar, el deixar passar l'estiu que la calor no és productiva. Sí, la mandra universal. I, més concretament, la mandra personal. Que encara és més forta.