Tu i Jo al Teatre del Raval

El dimarts plovia camí de Santa Maria de Palautordera, però ensenyament no entén de fenòmens climatològics ni d'inquietuds teatrals. Després de 7 anys a llistes, el dilluns 30 de maig vaig ser convocat per començar l'endemà: el dimarts 31 de maig, el mateix dia que portàvem Tu i Jo al teatre del Raval. Doncs gràcies per fer-ho tot una mica més complicat.

Pluja, companys nous, primària, P5, molts canvis per poder ser assimilats. Però l'ésser humà no deixarà mai de sorprendre'm amb la seva capacitat d'adaptació.
A l'hora del pati, engego el mòbil, retorno al món dels adults, i rebo una trucada: la Natàlia de la Mostra de teatre de Barcelona. Es veu que encara no ha arribat ningú de Tu i Jo al teatre del Raval. Truco a en Jordi: són les 11 i encara són a Vidreres. Comencem bé.

Plou més fort, un nen m'ensenya una dent que li balla, una nena plora perquè algú li ha estirat els cabells, una altra m'explica que el seu pare va fer no sé què... i el matí s'acaba. Ja sóc lliure d'anar a Barcelona. Aquest no era el dia de representació que havia pensat, però convé adaptar-nos a tot.

A les 6 arribo a Barcelona, puc aparcar en zona blava i xop com un ànec entro al teatre. Els ànims semblen una mica més calmats: en Jordi està fumant a l'entrada amb la Cristina, la tècnica del teatre. Entro i veig que l'escenari ja està tot muntat, que el sofà ja està en posició, les caixes enlairades i, millor encara, fixades al terra perquè es veu que qui fos que va fer aquest escenari no entenia de nivells i el va fer totalment inclinat cap endavant.

Parlo amb en Jordi i em diu que han arribat passades la una: puc entendre els nervis de la Cristina. Fins a cert punt, clar.
Una cosa són nervis i l'altra és mala educació.

Mica en mica arriba gent, en Ricky amb en Pau preparats per fotografiar tot el que passa, la Rosa i en Jordi amb les cadires, i en Carles i en Jordi es tanquen als camerinos per iniciar la transformació en HOME i DONA.

A les vuit i poc se senten veus pel carrer: un exèrcit d'avis i àvies de Vidreres que han organitzat un autocar per venir a veure a aquests dos actors vidrerencs. 45 en total. Tots mudats per la sortida a Barcelona. Tots nerviosos per l'activitat tan diferent entre setmana.
Doncs ara sí que ja hi som tots.

Correm el teló. Deixem entrar a la gent. Fem una petita introducció de l'obra, del projecte, de la importància dels vots del públic per poder passar a la següent fase, i desapareixem. Tanquem els llums, comença la música, s'obre el teló i comença l'obra.

I és un èxit: en Jordi i en Carles estan còmodes veient tantes cares conegudes entre el públic que entren en els respectius personatges com mai ho havien fet abans. Malgrat els problemes tècnics, els problemes amb la música que s'encallava o que directament no sonava, va ser un èxit.

Ara és qüestió d'esperar. A finals de juny se sabrà qui passa a la següent fase.

Mentrestant, però, no estem quiets i ens donem a conèixer. Mentrestant, creixem a la xarxa: http://tu-i-jo-teatre.blogspot.com/