divendres, 24 de febrer de 2012

cinquè assaig de "El penya-segat"

28/01/12 - Can Saleta

Ampliació de text.
Nova escena, noves accions.
Començar a utilitzar elements externs: cigarreta, rellotge.

+ : conèixer una nova faceta dels personatges
     començar a practicar els moviments amb el condicionant de les maletes
- : la pluja i el fred que ens han reclòs a la cuina, davant la llar de foc


(el temps i les persones)
Comença l’assaig amb l’avís del seu estroncament: a la una s’ha d’acabar l’assaig perquè he de marxar cap a Tarragona per assistir a un enterrament.
Sense temps per perdre, doncs, ens deixem de preliminars, de converses prèvies, de comentaris generals, agafem els respectius texts i fem una llegida de l’última escena, les últimes 7 pàgines. Sense premeditar-ho, sembla que el 7 sigui el número exacte de les diferents escenes que anem realitzant, com paquets independents d’acció de 7 pàgines cadascun. Més enllà de la numerologia abstracta, de la meta-astrologia, de les lectures tàntriques i meta-sensorials d’aquest número que, com tots de fet, resulta ser màgic, fem una lectura del text que avui es basa en la importància del temps i, sobretot del seu pas. Un tema més que encertat en un dia que acabarà al cementiri.

L’HOME1 i l’HOME2 es posen en situació a l’exterior de can Saleta i fem una primera passada general, sense text correcte, només per marcar les accions, per familiaritzar-nos amb les rèpliques i amb els moviments. Fem una segona passada afegint l’intercanvi de rellotge que genera les queixes sobre el pas del temps, sobre la seva rapidesa, sobre la futilitat de la vida, però la pluja s’intensifica i el fred comença a apoderar-se de nosaltres, de manera que decidim anar a refugiar-nos a l’interior de la casa, a la cuina, davant la llar de foc.
Llegim novament el text per començar a afiançar-lo i repetim l’escena. El text és complicat, enrevessat i decidim rellegir-lo una vegada més abans de seguir. És una escena important perquè és la que tanca l’obra, és el record amb el qual marxaran a casa els espectadors i convé treballar-la bé.

Després de dues passades més ens hem d’aturar perquè ja són quasi la una i arriba l’hora de marxar. Aquesta darrera escena necessita pulir elements, marcar gesticulacions, mirades i silencis, però ja comença a deixar entreveure la sensació final de la peça. Comença a insinuar que l’obra pot cloure en aquest punt i fer-ho amb certa dignitat. Mostrar el final d’un camí que ens ha de portar a el penya-segat.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada