03/03/12 - Can
Saleta
Recordar
Reorganitzar
Redistribuir
+ : canvis
escènics importants que permeten més mobilitat i
interacció entre els
personatges
Divisió de l’obra en 7 escenes
Poliment de diàlegs.
(el retorn a El penya-segat)
Dues setmanes sense assaig donen per molt. La
lectura quasi-malaltissa de tractats i manuals de direcció permeten organitzar
millor els assajos, planificar les accions, concebre l’obra com a un producte
global, com un conjunt d’accions, diàlegs, paisatges, silencis, llums, sons…
Avui, després de dues setmanes, de rellegir el text, de fragmentar-lo en
escenes, de marcar-ne les accions i els diferents girs interns (argumentals o
de caràcter), retornem a El penya-segat. I ho fem amb canvis.
El primer afecta directament a l’escenografia:
el camí que condueix al penya-segat ha de ser inclinat, ha de fer pujada.
Busquem objectes que ens permetin crear la il·lusió de rampa i construïm una
petita elevació que ens força a ampliar l’escenari però, també, a reconsiderar
els moviments assajats. No és el mateix caminar en un escenari pla que en un
d’inclinat. I aviat descobrim que no és només físicament, sinó també
ideològicament, que apareixen les diferències: el pes de la nostra cultura ens
empeny a veure a aquells situats per damunt dels altres com a superiors
jeràrquicament, com a millors. I, clar, per l’altra banda, a aquells que queden
més avall com a inferiors, dominats, sotmesos. El fet que a l’època medieval
els rics visquessin als castells enlairats i llencessin els seus rius fecals
carrer avall on vivien els pobres n’és un clar exemple.
Aquesta distribució de poders ens permet jugar
una mica més amb les relacions entre els personatges, amb les seves
interaccions.
Comencem pel principi, amb La història de
l’anglès i, malgrat alguns entrebancs memorístics que dues setmanes d’aturada
provoquen, comencem a veure com funciona damunt la nova escenografia. Com els
moviments dels personatges s’enriqueixen amb aquesta rampa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada