divendres, 30 de març del 2012

setè assaig de "El penya-segat"

09/03/12 - Can Saleta

Vent
Fulls volant
Dubtes

+ : introducció d’una nova escena
      marcatge de certs moviments i accions

? : quina és la millor manera d’aprendre el text


(a l’ull de l’huracà)
Tal i com unes setmanes abans el fred ens arrecerà a l’interior de Can Saleta, avui és el vent el que ens força a sacrificar el nostre espai natural d’actuació, la gran era frontal, i buscar refugi al peu de la façana.

Reorganitzem la rampa ràpidament, començant a pensar en la maqueta i els esboços presentats per en Pakyto, en la possibilitat d’acabar el penya-segat en un angle diferent del previst.

Fem una passada ràpida, d’escalfament, a La història de l’anglès i, veient que comença a tenir forma, ens aventurem amb la següent escena: El cartell. Una continuació natural de la primera, un endinsament una mica major en els personatges, a les seves reaccions, les seves dinàmiques. Encara els estem coneguent, però ja en podem intuir certes característiques constants, certes reaccions pròpies. Són unes noves amistats que tot just estem començant a freqüentar i que encara ens sorprenen.

Aquesta segona escena comença amb un joc semblant a l’anterior, però de sobte es produeix un gir i les relacions de poder establertes entre els dos personatges es capgiren. Això és el que volem mostrar verbalment, però també visual recoltzant-nos amb la rampa. Per això marquem certs moviments, certes pujades i baixades de la rampa, encreuaments dels personatges… però tot plegat s’acaba encarcarant. Caiem en l’encasillament i els personatges esdevenen més preocupats de saber on han d’anar al final de la rèplica que no pas de ser ells mateixos i moure’s naturalment per l’espai. Així ens ho fa veure, encertadament, en Pakyto.
Aquesta és una obra primordialment de text. Les accions han d’acompanyar al text. No a l’inrevés. Per tant, fins que el text no estigui ben assimilat, fins que les rèpliques no hagin sigut interioritzades, el treball personal de cada actor dut a terme…, el pautament dels diferents moviments resultarà artificial. Ara ho veiem. El problema, però, és com aprendre el text? Fer-ho damunt l’escenari alhora que s’assaja? Dedicar-hi nits d’insomni a casa memoritzant paràgrafs? Aquí és on entra la formació de cadascú. Aquí és on les diferents escoles actorals es deixen veure. Aquí és on jo m’aparto i deixo llibertat d’acció: no crec que cap de les possibles maneres de fer-ho sigui la correcta, sinó que cadascú ha de trobar la seva.

En el proper assaig veurem els fruits d’aquesta recerca personal.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada