Avui és gairebé mai - 20/09/203 - Girona

El repte de convertir Avui és gairebé mai, una obra pensada per a ser representada en un teatre, amb unes transicions a la vista creades per enllaçar tota l'acció, era molt gran. No es tractava només d'adaptar les diferents escenes als espais assignats (una taula d'una terrassa de bar, el celobert d'un alberg, l'oficina d'una entitat esportiva,  un pis particular, l'àtic en obres d'un bloc de pisos) sinó que a més calia coordinar els moviments entre els espais. El teatre de carrer tendeix a ser escandalós, vistós, amb interacció freqüent amb el públic, però nosaltres vam fer (intencionadament o no) justament el contrari: la gent havia de seguir a un personatge, l'Hugo, el protagonista de l'obra que no es dirigia a ells en cap moment. Seguien el recorregut d'aquest agent d'assegurances mentre va a parlar amb els seus possibles clients. Òbviament, el primer dubte era com reaccionaria el públic. Si el seguirien, si no sabrien què fer, si s'avorririen, fins i tot, de seguir a un personatge capficat en el seu món i els seus problemes...


L'altre problema era logístic. Com fer que els altres tres personatges de l'obra apareguessin als diferents espais de Girona just a temps per l'arribada de l'Hugo. Calia, doncs, establir recorreguts paral·lels per a cada personatge i, sobretot, assegurar-nos que arribaven al lloc amb temps suficient per a vestir-se amb la roba adequada de la següent escena. No cal dir que aquesta part logística va significar recórrer els carrers de Girona cinquanta mil vegades, tant per escollir el millor recorregut, com per a que els actors el memoritzessin. El fet que bona part dels actors no havien anat mai a Girona tampoc ho va facilitar.
A més, hi havia la feina de dos col·laboradors/actors sense la qual hauria sigut impossible de moure el vestuari a temps ni de permetre que els actors estiguessin a punt per les seves escenes. Uns nous recorreguts que havien de passar inadvertits pel públic.


Una feina prèvia (continues escapades a Girona durant aquests últims mesos, els dos últims dies concentrats a Girona escandalitzant a la gent que ens veia córrer pels carrers i representar escenes a llocs inesperats com passos de zebra) que va donar els seus fruits: l'estrena va ser un èxit. Els actors van clavar els seus temps i van arribar al públic; els col·laboradors van fer la seva feina a la perfecció i el públic va seguir a l'Hugo per tota Girona amb ganes de saber què més li podia passar a aquell personatge.


Superada aquesta prova, només queda agrair a tots aquells que ho han fet possible: a l'associació ad'art per organitzar el festival Domèstica (especialment a l'Olga per córrer amunt i avall); a l'Esther del GEiEG per rebre'ns tan bé; a la gent del Cerverí de Girona per salvar-nos una escena a l'últim moment cedint-nos una taula i una cadira; al bar La Pedra per accedir a treure el parasol gegant del mig de la plaça; a la Taverna de l'Àngel per oferir-nos menús de 4 euros; a en Xavier i en Guillermo per deixar-nos dormir a casa seva i, a sobre, preparar-nos el sopar; a en Jordi i la Georgina per col·laborar amb el projecte; a El Punt/Avui per fer-ne publicitat i als que em pugui oblidar (perdoneu) i a tota la gent que ens va venir a veure.

Tardor 2013

L'any 2013 havia de ser un any de canvis. I ara que comença la seva recta final, la sensació d'ara o mai s'accentua. Sigui com sigui, la tardor comença diferent, sense constriccions laborals, sense horaris externs ni obligacions extrapersonals i això potser ja és una marca dels canvis que esperen d'aquí a finals d'any.

El que no canvia són els projectes i la il·lusió de fer-los.

Per començar, el 20 de setembre estaré a Girona amb Els carotes per fer l'acte inaugural del Domèstica 2013. Una re-creació de l'obra Avui és gairebé mai que abandonarà la comoditat (i seguretat dels escenaris) per escampar-se pels carrers i pisos del centre antic de Girona. Teatre desubicat que servirà de guia per als assistents al festival.

A l'octubre comença la gira tardoral de You and Me per terres angleses. Després d'un molt bon començament d'any, d'haver guanyat un Angel Award al Brighton Fringe i d'haver participat en el PAM festival de Nova York, You and Me torna als teatres i a les carreteres angleses. 18 representacions en poc més d'un mes (del 21 d'octubre al 30 de novembre) a Weymouth, Leeds, Somerset, Buxton, Pilton...

Al novembre, si s'acaben de confirmar els dies, estaré a Santa Cristina d'Aro i a Vidreres amb Els convidats. Una obra que, definitivament, sembla ser només una obra d'hivern...

I, entremig, dos nous projectes teatrals que a hores d'ara estan en un moment tan gestacionari que és millor no parlar-ne més que res perquè no està molt clar cap a on conduiran, si és que condueixen a enlloc, però que em fan molta il·lusió.

I, sobrevolant-ho tot, l'encàrrec que m'ha fet l'editorial Palamedes: la gran responsabilitat de traduir un llibre anglès de principis de segle XX que mai ha estat traduït al nostre país. Els primers 10 capítols ja estan traduïts i en procés de correcció. Ja només en queden 42 més.

Domèstica 2013

El proper 20 de setembre, Els carotes escampem l'obra Avui és gairebé mai pels carrers i cases del casc antic de Girona.

Després de l'exitosa estrena a l'Institut del Teatre i de les bones representacions a Sant Celoni i Malgrat de Mar, Avui és gairebé mai abandona l'espai tancat del teatre i es re-inventa per adaptar-se al festival Domèstica de Girona.

Una combinació de teatre de carrer i teatre textual que conduirà als espectadors per diferents espais de Girona mentre acompanyen a H. en un dia de la seva vida. El dia que pren una determinació i tot està a punt de canviar.

Demà és el torn de mirar les diferents localitzacions, de familiaritzar-nos amb el recorregut i els espais i poder adaptar l'obra a aquestes noves condicions. A partir d'aquí, la feina dels actors s'intensificarà posant a prova les seves capacitats d'adaptació i de concentració perquè certament no és el mateix fer una obra damunt d'un escenari on tens tota l'atenció del públic (en el millor dels casos) que fer-ho en un espai públic on les distraccions es multipliquen.
Un interessant experiment que la gent de l'associació Ad'art ens permet dur a terme i pel qual els estem molt agraïts.

Ben aviat molta més informació.

You and Me a Nova York (més informació)

L'Institut Ramon Llull es fa ressò de l'arribada de You and Me a Nova York:

 

"Performing Arts.  New York,  09/07/2013

MERCÈ RIBOT and PATRICIA RODRÍGUEZ in YOU AND ME at the PAM FESTIVAL 2013

Two elderly Spanish sisters live in a foreign land against the backdrop of a battered rug and a mountain of mysterious boxes. They share an existence of outrageous defamation, tender reminiscing and pure madness, careering between affection and annoyance. But is their behavior just eccentricity or something more destructive?

You and Me blends laugh-out-loud comedy with empathy in a moving exploration of old age.
Performed by two Spanish actresses living in London (Mercè Ribot and Patricia Rodríguez), and directed by Bryony Shanahan (Bitch Boxer, Soho Theatre) Little Soldier Productions presents an adaptation of Roger Simeon’s absurd text Tu i Jo (Premi Boira Prize for New Writing, 2010) that directly draws from their own roots, cultural identities and languages, giving the piece an extremely personal touch whilst maintaining a universal theme. This piece is unique and original with a non-conventional narrative style. Notably, it has been adapted from a play about an elderly husband and wife to one about two sisters.

Little Soldier Productions was formed by Rodríguez and Ribot in 2010 and You and Me is its second show. Its work focuses on promoting cross-cultural artistic collaborations and creating shows that explore the humor in even the most unlikely of situations. www.youandmetheplay.com

Friday, July 19, 2013
7:00pm
Saturday, July 20, 2013
7:00pm
Sunday, July 21, 2013
3:00pm

Theater Iati
64 East 4th Street, New York, NY 10003"
_____________
Font: Institut Ramon Llull

El primer sopar finalista del Premi de Teatre Breu Inicia't

Per segon any consecutiu, un text meu queda finalista del Premi de Teatre Breu Inicia't.

L'any passat va ser El casament, una història de desamor que molta gent ha volgut veure com una obra sobre la violència de gènere. I potser sí que ho és, potser sí que la negació de la víctima de reconèixe's com a tal és el motiu del gir argumental... sovint (sempre?) els lectors/espectadors són els que acaben de donar el significat a les obres. O, si més no, un de possible que pot variar amb el temps.

Aquest any, el text premiat ha sigut El primer sopar, un monòleg beckettià que comparteix temàtica amb El primer amor (d'aquí ve el títol). L'explicació d'una relació de parella, que no sentimental, en la qual ell mai va voler formar-ne part, però tampoc ser-ne exclòs.

Moltes gràcies a Els amics del Teatre Zorrilla i a tota la resta d'organitzadors de La Nit Literària de Badalona pel premi.

L'any que ve, més.