dilluns, 27 de maig de 2013

La llibreta d'Augusto

L'Augusto d'Unamuno afirmava que caldria portar sempre una llibreta al damunt: "la millor tècnica mnemotècnica". I no s'equivoca. Hi ha tantes coses que oblidem al llarg de la nostra vida que, si les haguéssim recopilat totes en una llibreta, ja no la podríem portar a la butxaca, sinó que l'hauríem d'arrossegar en un carretó com uns Sísifs qualssevol.

Darrerament, aquests petits oblits que ens proporciona la vida m'estan retornant en forma de persones. La proximitat digital (i, desenganyem-nos, la minusculitat geogràfica d'aquest nostre país) fa que em trobi i retrobi amb persones del meu passat que havia oblidat. A vegades, aquest re-encontre provoca una alegria d'aquelles que si dugués llibreta al damunt, de segur que anotaria. D'altres... d'altres es tracta d'un malson recurrent que em persegueix dia rere dia.
I, últimament, es tracta d'aquest darrer cas.
Obviaré noms (de fet el re-encontre ha sigut mediàtic i ni tan sols ens hem posat en contacte) però des de fa unes setmanes, em persegueix un individu del meu passat que ja tenia més que oblidat. Un individu amb qui no havíem connectat precisament, d'aquells que segurament no hauria apuntat a la llibreta d'Augusto, però que, tanmateix, es resisteix a allunyar-se de la meva vida. És curiós com hi ha persones que no coneixes, que no vols conèixer però que, de fet, no deixen mai d'estar a prop teu.
En canvi aquelles persones que realment voldries recuperar, han desaparegut per sempre més...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada