dilluns, 27 de juny del 2011

El senyor Lila

(personatges creats per l'espectacle de teatre de carrer La mirada del poeta)


El senyor Lila és reivindicatiu. Tan avessat com n'està a l'assistència a manifestacions i protestes populars, n'ha acabat adoptant el lèxic i la gramàtica. Ja no parla com els demés, ja no manté converses coherents, ara el senyor Lila proclama eslogans. Tot allò que diu ha de rimar, ha de ser dit amb un to de veu exaltat que cridi a les armes.
Ja no ho sap fer d'altra manera.
El senyor Lila és el tipus de persona que s'aturaria davant d'un arbre sec i reclamaria fer una sentada col·lectiva fins que els senyors de l'ajuntament vinguessin a regar-lo. Així és el senyor Lila.

dijous, 16 de juny del 2011

El senyor Taronja

(personatges creats per l'espectacle de teatre de carrer La mirada del poeta)


El senyor Taronja és joventut. Malgrat tenir una certa edat que l'apropa més a la vellesa que a la infantesa, el senyor Taronja encara es creu jove. Intenta vestir com un jove, o com ell creu que vesteixen els joves. Intenta parlar com un jove... i prou que s'hi esforça, que ho intenta amb tot el seu cor, però al pobre senyor Taronja se li ha passat l'arròs i, massa sovint, acaba fent el ridícul.

dimarts, 14 de juny del 2011

El senyor Vermell

(personatges creats per l'espectacle de teatre de carrer la Mirada del poeta)

El senyor Vermell és apassionat. Tot s'ho pren a la valenta, amb ganes. Quan ha de fer una tasca, per insignificant que sigui, s'hi llença de cap, la organitza fins a l'últim detall, en planifica les accions a realitzar, els possibles problemes que es pot trobar i les millors solucions que hi podria donar. És un home d'il·lusions fortes, de sang calenta i, per això, de vegades, també esclata. Quan les coses no surten com ell havia previst, quan els seus plans es torcen, quan perd (encara que sigui al parxís), el senyor Vermell esdevé rabiüt, s'enfada amb tothom i crida i gesticula en excés que fins fa por de veure.

dissabte, 11 de juny del 2011

El senyor Groc

(personatges creats per l'espectacle de teatre de carrer La mirada del poeta)

El senyor Groc és àcid. Té un humor sec, corrosiu, agre fins i tot. Ell a tot li treu suc i de tot se'n riu. Però no ho fa per subèrbia o arrogància, el que passa és que el món li va tan gros que ha decidit prendre-se'l a broma. Quedar-se'n al marge i ser-ne un espectador cínic, dèspota, que no en deixa passar cap ni en perdona cap. Sempre amb un comentari a punt, sempre amb alguna resposta enginyosa. Així és el senyor Groc.

divendres, 10 de juny del 2011

El senyor Blau

(personatges creats per l'espectacle de teatre de carrer La mirada del poeta)

El senyor Blau és tranquil·litat. De parla pausada i sense masses variacions tonals, el senyor Blau es mou per la vida al seu ritme. A ell li és igual que el món es mogui frenèticament al seu voltant, que les coses canviïn molt ràpidament i que l'estrés sigui una predominant d'aquesta època, el senyor Blau romàn tranquil, impassible. Com si tingués tot el temps del món, com si amb ell no anessin les presses. I, tanmateix, ell mai fa tard. Va fent, mica en mica, però no s'atura i mai es fa esperar.

dimarts, 7 de juny del 2011

El senyor Negre

(personatges creats per l'espectacle de teatre de carrer La mirada del poeta)

El senyor Negre és foscor. Per a ell tot són problemes, tot se li fa una muntanya, de seguida s'ofusca. Sempre està capficat i qualsevol decisió que pren està segur que el portarà pel mal camí. Pessimista de mena, de la seva boca només en surten comentaris negatius, cínics, derrotistes. El senyor Negre és d'aquella mena de persones que, davant del vol d'un ocell, lliure, gràcil, pacificador, només hi veu el perill que se li caigui al damunt.

dilluns, 6 de juny del 2011

El senyor Blanc

(personatges creats per l'espectacle de teatre de carrer La mirada del poeta 2011)

El Senyor Blanc és pur. De parla dolça i acaramelada, el Senyor Blanc és incapaç de veure maldat al món. Per a ell, els grafits a les parets són l'art preciosista de joves artistes; els vidres trencats d'aparadors i cabines telefòniques són producte de fenòmens naturals, ja siguin terratrèmols o forts temporals; les escombraries llençades pel carrer són culpa del vent que les ha fet sortir dels seus llocs corresponents. Sí, pel Senyor Blanc el mal no existeix, la malícia és inventada, del cinisme no n'ha sentit mai a parlar i cada dia que passa més innocent es torna, més net, més transparent. Més infantil, fins i tot.

diumenge, 5 de juny del 2011

Tu i Jo al Teatre del Raval

El dimarts plovia camí de Santa Maria de Palautordera, però ensenyament no entén de fenòmens climatològics ni d'inquietuds teatrals. Després de 7 anys a llistes, el dilluns 30 de maig vaig ser convocat per començar l'endemà: el dimarts 31 de maig, el mateix dia que portàvem Tu i Jo al teatre del Raval. Doncs gràcies per fer-ho tot una mica més complicat.

Pluja, companys nous, primària, P5, molts canvis per poder ser assimilats. Però l'ésser humà no deixarà mai de sorprendre'm amb la seva capacitat d'adaptació.
A l'hora del pati, engego el mòbil, retorno al món dels adults, i rebo una trucada: la Natàlia de la Mostra de teatre de Barcelona. Es veu que encara no ha arribat ningú de Tu i Jo al teatre del Raval. Truco a en Jordi: són les 11 i encara són a Vidreres. Comencem bé.


Plou més fort, un nen m'ensenya una dent que li balla, una nena plora perquè algú li ha estirat els cabells, una altra m'explica que el seu pare va fer no sé què... i el matí s'acaba. Ja sóc lliure d'anar a Barcelona. Aquest no era el dia de representació que havia pensat, però convé adaptar-nos a tot.

A les 6 arribo a Barcelona, puc aparcar en zona blava i xop com un ànec entro al teatre. Els ànims semblen una mica més calmats: en Jordi està fumant a l'entrada amb la Cristina, la tècnica del teatre. Entro i veig que l'escenari ja està tot muntat, que el sofà ja està en posició, les caixes enlairades i, millor encara, fixades al terra perquè es veu que qui fos que va fer aquest escenari no entenia de nivells i el va fer totalment inclinat cap endavant.

Parlo amb en Jordi i em diu que han arribat passades la una: puc entendre els nervis de la Cristina. Fins a cert punt, clar.

Una cosa són nervis i l'altra és mala educació.

Mica en mica arriba gent, en Ricky amb en Pau preparats per fotografiar tot el que passa, la Rosa i en Jordi amb les cadires, i en Carles i en Jordi es tanquen als camerinos per iniciar la transformació en HOME i DONA.


A les vuit i poc se senten veus pel carrer: un exèrcit d'avis i àvies de Vidreres que han organitzat un autocar per venir a veure a aquests dos actors vidrerencs. 45 en total. Tots mudats per la sortida a Barcelona. Tots nerviosos per l'activitat tan diferent entre setmana.

Doncs ara sí que ja hi som tots.

Correm el teló. Deixem entrar a la gent. Fem una petita introducció de l'obra, del projecte, de la importància dels vots del públic per poder passar a la següent fase, i desapareixem. Tanquem els llums, comença la música, s'obre el teló i comença l'obra.


I és un èxit: en Jordi i en Carles estan còmodes veient tantes cares conegudes entre el públic que entren en els respectius personatges com mai ho havien fet abans. Malgrat els problemes tècnics, els problemes amb la música que s'encallava o que directament no sonava, va ser un èxit.


Ara és qüestió d'esperar. A finals de juny se sabrà qui passa a la següent fase.

Mentrestant, però, no estem quiets i ens donem a conèixer. Mentrestant, creixem a la xarxa: http://tu-i-jo-teatre.blogspot.com/