Poc després d'acabar d'escriure Tu i Jo, vaig escriure Els Gronxadors, una obra amb moltes semblances estètiques i algunes de temàtiques, amb l'obra anterior. Era ben bé com si es tractés d'una mena de preqüela de les desventures de la parella d'avis que omplien el seu reduït pis de caixes de sabates i records mal oblidats. La parella ara eren més joves i es trobaven en un parc infantil, però la seva incapacitat de comunicar-se efectivament és la mateixa. Els seus neguits, també. Potser per això mateix, quan Tu i Jo portava un any de rodatge pels teatres catalans, ens vam plantejar la possibilitat de portar Els Gronxadors a escena amb els mateixos actors de Tu i Jo. No cal dir que, al final, el projecte no va tirar endavant.
Mesos després, quan Tu i Jo havia esdevingut You and Me i començava a caminar discretament pels escenaris anglesos, vam temptejar la idea d'una producció de Els Gronxadors amb un director de Girona. Vam estar repassant el text, polint detalls que s'havien de polir, plantejant canvis que no van arribar a produïr-se... en altres paraules, treballant el text per deixar-lo a punt per la seva producció. Una producció que tampoc va arribar a produïr-se.
A partir d'aquí, Els Gronxadors van quedar tancats dintre una carpeta de "textos vells" a l'ordinador i el temps va anar passant fins que un dia, per atzar, perquè vaig veure un concurs de textos teatrals al qual m'interessava participar, vaig tornar a topar-me amb ells i em vaig tornar a enamorar dels personatges. El concurs en qüestió reclamava que els textos fossin escrits en castellà i com que massa sovint m'agrada més traduir que escriure vaig començar a traduir Els Gronxadors fins que es van convertir en Los Columpios. Tampoc cal dir que no vaig guanyar aquell concurs. Però la renovada textura de Los Columpios, els elements nous que hi havia afegit, els petits canvis que hi havia fet, em va fer tenir el text molt present i quan, a l'estiu del 2013 la meva obra anglesa, You and Me, arribava a Nova York per participar a un festival de teatre organitzat pel IATI Theater, la curiositat em va portar a veure que aquest teatre novaiorquès organitzava un concurs per a realitzar un taller de creació i, al final, una lectura dramatitzada de les peces escollides. I així és com Los Columpios van arribar a Nova York per primera vegada.
Després d'un més que interessant taller virtual i els múltiples comentaris rebuts sobre el text, el maig de 2014 vaig poder assistir a la lectura dramatitzada (i primer contacte real amb el públic) de Los Columpios al IATI Theater. Ara sí que cal dir que la rebuda fou molt bona, els comentaris tan elogiosos, que els productors del teatre em van convocar pel dia següent per plantejar-me si estaria interessat en que ells produïssin Los Columpios. El condicional, clar, era totalment innecessari. No hi havia dubte: vaig acceptar.
Nova re-escriptura del text tenint en compte els comentaris i propostes de la lectura dramatitzada, i aquest juny vaig aprofitar el retorn a Nova York per presentar el text de The Kitchen, per deixar tancat tots els detalls dela producció de l'obra i tornar a Catalunya amb un contracte sota el braç que em confirmava la realitat de tot el que estava passant.
Ara, un mes després d'aquella trobada, el procés de producció està en ple funcionament. L'equip tècnic ja ha estat contractat, els dissenyadors d'espai, il·luminació i vestuari ja estan començant a treballar en possibles idees; el director ja està temptejant possibles aproximacions; els músics estan buscant les melodies que millor poden encaixar a la sensació global que volem donar a l'obra... i jo, des de la distància, m'ho miro tot amb il·lusió i intento posar paraules a la visió que tinc de l'obra per si poden ajudar a l'equip de màrketing; responc qüestionaris sobre els personatges, els seus objectius, els principals temes de l'obra, què en vull obtenir, quina mena de diàleg vull generar entre el públic assistent un cop vista l'obra; plantejo músiques que a mi em recorden a l'ambient de l'obra i, sobretot, tradueixo el text a l'anglès tot intentant mantenir els jocs lingüístics que omplen les seves pàgines. Intento passar de Els Gronxadors/Los Columpios a The Swings sense que res d'important es perdi pel camí.
En total seran gairebé quatre mesos de producció per una obra que es podrà veure durant el mes de novembre al IATI Theater, a l'East Village de Nova York. Una més que grata sorpresa per un text modest nascut en una lengua encara més modesta.