Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris iati theatre. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris iati theatre. Mostrar tots els missatges

dimecres, 30 de setembre del 2015

Temporada 2015/2016

Aquesta temporada teatral recent estrenada comença, inesperadament, amb força. Amb dues estrenes i la publicació d'un estudi sobre You and Me:













1. De l'1 d'octubre al 25 d'octubre: Egos al Microteatre Barcelona. Dirigida per Anna Sarrablo, amb Carla Ricart i Xavier Pàmies.
Una parella es prepara per sortir de casa però no s'imaginen que alguna cosa els ho impedirà. Seran ells mateixos? 
15 funcions setmanals, 15 espectadors per funció i un espai de 15 metres quadrats.


2. Del 6 de novembre al 29 de novembre: Los columpios al IATI Theatre de Nova York. Dirigida per Julián J. Mesri, amb Gonzalo Bouza, María Cuartero i Nicole Betancourt.
Un home i una dona es troben en un parc infantil i parlen sobre tot i sobre res evitant fer allò que en realitat haurien de fer: parlar sobre ells mateixos.


3. A finals d'any/principis del 2016, es publicarà l'assaig Spanglish Dialogue in You and Me: an absurd world and senile mind (títol no definitiu) escrit per la Doctora Jane Lugea de la University of Huddersfield (Regne Unit). Un apassionant estudi lingüístico-analític sobre el món creat a You and Me, la seva concordància (o no) dins el gènere de teatre de l'absurd i sobre la significància del llenguatge en tant que partícip de la nostra construcció d'identitat.


4. Sorpreses encara per desvetllar (fins i tot per mi)


dissabte, 1 d’agost del 2015

De Els gronxadors, a The Swings

Poc després d'acabar d'escriure Tu i Jo, vaig escriure Els Gronxadors, una obra amb moltes semblances estètiques i algunes de temàtiques, amb l'obra anterior. Era ben bé com si es tractés d'una mena de preqüela de les desventures de la parella d'avis que omplien el seu reduït pis de caixes de sabates i records mal oblidats. La parella ara eren més joves i es trobaven en un parc infantil, però la seva incapacitat de comunicar-se efectivament és la mateixa. Els seus neguits, també. Potser per això mateix, quan Tu i Jo portava un any de rodatge pels teatres catalans, ens vam plantejar la possibilitat de portar Els Gronxadors a escena amb els mateixos actors de Tu i Jo. No cal dir que, al final, el projecte no va tirar endavant.
Mesos després, quan Tu i Jo havia esdevingut You and Me i començava a caminar discretament pels escenaris anglesos, vam temptejar la idea d'una producció de Els Gronxadors amb un director de Girona. Vam estar repassant el text, polint detalls que s'havien de polir, plantejant canvis que no van arribar a produïr-se... en altres paraules, treballant el text per deixar-lo a punt per la seva producció. Una producció que tampoc va arribar a produïr-se.
A partir d'aquí, Els Gronxadors van quedar tancats dintre una carpeta de "textos vells" a l'ordinador i el temps va anar passant fins que un dia, per atzar, perquè vaig veure un concurs de textos teatrals al qual m'interessava participar, vaig tornar a topar-me amb ells i em vaig tornar a enamorar dels personatges. El concurs en qüestió reclamava que els textos fossin escrits en castellà i com que massa sovint m'agrada més traduir que escriure vaig començar a traduir Els Gronxadors fins que es van convertir en Los Columpios. Tampoc cal dir que no vaig guanyar aquell concurs. Però la renovada textura de Los Columpios, els elements nous que hi havia afegit, els petits canvis que hi havia fet, em va fer tenir el text molt present i quan, a l'estiu del 2013 la meva obra anglesa, You and Me, arribava a Nova York per participar a un festival de teatre organitzat pel IATI Theater, la curiositat em va portar a veure que aquest teatre novaiorquès organitzava un concurs per a realitzar un taller de creació i, al final, una lectura dramatitzada de les peces escollides. I així és com Los Columpios van arribar a Nova York per primera vegada.
Després d'un més que interessant taller virtual i els múltiples comentaris rebuts sobre el text, el maig de 2014 vaig poder assistir a la lectura dramatitzada (i primer contacte real amb el públic) de Los Columpios al IATI Theater. Ara sí que cal dir que la rebuda fou molt bona, els comentaris tan elogiosos, que els productors del teatre em van convocar pel dia següent per plantejar-me si estaria interessat en que ells produïssin Los Columpios. El condicional, clar, era totalment innecessari. No hi havia dubte: vaig acceptar.
Nova re-escriptura del text tenint en compte els comentaris i propostes de la lectura dramatitzada, i aquest juny vaig aprofitar el retorn a Nova York per presentar el text de The Kitchen, per deixar tancat tots els detalls dela producció de l'obra i tornar a Catalunya amb un contracte sota el braç que em confirmava la realitat de tot el que estava passant.

Ara, un mes després d'aquella trobada, el procés de producció està en ple funcionament. L'equip tècnic ja ha estat contractat, els dissenyadors d'espai, il·luminació i vestuari ja estan començant a treballar en possibles idees; el director ja està temptejant possibles aproximacions; els músics estan buscant les melodies que millor poden encaixar a la sensació global que volem donar a l'obra... i jo, des de la distància, m'ho miro tot amb il·lusió i intento posar paraules a la visió que tinc de l'obra per si poden ajudar a l'equip de màrketing; responc qüestionaris sobre els personatges, els seus objectius, els principals temes de l'obra, què en vull obtenir, quina mena de diàleg vull generar entre el públic assistent un cop vista l'obra; plantejo músiques que a mi em recorden a l'ambient de l'obra i, sobretot, tradueixo el text a l'anglès tot intentant mantenir els jocs lingüístics que omplen les seves pàgines. Intento passar de Els Gronxadors/Los Columpios a The Swings sense que res d'important es perdi pel camí.

En total seran gairebé quatre mesos de producció per una obra que es podrà veure durant el mes de novembre al IATI Theater, a l'East Village de Nova York. Una més que grata sorpresa per un text modest nascut en una lengua encara més modesta.

dijous, 23 de juliol del 2015

Els Gronxadors tornen a Nova York

Després de la lectura dramatitzada que es va poder veure (i viure) el maig de 2014 al IATI Theater de Nova York amb la brillant direcció de Mario Colón i les impecables interpretacions de Carmen Cabrera, Jorge Luna i Nicole Betancourt, aquest novembre Los columpios retornen a Nova York.

Produïda per IATI Theater, l'obra es podrà veure durant tot el mes de novembre al 64 East 4th Street.
De moment, i des de la distància, han començat tots els preparatius, l'equip tècnic ja ha estat escollit, els dissenyadors d'espai i vestuari seleccionats, el possible director contactat i la roda ja ha començat a girar.
Ara ens esperen tres mesos de feina dura, d'assajos (no presencials malauradament), de retocs de text i creació d'espais, ambients i sensacions. Ara comença l'aventura de convertir un text bidimensional en una realitat palpable.

De sobte, un any que començava tranquil en quant a projectes teatrals (desèrtic en quant a projectes laborals), de moment ja m'ha aportat l'estrena de l'obra de radio drama 10 de abril dins el Congreso de Radiodrama i ficción sonora (Teatro Berlanga, Madrid), l'estrena de L'emú en el Festival Píndoles de Barcelona, la lectura dramatitzada de The Kitchen (IATI Theater, Nova York) i aquesta tardor la producció de Los Columpios.

Ben aviat s'engegarà també tota la maquinària publicitària de l'obra i omplirem internet d'spam anunciatori. Demano perdó ja d'entrada, però la il·lusió de l'ocasió m'obliga.

dilluns, 22 de juny del 2015

Lectura dramatitzada de The Kitchen

THE KITCHEN
de Roger Simeon



Estrena 30 de juny de 2015 (IATI Theater, Nova York)

[L’obra]

Un carrer buit. Dues persones que no es coneixen estan esperant sota la pluja. Comencen a parlar i s'adonen que comparteixen un tret  comú: la solitud. A partir d'aquest moment, el públic descobreix la història de tres personatges que sobreviuen en el món contemporani sentint-se sols malgrat estar sempre rodejats de gent.
"Tots estem buscant a algú" es la mena de mantra que ressona entre les seves converses. Però hi ha gent que està disposada a fer el que calgui per superar la solitud. 

The Kitchen és el retrat tràgic d'una societat incapaç d'establir connexions reals entre els diferents éssers humans o de preservar la felicitat. Però no tot és el que sembla...
________________

divendres, 22 de maig del 2015

Setmana d'estrenes

Dilluns es publicava l'entrevista que Lourdes Bueno em va fer per la revista literària En sentido figurado per acompanyar la publicació del text íntegre de la versió castellana de La Cuina, l'obra que aquest 30 de juny es podrà veure al IATI Theatre de Nova York.






Dimecres, presentació oficial del Festival Píndoles a la Fàbrica Moritz.
12 peces de microteatre que es podran veure entre el 5 i el 7 de juny a l'alberg Mare de Déu de Montserrat. I, entre elles, L'emú, que em permetrà, finalment, poder treballar amb en Xavier Pàmies i la Carla Ricart. Les entrades ja es poden comprar i nosaltres hi serem fent 4 funcions de L'emú el dia 7 de juny a les 18, 19, 20 i 21 hores.





Dijous, presentació oficial de la revista _Faaan! La nova publicació impresa de disseny i creativitat. A partir del 27 de juny ja es podrà trobar al carrer i en aquest primer número hi ha dos articles meus, un sobre la Barcelona Design Week i l'altre sobre la bona feina feta per l'editorial Blackie Books.



I, ben aviat, alguna notícia més que encara no es pot fer pública...

dilluns, 26 de gener del 2015

The Kitchen al IATI Theater

The Kitchen

“We are all looking for someone… it’s the only thing worth looking for nowadays”
Written by Roger Simeon
Dates:
  • Tuesday, June 30, 2015 at 7:00pm
Language: English
Location: IATI Theater (64 E. 4th St. NYC 10003)

Synopsis

An isolated street. Two characters unfamiliar to one another are waiting under the rain. Soon, they start talking to each other realizing that they share a common treat: loneliness. From that point on, the audience learn the story of three characters who are surviving in a contemporary world feeling lonely despite being surrounded by people.
“We are all looking for someone”, is the sort of mantra that keeps resounding in their conversations. But there’s people who will do whatever it takes to overcome the solitude. A tragic depiction of a society unable to establish real connections with the other human beings or to hold on happiness. But not everything is what it looks like.
(més informació: IATI Theater)

dijous, 6 de febrer del 2014

Nit en blanc

Aquesta nit (matinada més aviat) connexió amb Nova York per fer el taller sobre Los columpios. Un taller que consta de tres parts:

1a, l'autor exposa què n'espera de l'obra, quina és la seva visió i com creu que aquest taller el pot ajudar. A quatre hores de la connexió encara no tinc clara cap d'aquestes qüestions. Què n'espero de l'obra? Doncs que mostri les dificultats que tenim per comunicar allò que realment sentim; que mostri la fragilitat de la condició humana, les nostres pors i dubtes d'una manera diferent.
Quina visió tinc de l'obra? Doncs suposo que una de molt estàtica. De personatges perduts en els diàlegs en un espai volgudament ambigu. És a dir, no massa diferent del que hi havia a Tu i Jo perquè, de fet, Els gronxadors (l'original català del qual neix aquesta Los columpios) és una mena de preqüela de Tu i Jo. Una història semblant, uns personatges semblants, però en una etapa prèvia de les seves vides.
Com crec que aquest taller pot ajudar l'obra? Doncs perquè aportarà la visió de diferents persones vinculades amb el teatre (des d'autors a directors) i això hauria de fer ressaltar-ne les possibles virtuts i corregir els errors existents. És a dir, descobrir què funciona i què no de l'obra.

2a, els participants diuen la seva opinió sobre l'obra. Aquí és on pot passar de tot. Si bé és veritat que als altres tallers el to sempre ha sigut molt respectuós i les possibles crítiques mostrades sempre han aparegut amb fi de bé, potser l'absurditat del meu text pot generar certa controvèrsia. A veure.

3a, s'estableix un debat entre tots arràn de què ha dit l'autor i de què han opinat els demés participants. Un debat normalment interessant sobre els temes més inversemblants que ha pogut generar la lectura de l'obra.

Conclusió: entre 2 i 3 hores de tertúlia teatral, de debat i anàlisi d'una peça meva que em fa molta il·lusió.

dimecres, 15 de gener del 2014

Brown Buffalo al PPP de Cimientos

La setmana passada, amb nocturnitat i els previsibles problemes tècnics (som la generació "apaga i torna-ho a engegar") vaig participar al taller/debat del Cimientos Play Development Program sobre l'obra !!! de Raúl Hernández Garrido.
Un curiós nombre d'individus ens vam reunir davant els nostres ordinadors i, des de la distància i la fredor d'una connexió que no permetia que ens veiéssim les cares, vam dialogar, analitzar i, sobretot, escoltar a l'autor. Una interessant experiència que ens va permetre veure com, a vegades, les intencions dels autors no són totalment compreses pels lectors, tot i no anar en detriment de la qualitat de l'obra, aquesta !!! que ens planteja el problema de la censura i la llibertat arràn de la no-emissió de la xiulada a l'himne espanyol en un partit de la final de la copa del rei entre el Barça i l'Atlètic de Bilbao. I ho fa amb cinisme, amb crueltat, mostrant com els directius de la cadena de televisió assagen les interrogacions que faran als treballadors per trobar un culpable. Encara que cap d'ells no ho sigui, de culpable, que només estiguessin seguint ordres, algú serà acusat d'haver seguit les ordres al peu de la lletra i no haver tingut iniciativa pròpia. Cinisme pur.

Demà a la nit tindrà lloc una altra sessió. Aquest cop es tracta de l'obra Brown Buffalo, de Carlos Morton. Una obra al·lucinògena, marcada per la generació beat i el consum massiu d'LSD on un dels protagonistes és Hunter Thompson. Un viatge curiós que, en ocasions sembla derivar cap al buit però que en general manté un to bukowskià/tarantinesc molt interessant i les reflexions sobre el racisme contra els mexicans són molt encertades: el món és només blanc o negre, ningú pensa en els marrons. Potser la posada en escena que proposa l'autor és excessivament recarregada (projeccions, música, món/submón...) però la base hi és. I sobre això ja hi podem treballar.

dissabte, 15 de juny del 2013

You and Me a Nova York

La versió/adaptació anglesa de Tu i Jo arribarà a finals de juliol a Nova York.
Aquesta és la targeta de presentació que ha preparat el IATI Theatre:

You and Me

Photo by: Francesca d'Ascari a British bitter-sweet physical comedy with a Spanish touch by Little Soldier Productions
written by Roger Simeon
directed by Bryony Shanahan
Dates:
  • Friday, July 19, 2013 at 7:00pm
  • Saturday, July 20, 2013 at 7:00pm
  • Sunday, July 21, 2013 at 3:00pm

Location: 64 East 4th Street NY NY 10003



Després d'una gira primaveral pel Regne Unit (Londres, Exeter, Brighton Fringe...) i abans de prosseguir la gira a la tardor per Devon, Dorset, Leeds, Cornwall..., You and Me participarà en el PAM festival novayorquès organitzat per IATI Theatre.
Si teniu la fortuna de ser-hi, no us la podeu perdre.