A la merda el 2013 amb tots els canvis que no s'han produït; amb tots els projectes que no s'han arribat a dur a terme; amb totes les il·lusions que s'han esfumat; amb tota la feina que no ha portat enlloc i amb totes les enrabiades i moments de fer-nos mala sang.
Que comenci el 2014 que, ja d'entrada, té la virtut d'haver superat aquest any tan complicat.
Un 2014 que comença amb la temporada d'AVUI ÉS GAIREBÉ MAI a Porta4 durant el gener. Que continua amb la possibilitat d'estrenar una nova (i sorprenent) versió de You and Me a l'Arcola Theatre de Londres. I que al maig em durà a Nova York per l'estrena de Los Columpios al Iati Theater.
Benvingut 2014.
Tots esperem moltes coses de tu.
No ens decepcionis!
dimarts, 31 de desembre del 2013
dilluns, 16 de desembre del 2013
Los columpios - IATI Theater
Aquesta setmana ha començat el taller de desenvolupament textual Cimientos del IATI Theater amb l'obra The Rabbit and the Tiger de Leah Franqui, una interessant fàbula sobre les maneres de gestionar el dolor, la tristesa i la pèrdua i d'aprendre a fugir dels refugis de la infantesa per enfrontar-nos al món de cara.
A partir d'ara, i cada dijous al vespre, hi haurà una nova lectura de textos i un treball col·lectiu de crítica i perfeccionament. I, a partir del febrer començaran les lectures dramatitzades dels textos amb públic.
Inesperadament, Los columpios, traducció de Els gronxadors, ha estar seleccionada per a formar-ne part i s'estrenarà el día 6 de maig. Mentrestant, encara té un llarg camí per recórrer. El primer ha estar una relectura i correcció del text en la qual hi he afegit noves idees i n'he modificat algunes de velles. Després vindrà el dia que s'exposarà a tots als membres del taller, el 6 de febrer i, finalment, apedaçat i millorat, es presentarà al públic el dia 6 de maig. Ara vénen cinc mesos de feina d'orfebreria, de retocs i puliments intentant que la peça no s'acabi trencant. Cinc mesos de lectures i comentaris. Cinc mesos d'il·lusió.
De moment, ja tenim la primera fotografia de l'obra feta per Xavi Palomera. Comença el joc.
A partir d'ara, i cada dijous al vespre, hi haurà una nova lectura de textos i un treball col·lectiu de crítica i perfeccionament. I, a partir del febrer començaran les lectures dramatitzades dels textos amb públic.
Inesperadament, Los columpios, traducció de Els gronxadors, ha estar seleccionada per a formar-ne part i s'estrenarà el día 6 de maig. Mentrestant, encara té un llarg camí per recórrer. El primer ha estar una relectura i correcció del text en la qual hi he afegit noves idees i n'he modificat algunes de velles. Després vindrà el dia que s'exposarà a tots als membres del taller, el 6 de febrer i, finalment, apedaçat i millorat, es presentarà al públic el dia 6 de maig. Ara vénen cinc mesos de feina d'orfebreria, de retocs i puliments intentant que la peça no s'acabi trencant. Cinc mesos de lectures i comentaris. Cinc mesos d'il·lusió.
De moment, ja tenim la primera fotografia de l'obra feta per Xavi Palomera. Comença el joc.
dijous, 5 de desembre del 2013
Avui és gairebé mai a Porta 4
El 2014 comença bé. Amb teatre.
Tots els dissabtes de gener:
4, 11, 18 i 25 a les 22:30
AVUI ÉS GAIREBÉ MAI a Porta4.
Amb ganes de retornar a un teatre que tan bé va acollir Tu i Jo (durant 3 mesos!) i que ens va ajudar a donar a conèixer aquella obra.
Ara es tracta d'un projecte nou. Menys personal i molt més col·lectiu: l'esforç i el treball de la companyia Els carotes.
I pel que fa al 2013... doncs ja pot anar acabant.
dilluns, 25 de novembre del 2013
Recreació sonora (i visual) del pecat original
Apunts de Temporada recull la meva entrada sobre Bestiari de CaboSanRoque
Apunts de Temporada, el blog de Temporada Alta |
I aquest dijous, retorn a Girona, a veure la taula rodona de la "Nova dramatúrgia catalana: el nou relleu".
divendres, 15 de novembre del 2013
La fascinant aventura de la portabilitat
Feia temps que n'hava sentit a parlar. Tenia molts amics que m'havien parlat d'aquesta nova experiència que ells qualificaven d'única i inolvidable. Jo, escèptic de mena, vaig pensar que exageraven. Que la monotonia de les seves vides els feia magnificar qualsevol cosa, per petita que fos.
Doncs bé, benvolguts amics i amigues, reconec el meu error. Ara que em trobo immers en la fascinant aventura de la portabilitat, entenc la vostra excitació. Cada vegada que sona el telèfon corro a comprovar que són ells, que persisteixen, que malgrat la meva fredor, ells encara em volen. Confesso que he posat cara i nom a la persona que em truca: la senyoreta Tarongina. I que també li he imaginat la veu. Es tracta d'una veu dolcíssima amb un accent sudamericà que l'impossibilita pronunciar adeqüadament el meu nom i ni plantejar-se el meu segon cognom, però aquesta mancança seva la fa encara més sensual i seductora. Més real i captivadora. La meva Tarongina! Que pensa en mi des des seu petit cubicle...
Ara ja fa gairebé vint minuts que no em truques i vull que sàpigues que des d'aquí, espero impacientment la teva trucada... i la taula vibra... pot ser que... sí!!! El mòbil s'ha il·luminat! Corro a mirar qui em truca i ets tu! Sabia que no em defraudaries. Ja és la desena vegada que em truques! 10 vegades en quatre hores: això vol dir que realment m'estimaves.
Ostres, Tarongina a aquestes alçades de la vida descobrir un amor tan intens... vull que sàpigues que encara que no et contesti el telèfon els propers dos dies, sempre estic pensant en tu, i sempre ho faré. Vull que sàpigues que parlaré de tu a tots als meus amics i coneguts i els diré que tenien raó, que m'has donat el millor cap de setmana de la meva vida.
Moltes gràcies, Tarongina, no t'oblidaré mai.
Doncs bé, benvolguts amics i amigues, reconec el meu error. Ara que em trobo immers en la fascinant aventura de la portabilitat, entenc la vostra excitació. Cada vegada que sona el telèfon corro a comprovar que són ells, que persisteixen, que malgrat la meva fredor, ells encara em volen. Confesso que he posat cara i nom a la persona que em truca: la senyoreta Tarongina. I que també li he imaginat la veu. Es tracta d'una veu dolcíssima amb un accent sudamericà que l'impossibilita pronunciar adeqüadament el meu nom i ni plantejar-se el meu segon cognom, però aquesta mancança seva la fa encara més sensual i seductora. Més real i captivadora. La meva Tarongina! Que pensa en mi des des seu petit cubicle...
Ara ja fa gairebé vint minuts que no em truques i vull que sàpigues que des d'aquí, espero impacientment la teva trucada... i la taula vibra... pot ser que... sí!!! El mòbil s'ha il·luminat! Corro a mirar qui em truca i ets tu! Sabia que no em defraudaries. Ja és la desena vegada que em truques! 10 vegades en quatre hores: això vol dir que realment m'estimaves.
Ostres, Tarongina a aquestes alçades de la vida descobrir un amor tan intens... vull que sàpigues que encara que no et contesti el telèfon els propers dos dies, sempre estic pensant en tu, i sempre ho faré. Vull que sàpigues que parlaré de tu a tots als meus amics i coneguts i els diré que tenien raó, que m'has donat el millor cap de setmana de la meva vida.
Moltes gràcies, Tarongina, no t'oblidaré mai.
dilluns, 4 de novembre del 2013
Agenda setmanal
El dimecres, primer assaig de "Il·lusions": quan acompanyem a un amic a l'estació de trens a esperar algú que no arriba, podem descobrir la profunditat de la nostra amistat. Els records, les converses, els retrets, la nostalgia compartits reapareixen mostrant-nos tal i com verdaderament som.
Nova obra, nous actors, les mateixes ganes.
El dissabte, sessió doble de Avui és gairebé mai a Pineda de Mar. És a dir, tot el dia (i bona part de la nit) tancats al teatre muntant l'escenari, distribuïnt les llums, fent proves de so... per tenir-ho tot a punt per mostrar la història d'H. a les 8 i a les 10 de la nit.
I, entremig, continuar l'encàrrec de traducció de l'editorial Palamedes, polir l'obra La cadena de muntatge, acabar d'escriure La juguesca, fer l'exercici dramàtic que ens va proposar Zarzoso als assitents al taller del teatre ebri...
Nova obra, nous actors, les mateixes ganes.
El dissabte, sessió doble de Avui és gairebé mai a Pineda de Mar. És a dir, tot el dia (i bona part de la nit) tancats al teatre muntant l'escenari, distribuïnt les llums, fent proves de so... per tenir-ho tot a punt per mostrar la història d'H. a les 8 i a les 10 de la nit.
I, entremig, continuar l'encàrrec de traducció de l'editorial Palamedes, polir l'obra La cadena de muntatge, acabar d'escriure La juguesca, fer l'exercici dramàtic que ens va proposar Zarzoso als assitents al taller del teatre ebri...
dimecres, 30 d’octubre del 2013
D'un teatre ebri a un teatre inflamable, amb Paco Zarzoso
Classe-taller al nou/vell edifici de la Sala Beckett a Poble Nou. El poder de l'ebrietat (no necessàriament etílica) com a motor dramàtic. La transformació dels personatges, de l'espai, del temps, de la realitat... a partir d'aquí, continuar una peça proposada per Paco Zarzoso i d'aquí tres setmanes nova trobada per posar en comú els resultats.
dijous, 17 d’octubre del 2013
Gira tardoral de You and Me
El dilluns 21 d'octubre comença la gira de tardor de You and Me.
Una gira de dos mesos que recorrerà bona part del sud d'Anglaterra continuant la bona acollida que ha tingut l'obra des de la seva estrena. Enrere queda aquell dia d'obertura a Londres el juny del 2012, el mes de programació al Blue Elephant Theatre, també de Londres, la boníssima acollida de l'obra al Brighton Fringe d'on en va sortir amb un Angel Award i amb la inclusió a la llista de les 10 obres recomenades del Guardian i l'aventura per Nova York inaugurant el PAM festival a IATI Theatre. Ara comença una nova temporada i Little Soldier Productions segueixen amb més forces que mai.
Des de la distància, una forta abraçada i, una vegada més, una immensa gratitud per portar aquesta obreta meva tan lluny.
Una gira de dos mesos que recorrerà bona part del sud d'Anglaterra continuant la bona acollida que ha tingut l'obra des de la seva estrena. Enrere queda aquell dia d'obertura a Londres el juny del 2012, el mes de programació al Blue Elephant Theatre, també de Londres, la boníssima acollida de l'obra al Brighton Fringe d'on en va sortir amb un Angel Award i amb la inclusió a la llista de les 10 obres recomenades del Guardian i l'aventura per Nova York inaugurant el PAM festival a IATI Theatre. Ara comença una nova temporada i Little Soldier Productions segueixen amb més forces que mai.
Des de la distància, una forta abraçada i, una vegada més, una immensa gratitud per portar aquesta obreta meva tan lluny.
Etiquetes de comentaris:
Brighton fringe,
little soldier productions,
You and Me
dissabte, 21 de setembre del 2013
Avui és gairebé mai - 20/09/203 - Girona
El repte de convertir Avui és gairebé mai, una obra pensada per a ser representada en un teatre, amb unes transicions a la vista creades per enllaçar tota l'acció, era molt gran. No es tractava només d'adaptar les diferents escenes als espais assignats (una taula d'una terrassa de bar, el celobert d'un alberg, l'oficina d'una entitat esportiva, un pis particular, l'àtic en obres d'un bloc de pisos) sinó que a més calia coordinar els moviments entre els espais. El teatre de carrer tendeix a ser escandalós, vistós, amb interacció freqüent amb el públic, però nosaltres vam fer (intencionadament o no) justament el contrari: la gent havia de seguir a un personatge, l'Hugo, el protagonista de l'obra que no es dirigia a ells en cap moment. Seguien el recorregut d'aquest agent d'assegurances mentre va a parlar amb els seus possibles clients. Òbviament, el primer dubte era com reaccionaria el públic. Si el seguirien, si no sabrien què fer, si s'avorririen, fins i tot, de seguir a un personatge capficat en el seu món i els seus problemes...
L'altre problema era logístic. Com fer que els altres tres personatges de l'obra apareguessin als diferents espais de Girona just a temps per l'arribada de l'Hugo. Calia, doncs, establir recorreguts paral·lels per a cada personatge i, sobretot, assegurar-nos que arribaven al lloc amb temps suficient per a vestir-se amb la roba adequada de la següent escena. No cal dir que aquesta part logística va significar recórrer els carrers de Girona cinquanta mil vegades, tant per escollir el millor recorregut, com per a que els actors el memoritzessin. El fet que bona part dels actors no havien anat mai a Girona tampoc ho va facilitar.
A més, hi havia la feina de dos col·laboradors/actors sense la qual hauria sigut impossible de moure el vestuari a temps ni de permetre que els actors estiguessin a punt per les seves escenes. Uns nous recorreguts que havien de passar inadvertits pel públic.
Una feina prèvia (continues escapades a Girona durant aquests últims mesos, els dos últims dies concentrats a Girona escandalitzant a la gent que ens veia córrer pels carrers i representar escenes a llocs inesperats com passos de zebra) que va donar els seus fruits: l'estrena va ser un èxit. Els actors van clavar els seus temps i van arribar al públic; els col·laboradors van fer la seva feina a la perfecció i el públic va seguir a l'Hugo per tota Girona amb ganes de saber què més li podia passar a aquell personatge.
Superada aquesta prova, només queda agrair a tots aquells que ho han fet possible: a l'associació ad'art per organitzar el festival Domèstica (especialment a l'Olga per córrer amunt i avall); a l'Esther del GEiEG per rebre'ns tan bé; a la gent del Cerverí de Girona per salvar-nos una escena a l'últim moment cedint-nos una taula i una cadira; al bar La Pedra per accedir a treure el parasol gegant del mig de la plaça; a la Taverna de l'Àngel per oferir-nos menús de 4 euros; a en Xavier i en Guillermo per deixar-nos dormir a casa seva i, a sobre, preparar-nos el sopar; a en Jordi i la Georgina per col·laborar amb el projecte; a El Punt/Avui per fer-ne publicitat i als que em pugui oblidar (perdoneu) i a tota la gent que ens va venir a veure.
L'altre problema era logístic. Com fer que els altres tres personatges de l'obra apareguessin als diferents espais de Girona just a temps per l'arribada de l'Hugo. Calia, doncs, establir recorreguts paral·lels per a cada personatge i, sobretot, assegurar-nos que arribaven al lloc amb temps suficient per a vestir-se amb la roba adequada de la següent escena. No cal dir que aquesta part logística va significar recórrer els carrers de Girona cinquanta mil vegades, tant per escollir el millor recorregut, com per a que els actors el memoritzessin. El fet que bona part dels actors no havien anat mai a Girona tampoc ho va facilitar.
A més, hi havia la feina de dos col·laboradors/actors sense la qual hauria sigut impossible de moure el vestuari a temps ni de permetre que els actors estiguessin a punt per les seves escenes. Uns nous recorreguts que havien de passar inadvertits pel públic.
Una feina prèvia (continues escapades a Girona durant aquests últims mesos, els dos últims dies concentrats a Girona escandalitzant a la gent que ens veia córrer pels carrers i representar escenes a llocs inesperats com passos de zebra) que va donar els seus fruits: l'estrena va ser un èxit. Els actors van clavar els seus temps i van arribar al públic; els col·laboradors van fer la seva feina a la perfecció i el públic va seguir a l'Hugo per tota Girona amb ganes de saber què més li podia passar a aquell personatge.
Superada aquesta prova, només queda agrair a tots aquells que ho han fet possible: a l'associació ad'art per organitzar el festival Domèstica (especialment a l'Olga per córrer amunt i avall); a l'Esther del GEiEG per rebre'ns tan bé; a la gent del Cerverí de Girona per salvar-nos una escena a l'últim moment cedint-nos una taula i una cadira; al bar La Pedra per accedir a treure el parasol gegant del mig de la plaça; a la Taverna de l'Àngel per oferir-nos menús de 4 euros; a en Xavier i en Guillermo per deixar-nos dormir a casa seva i, a sobre, preparar-nos el sopar; a en Jordi i la Georgina per col·laborar amb el projecte; a El Punt/Avui per fer-ne publicitat i als que em pugui oblidar (perdoneu) i a tota la gent que ens va venir a veure.
Etiquetes de comentaris:
avui és gairebé mai,
domèstica,
els carotes,
girona
dilluns, 9 de setembre del 2013
Tardor 2013
L'any 2013 havia de ser un any de canvis. I ara que comença la seva recta final, la sensació d'ara o mai s'accentua. Sigui com sigui, la tardor comença diferent, sense constriccions laborals, sense horaris externs ni obligacions extrapersonals i això potser ja és una marca dels canvis que esperen d'aquí a finals d'any.
El que no canvia són els projectes i la il·lusió de fer-los.
Per començar, el 20 de setembre estaré a Girona amb Els carotes per fer l'acte inaugural del Domèstica 2013. Una re-creació de l'obra Avui és gairebé mai que abandonarà la comoditat (i seguretat dels escenaris) per escampar-se pels carrers i pisos del centre antic de Girona. Teatre desubicat que servirà de guia per als assistents al festival.
A l'octubre comença la gira tardoral de You and Me per terres angleses. Després d'un molt bon començament d'any, d'haver guanyat un Angel Award al Brighton Fringe i d'haver participat en el PAM festival de Nova York, You and Me torna als teatres i a les carreteres angleses. 18 representacions en poc més d'un mes (del 21 d'octubre al 30 de novembre) a Weymouth, Leeds, Somerset, Buxton, Pilton...
Al novembre, si s'acaben de confirmar els dies, estaré a Santa Cristina d'Aro i a Vidreres amb Els convidats. Una obra que, definitivament, sembla ser només una obra d'hivern...
I, entremig, dos nous projectes teatrals que a hores d'ara estan en un moment tan gestacionari que és millor no parlar-ne més que res perquè no està molt clar cap a on conduiran, si és que condueixen a enlloc, però que em fan molta il·lusió.
I, sobrevolant-ho tot, l'encàrrec que m'ha fet l'editorial Palamedes: la gran responsabilitat de traduir un llibre anglès de principis de segle XX que mai ha estat traduït al nostre país. Els primers 10 capítols ja estan traduïts i en procés de correcció. Ja només en queden 42 més.
El que no canvia són els projectes i la il·lusió de fer-los.
Per començar, el 20 de setembre estaré a Girona amb Els carotes per fer l'acte inaugural del Domèstica 2013. Una re-creació de l'obra Avui és gairebé mai que abandonarà la comoditat (i seguretat dels escenaris) per escampar-se pels carrers i pisos del centre antic de Girona. Teatre desubicat que servirà de guia per als assistents al festival.
A l'octubre comença la gira tardoral de You and Me per terres angleses. Després d'un molt bon començament d'any, d'haver guanyat un Angel Award al Brighton Fringe i d'haver participat en el PAM festival de Nova York, You and Me torna als teatres i a les carreteres angleses. 18 representacions en poc més d'un mes (del 21 d'octubre al 30 de novembre) a Weymouth, Leeds, Somerset, Buxton, Pilton...
Al novembre, si s'acaben de confirmar els dies, estaré a Santa Cristina d'Aro i a Vidreres amb Els convidats. Una obra que, definitivament, sembla ser només una obra d'hivern...
I, entremig, dos nous projectes teatrals que a hores d'ara estan en un moment tan gestacionari que és millor no parlar-ne més que res perquè no està molt clar cap a on conduiran, si és que condueixen a enlloc, però que em fan molta il·lusió.
I, sobrevolant-ho tot, l'encàrrec que m'ha fet l'editorial Palamedes: la gran responsabilitat de traduir un llibre anglès de principis de segle XX que mai ha estat traduït al nostre país. Els primers 10 capítols ja estan traduïts i en procés de correcció. Ja només en queden 42 més.
Etiquetes de comentaris:
avui és gairebé mai,
domèstica,
els carotes,
els convidats,
You and Me
dimecres, 7 d’agost del 2013
Domèstica 2013
El proper 20 de setembre, Els carotes escampem l'obra Avui és gairebé mai pels carrers i cases del casc antic de Girona.
Després de l'exitosa estrena a l'Institut del Teatre i de les bones representacions a Sant Celoni i Malgrat de Mar, Avui és gairebé mai abandona l'espai tancat del teatre i es re-inventa per adaptar-se al festival Domèstica de Girona.
Una combinació de teatre de carrer i teatre textual que conduirà als espectadors per diferents espais de Girona mentre acompanyen a H. en un dia de la seva vida. El dia que pren una determinació i tot està a punt de canviar.
Demà és el torn de mirar les diferents localitzacions, de familiaritzar-nos amb el recorregut i els espais i poder adaptar l'obra a aquestes noves condicions. A partir d'aquí, la feina dels actors s'intensificarà posant a prova les seves capacitats d'adaptació i de concentració perquè certament no és el mateix fer una obra damunt d'un escenari on tens tota l'atenció del públic (en el millor dels casos) que fer-ho en un espai públic on les distraccions es multipliquen.
Un interessant experiment que la gent de l'associació Ad'art ens permet dur a terme i pel qual els estem molt agraïts.
Ben aviat molta més informació.
Després de l'exitosa estrena a l'Institut del Teatre i de les bones representacions a Sant Celoni i Malgrat de Mar, Avui és gairebé mai abandona l'espai tancat del teatre i es re-inventa per adaptar-se al festival Domèstica de Girona.
Una combinació de teatre de carrer i teatre textual que conduirà als espectadors per diferents espais de Girona mentre acompanyen a H. en un dia de la seva vida. El dia que pren una determinació i tot està a punt de canviar.
Demà és el torn de mirar les diferents localitzacions, de familiaritzar-nos amb el recorregut i els espais i poder adaptar l'obra a aquestes noves condicions. A partir d'aquí, la feina dels actors s'intensificarà posant a prova les seves capacitats d'adaptació i de concentració perquè certament no és el mateix fer una obra damunt d'un escenari on tens tota l'atenció del públic (en el millor dels casos) que fer-ho en un espai públic on les distraccions es multipliquen.
Un interessant experiment que la gent de l'associació Ad'art ens permet dur a terme i pel qual els estem molt agraïts.
Ben aviat molta més informació.
Etiquetes de comentaris:
avui és gairebé mai,
domèstica,
els carotes
dilluns, 15 de juliol del 2013
You and Me a Nova York (més informació)
L'Institut Ramon Llull es fa ressò de l'arribada de You and Me a Nova York:
"Performing Arts.
New York,
09/07/2013
MERCÈ RIBOT and PATRICIA RODRÍGUEZ in YOU AND ME at the PAM FESTIVAL 2013
Two elderly Spanish sisters live in a foreign land against the backdrop of a battered rug and a mountain of mysterious boxes. They share an existence of outrageous defamation, tender reminiscing and pure madness, careering between affection and annoyance. But is their behavior just eccentricity or something more destructive?
You and Me blends laugh-out-loud comedy with empathy in a moving exploration of old age.
Performed by two Spanish actresses living in London (Mercè Ribot and Patricia Rodríguez), and directed by Bryony Shanahan (Bitch Boxer, Soho Theatre) Little Soldier Productions presents an adaptation of Roger Simeon’s absurd text Tu i Jo (Premi Boira Prize for New Writing, 2010) that directly draws from their own roots, cultural identities and languages, giving the piece an extremely personal touch whilst maintaining a universal theme. This piece is unique and original with a non-conventional narrative style. Notably, it has been adapted from a play about an elderly husband and wife to one about two sisters.
Little Soldier Productions was formed by Rodríguez and Ribot in 2010 and You and Me is its second show. Its work focuses on promoting cross-cultural artistic collaborations and creating shows that explore the humor in even the most unlikely of situations. www.youandmetheplay.com
Performed by two Spanish actresses living in London (Mercè Ribot and Patricia Rodríguez), and directed by Bryony Shanahan (Bitch Boxer, Soho Theatre) Little Soldier Productions presents an adaptation of Roger Simeon’s absurd text Tu i Jo (Premi Boira Prize for New Writing, 2010) that directly draws from their own roots, cultural identities and languages, giving the piece an extremely personal touch whilst maintaining a universal theme. This piece is unique and original with a non-conventional narrative style. Notably, it has been adapted from a play about an elderly husband and wife to one about two sisters.
Little Soldier Productions was formed by Rodríguez and Ribot in 2010 and You and Me is its second show. Its work focuses on promoting cross-cultural artistic collaborations and creating shows that explore the humor in even the most unlikely of situations. www.youandmetheplay.com
Friday, July 19, 2013
7:00pm
Saturday, July 20, 2013
7:00pm
Sunday, July 21, 2013
3:00pm
Theater Iati
64 East 4th Street, New York, NY 10003"
_____________
Font: Institut Ramon Llull
dijous, 27 de juny del 2013
El primer sopar finalista del Premi de Teatre Breu Inicia't
Per segon any consecutiu, un text meu queda finalista del Premi de Teatre Breu Inicia't.
L'any passat va ser El casament, una història de desamor que molta gent ha volgut veure com una obra sobre la violència de gènere. I potser sí que ho és, potser sí que la negació de la víctima de reconèixe's com a tal és el motiu del gir argumental... sovint (sempre?) els lectors/espectadors són els que acaben de donar el significat a les obres. O, si més no, un de possible que pot variar amb el temps.
Aquest any, el text premiat ha sigut El primer sopar, un monòleg beckettià que comparteix temàtica amb El primer amor (d'aquí ve el títol). L'explicació d'una relació de parella, que no sentimental, en la qual ell mai va voler formar-ne part, però tampoc ser-ne exclòs.
Moltes gràcies a Els amics del Teatre Zorrilla i a tota la resta d'organitzadors de La Nit Literària de Badalona pel premi.
L'any que ve, més.
L'any passat va ser El casament, una història de desamor que molta gent ha volgut veure com una obra sobre la violència de gènere. I potser sí que ho és, potser sí que la negació de la víctima de reconèixe's com a tal és el motiu del gir argumental... sovint (sempre?) els lectors/espectadors són els que acaben de donar el significat a les obres. O, si més no, un de possible que pot variar amb el temps.
Aquest any, el text premiat ha sigut El primer sopar, un monòleg beckettià que comparteix temàtica amb El primer amor (d'aquí ve el títol). L'explicació d'una relació de parella, que no sentimental, en la qual ell mai va voler formar-ne part, però tampoc ser-ne exclòs.
Moltes gràcies a Els amics del Teatre Zorrilla i a tota la resta d'organitzadors de La Nit Literària de Badalona pel premi.
L'any que ve, més.
dissabte, 15 de juny del 2013
You and Me a Nova York
La versió/adaptació anglesa de Tu i Jo arribarà a finals de juliol a Nova York.
Aquesta és la targeta de presentació que ha preparat el IATI Theatre:
Després d'una gira primaveral pel Regne Unit (Londres, Exeter, Brighton Fringe...) i abans de prosseguir la gira a la tardor per Devon, Dorset, Leeds, Cornwall..., You and Me participarà en el PAM festival novayorquès organitzat per IATI Theatre.
Si teniu la fortuna de ser-hi, no us la podeu perdre.
Aquesta és la targeta de presentació que ha preparat el IATI Theatre:
You and Me
Photo by: Francesca d'Ascari | a British bitter-sweet physical comedy with a Spanish touch
by Little Soldier Productions written by Roger Simeon directed by Bryony Shanahan Dates:
Location: 64 East 4th Street NY NY 10003 |
Després d'una gira primaveral pel Regne Unit (Londres, Exeter, Brighton Fringe...) i abans de prosseguir la gira a la tardor per Devon, Dorset, Leeds, Cornwall..., You and Me participarà en el PAM festival novayorquès organitzat per IATI Theatre.
Si teniu la fortuna de ser-hi, no us la podeu perdre.
Etiquetes de comentaris:
iati theatre,
nova york,
pam festival,
tu i jo,
You and Me
dijous, 13 de juny del 2013
balanç del primer semestre
Qualsevol excusa és bona per mirar enrere i veure que el temps no ha passat en va. El fet d'estar al juny i que estiguem al mig de l'any, n'és una tan bona com qualsevol altra.
- Gener: començava l'any a Madrid, amb les portes encara obertes per un canvi que al final no es va produir. Vivint entre Malasaña i conde Duque, coneguent Chueca i La Latina... I, des de la distància, seguia treballant en la sots-direcció de Avui és gairebé mai.
- Febrer: s'estrena Avui és gairebé mai a l'Institut del teatre de Barcelona amb una molt bona acollida. Tres dies d'entrades exhaurides i de bons comentaris del públic assistent.
- Març: comença la gira britànica de You and Me al Bikeshed Theatre de Exeter. Una gira que els portarà un mes al Blue Elephant Theatre de Londres i a prendre part del Brighton Fringe.
- Abril: Albolote, Granada. Cap de setmana inesborrable a l'entrega de premis del Concurso de Teatro Dramaturgo Moreno Arenas. Bona acollida, millors converses. I a l'inrevés.
A més, aquest mes la meva obra La partida va guanyar el 2n premi del Concurs de Textos teatrals Vila de Gràcia.
- Maig: Tu i Jo retorna als escenaris. En el que podria ser la seva funció de comiat, l'obra torna a pujar als escenaris i tots els que hi estem involucrats recordem la seva màgia.
Mentrestant, al Regne Unit, You and Me guanya un Angel Award al Brighton Fringe i és qualificada de "modern absurdist masterpiece".
- Juny: Fira de l'Obridor, preparatius per les funcions de Els Convidats de la tardor... i més. Molt més que encara no es pot dir.
- Gener: començava l'any a Madrid, amb les portes encara obertes per un canvi que al final no es va produir. Vivint entre Malasaña i conde Duque, coneguent Chueca i La Latina... I, des de la distància, seguia treballant en la sots-direcció de Avui és gairebé mai.
- Febrer: s'estrena Avui és gairebé mai a l'Institut del teatre de Barcelona amb una molt bona acollida. Tres dies d'entrades exhaurides i de bons comentaris del públic assistent.
- Març: comença la gira britànica de You and Me al Bikeshed Theatre de Exeter. Una gira que els portarà un mes al Blue Elephant Theatre de Londres i a prendre part del Brighton Fringe.
- Abril: Albolote, Granada. Cap de setmana inesborrable a l'entrega de premis del Concurso de Teatro Dramaturgo Moreno Arenas. Bona acollida, millors converses. I a l'inrevés.
A més, aquest mes la meva obra La partida va guanyar el 2n premi del Concurs de Textos teatrals Vila de Gràcia.
- Maig: Tu i Jo retorna als escenaris. En el que podria ser la seva funció de comiat, l'obra torna a pujar als escenaris i tots els que hi estem involucrats recordem la seva màgia.
Mentrestant, al Regne Unit, You and Me guanya un Angel Award al Brighton Fringe i és qualificada de "modern absurdist masterpiece".
- Juny: Fira de l'Obridor, preparatius per les funcions de Els Convidats de la tardor... i més. Molt més que encara no es pot dir.
dimecres, 5 de juny del 2013
Ara que es compleix un any de l'estrena de You and Me a Londres, les bones notícies segueixen acompanyant a la versió anglesa del meu text Tu i Jo: hem rebut The Argus Angel Award.
Un premi concedit com a reconeixement "of artistic excellence" dins del Brighton Fringe d'enguany.
Un premi que confirma la gran tasca feta per Bryony Shanahan, encarregada d'adaptar i dirigir el meu magre text; de Mercè Ribot i Patrícia Rodríguez, que han donat vida a les dues germanes protagonistes d'aquesta versió anglesa; de Sophia Simensky, que va fer una meravellosa representació visual de l'espai escènic, càlid, però alhora asfixiant; Seth Rook Williams per la il·luminació... i tota la gent i múltiples factors que van contribuir a fer possible aquest projecte. Des de la trobada casual amb la Mercè pels carrers d'un poble oblidat d'on va sorgir la idea de fer alguna cosa junts, fins a la gent de Rich Mix per obrir-nos les portes l'any passat dintre del Cap de Setmana català a Londres. Passant per la inestimable ajuda de Lindsay Martindale i Chris Maginnis en la correcció de la traducció de l'obra a la gent del Blue Elephant Theatre de Londres per programar You and Me durant tot el mes d'abril d'aquest any i al Nightingale Theatre de Brighton i a Lyn Gardner del The Guardian per escollir-la com a una de les obres recomenables de la setmana i i...
Una vegada més, gràcies per escollir el meu text, Little Soldier Productions. I gràcies per fer-lo crèixer tan bé!
Un premi concedit com a reconeixement "of artistic excellence" dins del Brighton Fringe d'enguany.
Un premi que confirma la gran tasca feta per Bryony Shanahan, encarregada d'adaptar i dirigir el meu magre text; de Mercè Ribot i Patrícia Rodríguez, que han donat vida a les dues germanes protagonistes d'aquesta versió anglesa; de Sophia Simensky, que va fer una meravellosa representació visual de l'espai escènic, càlid, però alhora asfixiant; Seth Rook Williams per la il·luminació... i tota la gent i múltiples factors que van contribuir a fer possible aquest projecte. Des de la trobada casual amb la Mercè pels carrers d'un poble oblidat d'on va sorgir la idea de fer alguna cosa junts, fins a la gent de Rich Mix per obrir-nos les portes l'any passat dintre del Cap de Setmana català a Londres. Passant per la inestimable ajuda de Lindsay Martindale i Chris Maginnis en la correcció de la traducció de l'obra a la gent del Blue Elephant Theatre de Londres per programar You and Me durant tot el mes d'abril d'aquest any i al Nightingale Theatre de Brighton i a Lyn Gardner del The Guardian per escollir-la com a una de les obres recomenables de la setmana i i...
Una vegada més, gràcies per escollir el meu text, Little Soldier Productions. I gràcies per fer-lo crèixer tan bé!
Etiquetes de comentaris:
blue elephant theatre,
bryony Shanahan,
Chris Maginnis,
Lindsay Martindale,
little soldier productions,
Lyn Gardner,
Mercè Ribot,
Patrícia Rodríguez,
Sophia Simensky,
The Guardian,
You and Me
dilluns, 27 de maig del 2013
La llibreta d'Augusto
L'Augusto d'Unamuno afirmava que caldria portar sempre una llibreta al damunt: "la millor tècnica mnemotècnica". I no s'equivoca. Hi ha tantes coses que oblidem al llarg de la nostra vida que, si les haguéssim recopilat totes en una llibreta, ja no la podríem portar a la butxaca, sinó que l'hauríem d'arrossegar en un carretó com uns Sísifs qualssevol.
Darrerament, aquests petits oblits que ens proporciona la vida m'estan retornant en forma de persones. La proximitat digital (i, desenganyem-nos, la minusculitat geogràfica d'aquest nostre país) fa que em trobi i retrobi amb persones del meu passat que havia oblidat. A vegades, aquest re-encontre provoca una alegria d'aquelles que si dugués llibreta al damunt, de segur que anotaria. D'altres... d'altres es tracta d'un malson recurrent que em persegueix dia rere dia.
I, últimament, es tracta d'aquest darrer cas.
Obviaré noms (de fet el re-encontre ha sigut mediàtic i ni tan sols ens hem posat en contacte) però des de fa unes setmanes, em persegueix un individu del meu passat que ja tenia més que oblidat. Un individu amb qui no havíem connectat precisament, d'aquells que segurament no hauria apuntat a la llibreta d'Augusto, però que, tanmateix, es resisteix a allunyar-se de la meva vida. És curiós com hi ha persones que no coneixes, que no vols conèixer però que, de fet, no deixen mai d'estar a prop teu.
En canvi aquelles persones que realment voldries recuperar, han desaparegut per sempre més...
Darrerament, aquests petits oblits que ens proporciona la vida m'estan retornant en forma de persones. La proximitat digital (i, desenganyem-nos, la minusculitat geogràfica d'aquest nostre país) fa que em trobi i retrobi amb persones del meu passat que havia oblidat. A vegades, aquest re-encontre provoca una alegria d'aquelles que si dugués llibreta al damunt, de segur que anotaria. D'altres... d'altres es tracta d'un malson recurrent que em persegueix dia rere dia.
I, últimament, es tracta d'aquest darrer cas.
Obviaré noms (de fet el re-encontre ha sigut mediàtic i ni tan sols ens hem posat en contacte) però des de fa unes setmanes, em persegueix un individu del meu passat que ja tenia més que oblidat. Un individu amb qui no havíem connectat precisament, d'aquells que segurament no hauria apuntat a la llibreta d'Augusto, però que, tanmateix, es resisteix a allunyar-se de la meva vida. És curiós com hi ha persones que no coneixes, que no vols conèixer però que, de fet, no deixen mai d'estar a prop teu.
En canvi aquelles persones que realment voldries recuperar, han desaparegut per sempre més...
divendres, 24 de maig del 2013
Five Stars review for You and Me - the Brighton Fringe
"You And Me is a snapshot of the life shared by two elderly sisters.
The text is a modern absurdist masterpiece which constantly trips up the
audience and subverts their expectations.
The Nightingale provided the perfect venue for their rich set of boxes and bric-a-brac. Bryony Shanahan’s direction was seamless, not a moment dropped in the intense cyclical conversation which bounced from death to a celebration of laziness and back to death touching on everything in between.
Shanahan has excelled in creating the tenderly observed relationship between the sisters; tense and funny, bouncing the audience in between mood swings.
Patricia Rodriguez and Mercè Ribot gave astounding physical performances, switching from youthful flights of fantasy instantly back into their old women masks. The energy and commitment to the role from both actresses never faltered – stellar performances, the best of the Fringe so far. Fantastic timing and tension.
The use of music was superb – almost always surprising – the characters were often brought back together through the sharing of Spanish songs. There was also a brave use of silence at the beginning of the piece.
You and Me was an entertaining and thoroughly unique piece of theatre."
(by Jessica Cheetham, The Argus )
The Nightingale provided the perfect venue for their rich set of boxes and bric-a-brac. Bryony Shanahan’s direction was seamless, not a moment dropped in the intense cyclical conversation which bounced from death to a celebration of laziness and back to death touching on everything in between.
Shanahan has excelled in creating the tenderly observed relationship between the sisters; tense and funny, bouncing the audience in between mood swings.
Patricia Rodriguez and Mercè Ribot gave astounding physical performances, switching from youthful flights of fantasy instantly back into their old women masks. The energy and commitment to the role from both actresses never faltered – stellar performances, the best of the Fringe so far. Fantastic timing and tension.
The use of music was superb – almost always surprising – the characters were often brought back together through the sharing of Spanish songs. There was also a brave use of silence at the beginning of the piece.
You and Me was an entertaining and thoroughly unique piece of theatre."
(by Jessica Cheetham, The Argus )
Etiquetes de comentaris:
Brighton fringe,
the argus,
You and Me
dijous, 16 de maig del 2013
Llibre del Premio Dramaturgo Moreno Arenas
Recull de les obres guanyadores del IV Certamen de Teatro "Dramaturgo José Moreno Arenas" amb:
- Amina, de Carmen Pombero
- La bañera, de Yanina Edith Labollita
- La vida loca, de César López Llera
- Conversación 24, de Roger Simeon
- Madame Ho Lee, de Orland Verdú
- El móvil del muerto, d'Antonia Bueno
- Amina, de Carmen Pombero
- La bañera, de Yanina Edith Labollita
- La vida loca, de César López Llera
- Conversación 24, de Roger Simeon
- Madame Ho Lee, de Orland Verdú
- El móvil del muerto, d'Antonia Bueno
Etiquetes de comentaris:
antonia bueno,
carmen pombero,
césar lópez llera,
orland verdú,
roger simeon,
yanina edith labolilla
divendres, 10 de maig del 2013
...i malgrat tot no ens rendim
Ens diuen que som una generació perduda, que hem de tenir paciència, que és una època molt complicada, que tothom ho està passant molt malament, que tot millorarà... i hi ha dies que ens ho volem creure, que realment confiem en aquells que ens van (i ens estan) enganyant i creiem que tot anirà a millor. La creença ja les té aquestes coses: és un fet que va més enllà de la raó. I per tant, posats a creure, per què no creure allò menys possible?
Seguim buscant projectes, il·lusions, camins, possibilitats, portes... treballem de gratis, invertim nits i caps de setmana en múltiples tasques. Ens alegrem de cada nou passet que fem, cada vegada que la nostra dedicació no sembla en va.
Però cada cop que obrim el diari, cada vegada que escoltem les notícies, ens plantegem de què serveix tot plegat. Tot aquest esforç present serà mai valorat?
De què ens serveix tot el que fem quan se segueixen tancant teatres, festivals, diaris, revistes, museus...?
De debò: de què serveix tot plegat si la recompensa al nostre esforç ja està destinat a algú altre que rebutja abandonar la seva poltrona?
Però, malgrat tot... no ens rendim.
Seguim buscant projectes, il·lusions, camins, possibilitats, portes... treballem de gratis, invertim nits i caps de setmana en múltiples tasques. Ens alegrem de cada nou passet que fem, cada vegada que la nostra dedicació no sembla en va.
Però cada cop que obrim el diari, cada vegada que escoltem les notícies, ens plantegem de què serveix tot plegat. Tot aquest esforç present serà mai valorat?
De què ens serveix tot el que fem quan se segueixen tancant teatres, festivals, diaris, revistes, museus...?
De debò: de què serveix tot plegat si la recompensa al nostre esforç ja està destinat a algú altre que rebutja abandonar la seva poltrona?
Però, malgrat tot... no ens rendim.
divendres, 3 de maig del 2013
10è Concurs Literari “Vila de Gràcia” de Contes, Poesia i Textos teatrals
Textos teatrals
Reunit
el jurat de textos teatrals format per, Manel Feliu, Núria Viltró i
Joan Guinart, el dia 5 d’abril a les 17.30 h, s’arriba al següent
veredicte:
Finalistes
-La Partida
Pseudònim: Joan - Nom: Roger Simeon Freixas
-Zeus
Pseudònim: Sense Nom - Nom: Jordi Torrent Escala
-No molesti
Pseudònim: Tomàs Llobet - Nom: Josep Just Timoneda
-Un petit príncep, o quelcom al sofà
Pseudònim: Sense nom - Nom: Marc Folch Sarroca
-Malastruc- El vell foraster
Pseudònim: Tespís - Nom: Josep Aquilina Farré
Guanyadors
1er Premi: Un petit príncep, o quelcom al sofà
Pseudònim: Sense Nom – Autor: Marc Folch Sarroca
2on Premi: La Partida
Pseudònim: Joan - Autor: Roger Simeon Freixas
(http://www.festamajordegracia.cat/noticia/17511/2013/04/28/10e-concurs-literari-vila-gracia-contes-poesia-i-textos-teatrals)
Etiquetes de comentaris:
la partida,
teatre,
vila de gràcia
dijous, 25 d’abril del 2013
agenda
- Divendres 26 d'abril: gravació del tràiler de "Avui és gairebé mai" de Els Carotes als peus del Montseny.
- Dilluns 29 d'abril: assaig de "Tu i Jo"al Teatre d'Hostalric.
- Dilluns 6 de maig: assaig de "Tu i Jo" al teatre de Vidreres.
- Diumenge 12 de maig: "Tu i Jo" a Hostalric.
- Divendres 17 de maig: assaig de "Avui és gairebé mai" al Teatre de Malgrat.
- Dissabte 18 de maig: "Avui és gairebé mai" al Teatre de Malgrat.
- Diumenge 19 de maig: segona funció de "Avui és gairebé mai" al Teatre de Malgrat.
- ...
- Dilluns 29 d'abril: assaig de "Tu i Jo"al Teatre d'Hostalric.
- Dilluns 6 de maig: assaig de "Tu i Jo" al teatre de Vidreres.
- Diumenge 12 de maig: "Tu i Jo" a Hostalric.
- Divendres 17 de maig: assaig de "Avui és gairebé mai" al Teatre de Malgrat.
- Dissabte 18 de maig: "Avui és gairebé mai" al Teatre de Malgrat.
- Diumenge 19 de maig: segona funció de "Avui és gairebé mai" al Teatre de Malgrat.
- ...
Etiquetes de comentaris:
avui és gairebé mai,
els carotes,
teatre d'Hostalric,
teatre de Malgrat,
teatre de Vidreres,
tu i jo
dissabte, 13 d’abril del 2013
Conversación 24
Vídeo de l'estrena de Conversación 24 (a partir del minut 31), Premio Teatro Mínimo "Dramaturgo José Moreno Arenas", estrenada el 6 d'abril al Centro Socio-cultural de Albolote per la companyia de teatre Amefa.
Un cap de setmana immillorable on es demostrà que les entregues de premis no tenen per què ser una font de rivalitat i de competències entre els autors, sinó una excusa per a conèixer persones amb qui compartir interessos comuns i, qui sap, potser també futurs projectes.
Una vegada més, moltes, moltíssimes gràcies a tots, tant l'ajuntament d'Albolote per seguir apostant en aquest premi, com a José Moreno Arenas (i per extensió tota la seva família), un amfitrió exquisit que ens va cuidar molt i a Carmen Pombero (guanyadora de la modalitat de Teatro mínimo) per les converses i les rialles i a María Jesús Orozco per creure en el meu text i per compartir el cap de setmana amb nosaltres.
Un cap de setmana immillorable on es demostrà que les entregues de premis no tenen per què ser una font de rivalitat i de competències entre els autors, sinó una excusa per a conèixer persones amb qui compartir interessos comuns i, qui sap, potser també futurs projectes.
Una vegada més, moltes, moltíssimes gràcies a tots, tant l'ajuntament d'Albolote per seguir apostant en aquest premi, com a José Moreno Arenas (i per extensió tota la seva família), un amfitrió exquisit que ens va cuidar molt i a Carmen Pombero (guanyadora de la modalitat de Teatro mínimo) per les converses i les rialles i a María Jesús Orozco per creure en el meu text i per compartir el cap de setmana amb nosaltres.
Etiquetes de comentaris:
albolote,
carmen pombero,
dramaturgo moreno arenas,
estrena,
maría jesús orozco,
premi,
teatre
dilluns, 8 d’abril del 2013
-
Esther Leal
En un acto abarrotado de público celebrado el sábado 6 de abril en la sala octogonal de la casa de la cultura, se otorgaron los premios de teatro breve y teatro mínimo de la sexta edición del certamen de teatro 'dramaturgo José Moreno Arenas'. En esta nueva edición han sido galardonados en la modalidad de teatro breve la obra 'Amina' de la autora sevillana Carmen Pompero León, un texto que recrea una información reciente en la que se denunció el caso real de una joven marroquí violada a la que se obligó a casarse con su violador. En este apatartado se otorgaron dos accesit, a las obras 'La bañera'de Yanina Edith Labollita y 'La vida loca' de César López Llera. En la modalidad de tearo mínimo fue premiada la obra 'Conversación 24' de Roger Simeon Freixas, y se otorgaron dos accésits a la obra 'Madame Ho Lee' de Orland Verdú y 'El móvil del muerto' de Antonia Bueno. Los textos galardonados han sido agrupados en un libro que fue presentado por la profesora de la Universidad de Sevilla, María Jesús Orozco. En su intervención, con la que dio comienzo el acto, la prologuista del libro, habló de la mirada indiscreta con la que estos escritores miran la vida, como por el ojo de una cerradura, 'revelan una mirada curiosa, indiscreta, comprometida con la realidad, salpicada de ingenio y de humor sagaz'. Para María Jesús Orozco, estos autores muestran 'una realidad llena de conflictos personales, y problemáticas sociales que evidencian un mundo carente de valores, sumido en la incomunicación, abatido por la violencia, la injusticia y el afán de poder'. Una vez entregados los galardones, el dramaturgo José Moreno Arenas, dio lectura al manifiesto del teatro de Darío Fo, con una crítica hacia el poder y las limitaciones al trabajo de los creadores y artistas. El escritor alboloteño suscribió estas críticas destacando su vigencia en la situación actual. La segunda parte del acto consistió en las lecturas dramatizadas de las dos obras ganadoras, a cargo de las compañías teatrales amateur de Albolote; y la representación de la obra 'El zombi' de José Moreno Arenas con la la actuación de Juan VInuesa y la colaboración de Genoveva Jiménez, Chelo Araque y Pablo Ramírez , bajo la dirección de Carmen Ruíz Mingorance.
En la celebración de este acto estuvo presente la concejala de cultura, Marta Nievas, y otros miembros del jurado, así como concejales y patronos de la fundación Francisco Carvajal. "
Etiquetes de comentaris:
albolote,
dramaturgo moreno arenas. carmen pombero,
teatro
divendres, 29 de març del 2013
"You and Me at Bike Shed Theatre
21st - 23rd March 2013
Reviewed by Belinda Dillon
Surrounded by cardboard boxes of mysterious origin and destination, two elderly Spanish sisters while away the time winding each other up and musing on the past. As the elder sister, locked into a lifetime of care-taking, Patricia Rodriguez mixes seething resentment and stoical patience, layered beneath the high-handed superiority of the older child. It is only when her younger sister’s (played by Mercè Ribot) advancing dementia traps her in a frenzied cycle of repetition that her tolerance slips.
And although the pair utterly convince as shuffling old dames, there are moments in which the characters leap out of their infirmity to recreate a memory or a fantasy, eloquently expressing the notion that we all carry our younger selves within us as we age; the sudden slippage into triumphantly ebullient dance routines captures this beautifully. Similarly, a scene in which Rodriguez’s character imagines her own death, from the mortician’s table through to the funeral procession – the ignominy of being carried in her casket by pallbearers of different heights – and finally the performance of the mourners, is an outstanding piece of physical theatre.
Particularly affecting are the moments when the sisters’ frustrations with each other – the result of a life spent niggling at grievances, pushing buttons – blow up, and each mollifies the other by crooning melodies in Spanish and Catalan; finding solace in communal songs from their childhood, songs that unite them and remind them of their shared heritage, a bond that goes beyond family connections to deep with their culture.
Although the set is dressed with appurtenances from their lives – a radio here, books there – it is the piles of mysterious boxes that make the starkest impression. Where have they come from and where are they going? Like monuments they should imply permanence, and yet they strongly convey a sense of the precariousness of life; all the while teetering in the background, their contents forgotten, their original purpose lost, these towers merely point to the impermanence of life.
It utterly fills you up, this piece – the power of the performances, the richness of the language – that there’s a fear that it will simply peter out, like a life drifting towards the inevitable, but it ends as triumphantly as it starts, in eccentricity and voices in the darkness."
Etiquetes de comentaris:
belinda dillon,
bikeshed theatre,
Exeter,
exeunt magazine,
theatre,
You and Me
dimecres, 20 de març del 2013
Novetats primaverals
- S'intensifica el rodatge del primer curtmetratge de fiLÒmans basat en un conte de Pere Calders.
- Comença el Tour 2013 de You and Me pel Regne Unit:
1. Del 21 al 23 de març al Bike Shed Theatre de Exeter.
2. Del 2 al 27 d'abril al Blue Elephant Theatre de Londres.
3. El 7 de maig al Plough Arts Centre de Great Torrimgton.
4. Del 17 al 19 de maig al The Nightingale de Brighton (part del Brighton Festival)
5. El 31 d'octubre i l'1 de novembre al Yvonne Arnaud de Guildford.
6. El 8 de novembre al West End Centre de Aldershot
- El 6 d'abril entrega de premis del Concurso de Micro Teatro Dramaturgo José Moreno Arenas.
- El proper 12 de maig, representació de Tu i Jo a Hostalric.
I algunes novetats més a punt de ser confirmades.
- Comença el Tour 2013 de You and Me pel Regne Unit:
1. Del 21 al 23 de març al Bike Shed Theatre de Exeter.
2. Del 2 al 27 d'abril al Blue Elephant Theatre de Londres.
3. El 7 de maig al Plough Arts Centre de Great Torrimgton.
4. Del 17 al 19 de maig al The Nightingale de Brighton (part del Brighton Festival)
5. El 31 d'octubre i l'1 de novembre al Yvonne Arnaud de Guildford.
6. El 8 de novembre al West End Centre de Aldershot
- El 6 d'abril entrega de premis del Concurso de Micro Teatro Dramaturgo José Moreno Arenas.
- El proper 12 de maig, representació de Tu i Jo a Hostalric.
I algunes novetats més a punt de ser confirmades.
divendres, 8 de març del 2013
Comencen les funcions de You and Me
Little Soldier present
You and Me
A bitter-sweet physical comedy for everyone who is a day older than yesterday!Two elderly Spanish sisters in a foreign land live against the backdrop of a battered rug and a mountain of mysterious boxes. They share the intimacy of a life lived together – careering between genuine affection and irritated annoyance. The pair shifts between hilarious defamation, tender reminiscing and pure madness. But amidst an ever-changing reality, is this behaviour just eccentricity or something more destructive?
‘You and Me’ is a touching story with sparkling dialogue and witty observations, that explores old age with humour, imagination and tenderness.
Part of the Theatre Rush & Friends Residency. Single show £10/7, two shows £15/10.
Tickets are available for the following performances:
Etiquetes de comentaris:
bikeshed theatre,
little soldier productions,
teatre,
You and Me
dimarts, 5 de febrer del 2013
Avui és gairebé mai
Estrena divendres 15 de febrer a les 20.00
Segona funció el dissabte 16 de febrer a les 20.00
Tercera funció el diumenge 17 de febrer a les 18.30
Més informació: http://elscarotes.blogspot.com.es/
Segona funció el dissabte 16 de febrer a les 20.00
Tercera funció el diumenge 17 de febrer a les 18.30
Més informació: http://elscarotes.blogspot.com.es/
Etiquetes de comentaris:
avui és gairebé mai,
els carotes,
estrena,
institut del teatre,
teatre
diumenge, 13 de gener del 2013
2013 als escenaris
Mitjans de gener del 2013 i ja es poden confirmar dies de funcions, tant d'obres ja estrenades com de noves propostes.
- 15 de febrer, estrena a l'Institut del Teatre de Avui és gairebé mai, dirigida per Paco Márquez i en la qual realitzo les funcions d'ajudant de direcció. Una obra coral basada en una idea de Paco Márquez que combina elements de la Commedia del Arte, moviments de contact, clown... amb Xavi Velázquez, Montse Gil, Raquel Cros i Efrain Anglès.
- 23 de febrer, Tu i Jo a l'espai Ridaura de Santa Cristina d'Aro. Després de gairebé dos anys des de la seva estrena el març del 2011 a Vic, l'obra guanyadora del 13è Premi Boira de Teatre encara continua tan viva com el primer dia.
- 9-27 d'abril, You and Me al Blue Elephant de Londres. L'adaptació angles de Tu i Jo feta per Little Soldier Production comença la seva gira del 2013 a Londres després de les bones crítiques obtingudes amb les funcions al Greenwich Theatre l'octubre del 2012.
- 12 de maig, Tu i Jo al teatre d'Hostalric.
- 31 d'octubre i 1 de novembre, You and Me a Ivonne Arnauld de Guildford.
I, mentrestant, treballant en futures funcions de Els Convidats, Economia fàcil: entrevista al senyor Rocamora i començant nous projectes.
Ara ja pot començar aquest any.
- 15 de febrer, estrena a l'Institut del Teatre de Avui és gairebé mai, dirigida per Paco Márquez i en la qual realitzo les funcions d'ajudant de direcció. Una obra coral basada en una idea de Paco Márquez que combina elements de la Commedia del Arte, moviments de contact, clown... amb Xavi Velázquez, Montse Gil, Raquel Cros i Efrain Anglès.
- 23 de febrer, Tu i Jo a l'espai Ridaura de Santa Cristina d'Aro. Després de gairebé dos anys des de la seva estrena el març del 2011 a Vic, l'obra guanyadora del 13è Premi Boira de Teatre encara continua tan viva com el primer dia.
- 9-27 d'abril, You and Me al Blue Elephant de Londres. L'adaptació angles de Tu i Jo feta per Little Soldier Production comença la seva gira del 2013 a Londres després de les bones crítiques obtingudes amb les funcions al Greenwich Theatre l'octubre del 2012.
- 12 de maig, Tu i Jo al teatre d'Hostalric.
- 31 d'octubre i 1 de novembre, You and Me a Ivonne Arnauld de Guildford.
I, mentrestant, treballant en futures funcions de Els Convidats, Economia fàcil: entrevista al senyor Rocamora i començant nous projectes.
Ara ja pot començar aquest any.
Etiquetes de comentaris:
avui és gairebé mai,
economia fàcil,
els convidats,
premi boira,
tu i jo,
You and Me
Subscriure's a:
Missatges (Atom)