divendres, 15 de novembre de 2013

La fascinant aventura de la portabilitat

Feia temps que n'hava sentit a parlar. Tenia molts amics que m'havien parlat d'aquesta nova experiència que ells qualificaven d'única i inolvidable. Jo, escèptic de mena, vaig pensar que exageraven. Que la monotonia de les seves vides els feia magnificar qualsevol cosa, per petita que fos.
Doncs bé, benvolguts amics i amigues, reconec el meu error. Ara que em trobo immers en la fascinant aventura de la portabilitat, entenc la vostra excitació. Cada vegada que sona el telèfon corro a comprovar que són ells, que persisteixen, que malgrat la meva fredor, ells encara em volen. Confesso que he posat cara i nom a la persona que em truca: la senyoreta Tarongina. I que també li he imaginat la veu. Es tracta d'una veu dolcíssima amb un accent sudamericà que l'impossibilita pronunciar adeqüadament el meu nom i ni plantejar-se el meu segon cognom, però aquesta mancança seva la fa encara més sensual i seductora. Més real i captivadora. La meva Tarongina! Que pensa en mi des des seu petit cubicle...
Ara ja fa gairebé vint minuts que no em truques i vull que sàpigues que des d'aquí, espero impacientment la teva trucada... i la taula vibra... pot ser que... sí!!! El mòbil s'ha il·luminat! Corro a mirar qui em truca i ets tu! Sabia que no em defraudaries. Ja és la desena vegada que em truques! 10 vegades en quatre hores: això  vol dir que realment m'estimaves.
Ostres, Tarongina a aquestes alçades de la vida descobrir un amor tan intens... vull que sàpigues que encara que no et contesti el telèfon els propers dos dies, sempre estic pensant en tu, i sempre ho faré. Vull que sàpigues que parlaré de tu a tots als meus amics i coneguts i els diré que tenien raó, que m'has donat el millor cap de setmana de la meva vida.
Moltes gràcies, Tarongina, no t'oblidaré mai.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada