El dimecres, primer assaig de "Il·lusions": quan acompanyem a un amic a l'estació de trens a esperar algú que no arriba, podem descobrir la profunditat de la nostra amistat. Els records, les converses, els retrets, la nostalgia compartits reapareixen mostrant-nos tal i com verdaderament som.
Nova obra, nous actors, les mateixes ganes.
El dissabte, sessió doble de Avui és gairebé mai a Pineda de Mar. És a dir, tot el dia (i bona part de la nit) tancats al teatre muntant l'escenari, distribuïnt les llums, fent proves de so... per tenir-ho tot a punt per mostrar la història d'H. a les 8 i a les 10 de la nit.
I, entremig, continuar l'encàrrec de traducció de l'editorial Palamedes, polir l'obra La cadena de muntatge, acabar d'escriure La juguesca, fer l'exercici dramàtic que ens va proposar Zarzoso als assitents al taller del teatre ebri...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada