09/03/12 - Can
Saleta
Vent
Fulls volant
Dubtes
+ : introducció
d’una nova escena
marcatge de certs moviments i
accions
? : quina és la millor manera d’aprendre el
text
(a l’ull de l’huracà)
Tal i com unes setmanes abans el fred ens
arrecerà a l’interior de Can Saleta, avui és el vent el que ens força a
sacrificar el nostre espai natural d’actuació, la gran era frontal, i buscar
refugi al peu de la façana.
Reorganitzem la rampa ràpidament, començant a
pensar en la maqueta i els esboços presentats per en Pakyto, en la possibilitat
d’acabar el penya-segat en un angle diferent del previst.
Fem una passada ràpida, d’escalfament, a La
història de l’anglès i, veient que comença a tenir forma, ens aventurem amb la
següent escena: El cartell. Una continuació natural de la primera, un
endinsament una mica major en els personatges, a les seves reaccions, les seves
dinàmiques. Encara els estem coneguent, però ja en podem intuir certes
característiques constants, certes reaccions pròpies. Són unes noves amistats
que tot just estem començant a freqüentar i que encara ens sorprenen.
Aquesta segona escena comença amb un joc
semblant a l’anterior, però de sobte es produeix un gir i les relacions de
poder establertes entre els dos personatges es capgiren. Això és el que volem
mostrar verbalment, però també visual recoltzant-nos amb la rampa. Per això
marquem certs moviments, certes pujades i baixades de la rampa, encreuaments
dels personatges… però tot plegat s’acaba encarcarant. Caiem en l’encasillament
i els personatges esdevenen més preocupats de saber on han d’anar al final de
la rèplica que no pas de ser ells mateixos i moure’s naturalment per l’espai.
Així ens ho fa veure, encertadament, en Pakyto.
Aquesta és una obra primordialment de text.
Les accions han d’acompanyar al text. No a l’inrevés. Per tant, fins que el
text no estigui ben assimilat, fins que les rèpliques no hagin sigut
interioritzades, el treball personal de cada actor dut a terme…, el pautament
dels diferents moviments resultarà artificial. Ara ho veiem. El problema, però,
és com aprendre el text? Fer-ho damunt l’escenari alhora que s’assaja?
Dedicar-hi nits d’insomni a casa memoritzant paràgrafs? Aquí és on entra la
formació de cadascú. Aquí és on les diferents escoles actorals es deixen veure.
Aquí és on jo m’aparto i deixo llibertat d’acció: no crec que cap de les
possibles maneres de fer-ho sigui la correcta, sinó que cadascú ha de trobar la
seva.