divendres, 30 de març del 2012

setè assaig de "El penya-segat"

09/03/12 - Can Saleta

Vent
Fulls volant
Dubtes

+ : introducció d’una nova escena
      marcatge de certs moviments i accions

? : quina és la millor manera d’aprendre el text


(a l’ull de l’huracà)
Tal i com unes setmanes abans el fred ens arrecerà a l’interior de Can Saleta, avui és el vent el que ens força a sacrificar el nostre espai natural d’actuació, la gran era frontal, i buscar refugi al peu de la façana.

Reorganitzem la rampa ràpidament, començant a pensar en la maqueta i els esboços presentats per en Pakyto, en la possibilitat d’acabar el penya-segat en un angle diferent del previst.

Fem una passada ràpida, d’escalfament, a La història de l’anglès i, veient que comença a tenir forma, ens aventurem amb la següent escena: El cartell. Una continuació natural de la primera, un endinsament una mica major en els personatges, a les seves reaccions, les seves dinàmiques. Encara els estem coneguent, però ja en podem intuir certes característiques constants, certes reaccions pròpies. Són unes noves amistats que tot just estem començant a freqüentar i que encara ens sorprenen.

Aquesta segona escena comença amb un joc semblant a l’anterior, però de sobte es produeix un gir i les relacions de poder establertes entre els dos personatges es capgiren. Això és el que volem mostrar verbalment, però també visual recoltzant-nos amb la rampa. Per això marquem certs moviments, certes pujades i baixades de la rampa, encreuaments dels personatges… però tot plegat s’acaba encarcarant. Caiem en l’encasillament i els personatges esdevenen més preocupats de saber on han d’anar al final de la rèplica que no pas de ser ells mateixos i moure’s naturalment per l’espai. Així ens ho fa veure, encertadament, en Pakyto.
Aquesta és una obra primordialment de text. Les accions han d’acompanyar al text. No a l’inrevés. Per tant, fins que el text no estigui ben assimilat, fins que les rèpliques no hagin sigut interioritzades, el treball personal de cada actor dut a terme…, el pautament dels diferents moviments resultarà artificial. Ara ho veiem. El problema, però, és com aprendre el text? Fer-ho damunt l’escenari alhora que s’assaja? Dedicar-hi nits d’insomni a casa memoritzant paràgrafs? Aquí és on entra la formació de cadascú. Aquí és on les diferents escoles actorals es deixen veure. Aquí és on jo m’aparto i deixo llibertat d’acció: no crec que cap de les possibles maneres de fer-ho sigui la correcta, sinó que cadascú ha de trobar la seva.

En el proper assaig veurem els fruits d’aquesta recerca personal.

divendres, 9 de març del 2012

sisè assaig de "El penya-segat"

03/03/12 - Can Saleta

Recordar
Reorganitzar
Redistribuir

+ : canvis escènics importants que permeten més mobilitat i 
    interacció entre els personatges
    Divisió de l’obra en 7 escenes
    Poliment de diàlegs.


(el retorn a El penya-segat)
Dues setmanes sense assaig donen per molt. La lectura quasi-malaltissa de tractats i manuals de direcció permeten organitzar millor els assajos, planificar les accions, concebre l’obra com a un producte global, com un conjunt d’accions, diàlegs, paisatges, silencis, llums, sons… Avui, després de dues setmanes, de rellegir el text, de fragmentar-lo en escenes, de marcar-ne les accions i els diferents girs interns (argumentals o de caràcter), retornem a El penya-segat. I ho fem amb canvis.
El primer afecta directament a l’escenografia: el camí que condueix al penya-segat ha de ser inclinat, ha de fer pujada. Busquem objectes que ens permetin crear la il·lusió de rampa i construïm una petita elevació que ens força a ampliar l’escenari però, també, a reconsiderar els moviments assajats. No és el mateix caminar en un escenari pla que en un d’inclinat. I aviat descobrim que no és només físicament, sinó també ideològicament, que apareixen les diferències: el pes de la nostra cultura ens empeny a veure a aquells situats per damunt dels altres com a superiors jeràrquicament, com a millors. I, clar, per l’altra banda, a aquells que queden més avall com a inferiors, dominats, sotmesos. El fet que a l’època medieval els rics visquessin als castells enlairats i llencessin els seus rius fecals carrer avall on vivien els pobres n’és un clar exemple.
Aquesta distribució de poders ens permet jugar una mica més amb les relacions entre els personatges, amb les seves interaccions.
Comencem pel principi, amb La història de l’anglès i, malgrat alguns entrebancs memorístics que dues setmanes d’aturada provoquen, comencem a veure com funciona damunt la nova escenografia. Com els moviments dels personatges s’enriqueixen amb aquesta rampa.

Ara el següent pas serà començar els esboços d’aquesta escenografia. Començar-hi a aplicar les idees de vestuari, començar a veure com apareixen davant nostra l’HOME1 i l’HOME2.