El divendres 7 de febrer, serà un divendres estrany. Començarà de matinada, concretament a les 00:30, quan em connecti via Skype amb el IATI theater de Nova York per participar en el col·loqui/taller al voltant de la meva obra Los columpios que s'estrenarà al 6 de maig en el mateix teatre americà. Els diferents participants del Cimientos Play Development Program, així com els responsables de programació de la sala, donaran la seva opinió sobre l'obra i oferiran idees per la seva millora i la seva òptima representació. Una gran oportunitat per a millorar una peça que fa anys que tinc ganes d'estrenar però que encara no havia tingut l'oportunitat.
Després, a les 19:30, s'estrena L'urna a la Sala Beckett dintre del cicle "Els deu minuts del bar de la Beckett". Una proposta experimental en la qual els autors ofereixen la idea, el desenvolupament de la història i les característiques dels personatges i llavors són els actors qui han de posar-hi el text. I per algú com jo que sempre fa teatre de text, ha sigut tot un repte.
dimecres, 29 de gener del 2014
dimecres, 22 de gener del 2014
Moby-Dick al PPP de IATI Theater
Aquesta setmana, el text que comentarem en el PPP del IATI Theater és una versió de Moby Dick feta per James Armstrong.
La història de Moby Dick és coneguda per tothom però passa una mica com amb el Quixot, que la gent sap de què va la història (més o menys) però no l'ha llegit (això també passa amb obres de ressó universal com Ulysses, La divina comèdia... que directament la gent només en sap el nom i ignoren de què van: som una societat no-llegida). En el meu cas, Moby Dick és un llibre pendent.
Aquesta primera aproximació (en versió teatral), no m'empeny a llegir-lo immediatament, és cert, però sí que em genera la curiositat de saber què és de l'original i què ha afegit el dramaturg. Exactament la mateixa pregunta que em va fer un membre del públic el dia de l'estrena de You and Me a Londres: quin percentatge de l'obra és teva i quin percentatge ho ha afegit la companyia? És a dir, quins mèrits/demèrits són teus i quins són d'algú altre.
Sigui com sigui, aquesta setmana toca Moby Dick i la setmana que ve per fi arriba el torn de la meva obra: Los columpios.
La història de Moby Dick és coneguda per tothom però passa una mica com amb el Quixot, que la gent sap de què va la història (més o menys) però no l'ha llegit (això també passa amb obres de ressó universal com Ulysses, La divina comèdia... que directament la gent només en sap el nom i ignoren de què van: som una societat no-llegida). En el meu cas, Moby Dick és un llibre pendent.
Aquesta primera aproximació (en versió teatral), no m'empeny a llegir-lo immediatament, és cert, però sí que em genera la curiositat de saber què és de l'original i què ha afegit el dramaturg. Exactament la mateixa pregunta que em va fer un membre del públic el dia de l'estrena de You and Me a Londres: quin percentatge de l'obra és teva i quin percentatge ho ha afegit la companyia? És a dir, quins mèrits/demèrits són teus i quins són d'algú altre.
Sigui com sigui, aquesta setmana toca Moby Dick i la setmana que ve per fi arriba el torn de la meva obra: Los columpios.
dimecres, 15 de gener del 2014
Brown Buffalo al PPP de Cimientos
La setmana passada, amb nocturnitat i els previsibles problemes tècnics (som la generació "apaga i torna-ho a engegar") vaig participar al taller/debat del Cimientos Play Development Program sobre l'obra !!! de Raúl Hernández Garrido.
Un curiós nombre d'individus ens vam reunir davant els nostres ordinadors i, des de la distància i la fredor d'una connexió que no permetia que ens veiéssim les cares, vam dialogar, analitzar i, sobretot, escoltar a l'autor. Una interessant experiència que ens va permetre veure com, a vegades, les intencions dels autors no són totalment compreses pels lectors, tot i no anar en detriment de la qualitat de l'obra, aquesta !!! que ens planteja el problema de la censura i la llibertat arràn de la no-emissió de la xiulada a l'himne espanyol en un partit de la final de la copa del rei entre el Barça i l'Atlètic de Bilbao. I ho fa amb cinisme, amb crueltat, mostrant com els directius de la cadena de televisió assagen les interrogacions que faran als treballadors per trobar un culpable. Encara que cap d'ells no ho sigui, de culpable, que només estiguessin seguint ordres, algú serà acusat d'haver seguit les ordres al peu de la lletra i no haver tingut iniciativa pròpia. Cinisme pur.
Demà a la nit tindrà lloc una altra sessió. Aquest cop es tracta de l'obra Brown Buffalo, de Carlos Morton. Una obra al·lucinògena, marcada per la generació beat i el consum massiu d'LSD on un dels protagonistes és Hunter Thompson. Un viatge curiós que, en ocasions sembla derivar cap al buit però que en general manté un to bukowskià/tarantinesc molt interessant i les reflexions sobre el racisme contra els mexicans són molt encertades: el món és només blanc o negre, ningú pensa en els marrons. Potser la posada en escena que proposa l'autor és excessivament recarregada (projeccions, música, món/submón...) però la base hi és. I sobre això ja hi podem treballar.
Un curiós nombre d'individus ens vam reunir davant els nostres ordinadors i, des de la distància i la fredor d'una connexió que no permetia que ens veiéssim les cares, vam dialogar, analitzar i, sobretot, escoltar a l'autor. Una interessant experiència que ens va permetre veure com, a vegades, les intencions dels autors no són totalment compreses pels lectors, tot i no anar en detriment de la qualitat de l'obra, aquesta !!! que ens planteja el problema de la censura i la llibertat arràn de la no-emissió de la xiulada a l'himne espanyol en un partit de la final de la copa del rei entre el Barça i l'Atlètic de Bilbao. I ho fa amb cinisme, amb crueltat, mostrant com els directius de la cadena de televisió assagen les interrogacions que faran als treballadors per trobar un culpable. Encara que cap d'ells no ho sigui, de culpable, que només estiguessin seguint ordres, algú serà acusat d'haver seguit les ordres al peu de la lletra i no haver tingut iniciativa pròpia. Cinisme pur.
Demà a la nit tindrà lloc una altra sessió. Aquest cop es tracta de l'obra Brown Buffalo, de Carlos Morton. Una obra al·lucinògena, marcada per la generació beat i el consum massiu d'LSD on un dels protagonistes és Hunter Thompson. Un viatge curiós que, en ocasions sembla derivar cap al buit però que en general manté un to bukowskià/tarantinesc molt interessant i les reflexions sobre el racisme contra els mexicans són molt encertades: el món és només blanc o negre, ningú pensa en els marrons. Potser la posada en escena que proposa l'autor és excessivament recarregada (projeccions, música, món/submón...) però la base hi és. I sobre això ja hi podem treballar.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)