Temporada 2015/2016

Aquesta temporada teatral recent estrenada comença, inesperadament, amb força. Amb dues estrenes i la publicació d'un estudi sobre You and Me:

1. De l'1 d'octubre al 25 d'octubre: Egos al Microteatre Barcelona. Dirigida per Anna Sarrablo, amb Carla Ricart i Xavier Pàmies.

Una parella es prepara per sortir de casa però no s'imaginen que alguna cosa els ho impedirà. Seran ells mateixos? 

15 funcions setmanals, 15 espectadors per funció i un espai de 15 metres quadrats.


2. Del 6 de novembre al 29 de novembre: Los columpios al IATI Theatre de Nova York. Dirigida per Julián J. Mesri, amb Gonzalo Bouza, María Cuartero i Nicole Betancourt.

Un home i una dona es troben en un parc infantil i parlen sobre tot i sobre res evitant fer allò que en realitat haurien de fer: parlar sobre ells mateixos.

3. A finals d'any/principis del 2016, es publicarà l'assaig Spanglish Dialogue in You and Me: an absurd world and senile mind (títol no definitiu) escrit per la Doctora Jane Lugea de la University of Huddersfield (Regne Unit). Un apassionant estudi lingüístico-analític sobre el món creat a You and Me, la seva concordància (o no) dins el gènere de teatre de l'absurd i sobre la significància del llenguatge en tant que partícip de la nostra construcció d'identitat.


4. Sorpreses encara per desvetllar (fins i tot per mi)

Crítica de L'emú

L'EMÚ

(al Festival Píndoles)

Que cony és un emú? Doncs és un ocellot australià gros de veritat, no tant com un estruç, però poc se n'hi falta, a més si te'l mires de cara sembla idiota, —i tu també ho deus semblar, allà plantat mirant la cara d'un emú—, però anem al tema: l'Emú és una de les obres que aquest passat cap de setmana es van veure al Festival Píndoles.

La peça va d'un matrimoni que s'està preparant per sortir, a una festa, a un sopar... ves a saber. Aquestes situacions sempre han sigut perilloses. Ella s'està arreglant, paraula molt delicada perquè es presta a la "gracieta" de "és que estaves espatllada?", tot i el que està espatllat és ell, fet un dropo damunt del llit, mirant la tele... Mal rotllo, en aquestes situacions surt tot el que no hauria de sortir, tot el que està acumulat sota pressió entre els ronyons i el diafragma, o ves a saber si dins el cap. El fet evident és que es comencen a dir de tot, cadascú en un monòleg perillós que no porta enlloc, mentre la tensió va pujant i pujant...

Peça divertida, molt ben escrita per Roger Simeon, que seleccionat les paraules amb cura, amb cura per insultar-se, menysprear-se i dir-se de tot. AnnaSarrabio l'ha dirigit, imprimint-li el to adequat i els intèrprets, Carla Ricart i Xavier Pàmies, s'han pogut lluir. És d'aquestes obres que encaixen a la perfecció en el format mini, doncs un quart d'hora és temps de sobres per dir-se de tot una parella que ja no els queda res per a dir-se.

I l'Emú? Hostitu, és veritat. De fet te la mateixa importància que la pregunta de l'obra de Ionesco: "i la cantant calva?"

(del blocdenkbrota)

L'emú - Festival Píndoles

El proper 7 de juny, quatre sessions de la meva obra L'emú a la primera edició del Festival Píndoles.
A les 18, 19, 20 i 21 a l'alberg Mare de Déu de Montserrat, dirigida per Anna Sarrablo amb Carla Ricart i Xavier Pàmies.

"La vida no està feta per anar amb presses. Sinó, més val comprar-se un emú"