entreteniments

De tant en tant ens oprimeix la consciència que no n'hi ha prou amb estar vius, que cal quelcom més, que la roda establerta, el ritme que ens hem imposat, no és suficient. Que llevar-nos, treballar, menjar i dormir no és satisfactori. Calen més coses. 

A partir d'aquí, comença el nostre inútil periple en busca de noves il·lusions o, perquè no dir-ho, de nous motius per a viure.

Possibles opcions:

1.- Entreteniments varis, buits i banals. Des del culte al cos, a l'extenuació física cercant l'anorreament mental; a la obsessió cinematogràfica: matar les hores de consciència amb les llumetes hipnòtiques i les melodies manipuladores de les grans superproduccions, passant, com no, per la temible televisió i les hores i neurones que ens ha manllevat i que promet seguir manllevant amb els seus programes inútils, amb el seu trepidant moviment de càmeres, amb el seu parlar tots alhora.

2.- Distraccions pseudo-intel·lectuals. Agafar un llibre de fàcil lectura, algun best-seller de moda, alguna novel·leta de cinc-centes pàgines i lletra gran, d'aquestes d'història que fa uns anys estaven de moda, alguna histìoria de por... el que sigui (un Ken Follett o un Stephen King mai fallen). Absents dintre les seves pàgines, la consciència de la nostra existència desapareix. Si més no, per això són útils aquests llibres. I per falcar mobles que ballen.

3.- Congregacions socials. Perquè de vegades (de fet sempre) l'angoixa compartida ens incomode, ens avergonyim de confessar que per les nits plorem massa sovint, que ens sentim sols, buits, que tenim cada dia més por de la mort, que no sabem què farem amb la nostra vida, que res té sentit i que, tanmateix, tot ens capfica... doncs per tot això, quan estem en companyia, quan tenim espectadors de les nostres misèries, ens amaguem rera una coïrassa pública, una espessa pel·lícula que ens ressegueix tot el cos i que ens fa mostrar-nos als demés com a éssers simpatics, agradables, extrovertits, feliços... si només sapiguessin quina bèstia nauseabunda s'amaga rera aquella coïrassa!

4.- Fingiments intel·lectuals. Creure'ns superiors als demés. Conscientment o inconscientment, però fer-ho. Dedicar els nostres esforços a l'estudi d'ocults i complicadíssims texts barrocs, a l'anàlisi de la mètrica alexandrina, a les traduccions innecessàries de texts llatins oblidats, a la producció d'un cos literari, musical, visual, plàstic... que ens generi la sensació que allò sí que té sentit, que nosaltres sí que fem coses de profit, que la nostra vida sí que val la pena de ser viscuda, que un cop tot s'acabi, les nostres obres ens sobreviuran i totes les demés històries que es diuen per a consolar a aquells que volen ser consolats. Als demés, als que ho donem tot per perdut, no cal que ens vinguin amb falses promeses, amb il·lusions vàcues d'una eternitat abstracta. La condemna és real i cadascú l'ha de suportar com pugui.