dissabte, 10 de desembre de 2011

Després de Tu i Jo

Després d'un any de remenar Tu i Jo, de decidir quin actor faria què, de fragmentar el text per a donar-li més fluïdesa damunt l'escenari, de pensar quina mena de música podria ajudar a explicar l'acció, de nou mesos des de l'estrena a Vic i després d'onze representacions de l'obra, ara estar de braços plegats es fa estrany. La part logísitica de l'obra, avorrida. L'espera de les respostes dels teatres, llarga. 
Tinc ganes de continuar endavant, de mantenir aquest projecte, però també de veure com en creixen de nous. Observo amb il·lusió, però des de la distància, com la versió anglesa de Tu i Jo (You and Me) va agafant forma i com aquest 1 de juny de la seva estrena es va apropant lentament. Però el fet de no estar-hi directament implicat, de no viure l'evolució dels assajos, de no veure com els personatges van agafant cos, fa que la visqui amb la mateixa alegria, però no amb la mateixa intensitat. Van ser molts els dies damunt l'escenari comentant punts, diàlegs, moviments, entonacions, intencionalitats... com per oblidar-los tan fàcilment.

Ara, però, toca continuar, fer que Tu i Jo segueixi que, si les coses van bé, retorni als escenaris el 2012, però també cal començar un nou projecte. Potser Els gronxadors, potser Els debats d'economia, potser Un penya-segat o potser un text nou que encara no he sapigut escriure.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada