Eduard II, un text atemporal
/ 23.12.2014
Parquing Shakespeare porta l’obra de Christopher Marlowe al Teatre Tantarantana en motiu de la celebració dels 450 anys del naixement de l’autor. Una molt bona excusa per recuperar un text d’aquesta categoria.
Eduard II, que tal i com afirma la companyia, “només s’ha vist a Catalunya a partir de l’adaptació que en va fer Bertolt Brecht”, és una obra sobre l’absurditat del poder. L’any 1978, Lluís Pasqual en va estrenar una versió al Teatre Lliure i ja mostrava la importància de la lluita pel poder acompanyada dels confilictes humans. Ara, Parking Shakespeare, retraten a la perfecció les pugnes d’en Mortimer i en Lancaster per defenestrar el favorit del rei, aquest Gaveston de baixa categoria que s’atreveix a asseure’s al costat del monarca. Es tracta de la lluita de classes, de la inacceptabilitat, als ulls dels senyors, que un plebeu estigui al seu mateix nivell. És una qüestió de categories i no accepten que ningú estigui més amunt d’allà on es mereix per naixement. Es tracta de la moral de l’esclau i del senyor de Nietzsche en la qual cadascú ha d’acceptar el seu paper social i no aspirar inútilment a canviar de categoria. Aquesta lluita per l’ascens només pot provocar conflictes i batalles. I això és exactament el què passa en aquesta obra. En un principi, els nobles s’alien amb l’església per desterrar a Gaveston però després, guiats (i en el cas de Mortimer, seduïts) per les paraules de la reina, s’adonen que Gaveston a l’estranger no farà més que augmentar les seves forces fins al punt d’arribar a ser indestructible i decideixen que el millor és fer-lo tornar per vèncer-lo abans no sigui massa tard.
La traducció d’en Marc Rosich permet gaudir de les paraules de Marlowe en un estat de semi-puresa però sense caure en la feixugor de la llengua antiga. La molt bona feina de tots els actors (fins a 8 damunt l’escenari i cap d’ells de qualitat inferior) permet gaudir aquesta història de lluites pel poder, d’enganys i traicions, d’amors extra-matrimonials i aliances perilloses.
(seguir llegint a Núvol)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada