Un tête a tête entre Josep Maria Pou i Andrés Herrera
/ 12.12.2014
Des d’aquest dijous i fins el mes de febrer Josep Maria Pou encarna al director d’orquestra Wilhelm Furtwängler a l’espectacle Prendre partit, un text de Ronald Harwood que reflexiona sobre la confrontació entre art i política, cultura i poder. Roger Simeon l’ha vist al Teatre Goya i en parla a Núvol.
Andrés Herrera i Josep Maria Pou a Prendre partit © David Ruano
El passat resulta difícil de desxifrar, les intencions humanes encara més. Ambientada en el Tribunal de Desnazificació de Berlin del 1946, l’obra de Ronald Harwood ens ho demostra clarament. La integritat de Wilhelm Furtwängler, “el director d’orquestra més destacat de la seva generació” és qüestionada per la seva decisió de no abandonar l’Alemanya nazi. Un militar insistent, el Major Arnold (representat amb alts i baixos per Andrés Herrera), vol demostrar la seva culpabilitat i farà tot el que convingui per aconseguir-ho. Tancat en una mig ensorrada oficina, conviu amb els malsons recurrents del passat i lluita per pal·liar el seu dolor condemnant al director d’orquestra. Però com es pot acusar a algú d’allò que no sabem del cert que ha fet? En quina mena de jocs maquiavèl·lics ha de caure una persona per justificar allò que només ell creu ser cert?
En un estira-i-arronsa amb Furtwängler (un Josep Maria Pou en la seva línia d’excel·lència), s’entrelluquen dubtes vitals que van més enllà del nazisme. Es planteja el dilema entre la cultura i el poder. La relació tan estreta que mantenen i l’odi que es preserven. El major Arnold, ex-venedor de pòlisses, home de peus a terra i de realitats palpables, és incapaç d’entendre el valor de la cultura o, en aquest cas, de la música. Per ell, el tema estava molt clar: amb l’arribada de Hitler al poder, el més sensat era fugir d’Alemanya. Tot aquell que es quedava i li reia les gràcies, és sospitós de ser pro-nazi.
(Segueix llegint l'article a El Núvol)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada