El meu comentari de Camargate a Núvol

Camargate o quan la realitat supera la ficció

Roger Simeon. Barcelona.

 

/ 14.03.2015

Des de fa un bon temps que es reclama que el nou teatre català (sigui el que sigui) ha de ser més crític, més compromès, més polític. La fórmula Flyhard ha estat criticada per la seva temporalitat, és a dir, per la seva caducitat immediata. Les obres més comercials han estat menystingudes per la seva superficialitat, és a dir, per la seva manca de crítica amb el món que ens està tocant viure.

Una escena de Camargate. © Nico Aguerre

Sembla que les paraules de Brecht ressonin més que mai en les veus d’aquests crítics quan afirmava al Petit Òrganon per al Teatre: “Necessitem un teatre que no solament faciliti les sensacions, les visions i els impulsos que permet el camp de les relacions humanes en el moment històric corresponent, on es produeixin les corresponents accions, sinó un teatre que utilitzi i provoqui idees i sentiments que juguin un paper en la transformació d’aquest mateix camp.” Sembla que aquestes veus crítiques, críptiques, hagin vingut per salvar el teatre català (sigui el que sigui) de l’estultícia que l’envolta. Llàstima que s’equivoquin. No és certa la pretesa caducitat de la fórmula Flyhard, no és certa la manca de qualitat del teatre comercial (com a mínim de cert teatre comercial català), no és veritat que el nou teatre català doni l’esquena a la realitat contemporània. Potser el que passa és que no es vol veure més enllà.

Potser, només potser, la irrupció del teatre/documental proposada per en Jordi Casanovas (irònicament, l’artífex de la fórmula Flyhard) amb Ruz/Bárcenas i continuada per en Jorge-Yamam Serrano amb Camargate hauria de fer replantejar la visió fatalista de molts crítics. Potser passar una estona asseguts al restaurant La Camarga de la mà del Teatro de Cerca i observar estupefactes la conversa real entre l’Alícia Sánchez Camacho i la Victoria Álvarez, l’ex-amant d’en Jordi Pujol fill, hauria de fer caure la vena dels ulls de tots aquells que han matat el nou teatre català (sigui el que sigui) abans fins i tot que hagi nascut. Perquè asseguts al teatre Tantarantana observant com dues senyores de mitjana edat amb poder polític real discuteixen sobre els temes més banals i aberrants combinats amb els escàndols fiscals més esfereïdors i escandalosos ningú pot dubtar del valor crític, compromès i polític d’aquesta obra. Ningú pot dubtar que a més ho fan amb gràcia, de manera divertida i amena perquè la nostra repulsa vers allò tan indignant que estem veient quedi amorosida per la comèdia i el cinisme pur que la Cristina Gàmiz (fent d’Antònia S. Cemacha, segurament per motius legals) i l’Anna Sabaté (fent de Bibi Alves) destil·len en cada gest, en cada entonació volgudament pp-ritzada, és a dir, exagerada i carregada de mala folla.

(Seguir llegint a Núvol)

Notícia de l'estrena de The Kitchen al Diari Maresme

Roger Simeon presenta ‘The Kitchen’ a Nova York

Per Redacció, a Cultura, Tordera2 de mar de 2015

‘The Kitchen’

Per segon any consecutiu,Roger Simeon presenta una obra a Nova Yorkdintre del cicle Cimientos, organitzat per IATI Theatre. Després de la bona rebuda de l’any anterior de Los columpios, en aquesta ocasió l’obra es tracta de The Kitchen, el retrat tràgic d’una societat incapaç d’establir connexions reals entre els diferents éssers humans o de preservar la felicitat. Segons l’obra ‘Tots estem buscant a algú’ és la mena de mantra que ressona entre les seves converses. Però hi ha gent que està disposada a fer el que calgui per superar la solitud.

Enguany, dos autors catalans més acompanyen a l’autor torderenc: Jordi Casanovas i Alberto Ramos, dos dramaturgs prominents dins la nova dramatúrgia catalana que han estrenat obres a Barcelona, Madrid i Nova York. Des de principis de febrer, aquests tres autors, conjuntament amb els altres sis seleccionats d’arreu del món, estan treballant els diferents textos en comú per perfilar la versió definitiva que s’estrenarà al IATI Theater de Nova York. A través d’aquesttreball col·lectiu, els autors poden perfeccionar els seus textos i, alhora, establir una xarxa de dramaturgs internacionals per futurs projectes.

El hombre del frac, d’Alberto Ramos, s’estrena el 17 de març, Gazoline, deJordi Casanovas, el 26 de maig i The Kitchen, de Roger Simeon, el 30 de juny.

(font: Diari Maresme)

Els altres dramaturgs

"Qui són els altres dramaturgs? Facin lloc si us plau

Aída Pallarès. Barcelona.

 

/ 13.06.2014

Ho sabem tots: la dramatúrgia catalana viu un dels millors moments de la seva història. La cartellera teatral barcelonina està plena d’autors catalans contemporanis i, a alguns, com Esteve Soler, Guillem Clua o Josep Maria Miró, se’ls rifen a fora. Fins i tot s’han organitzat taules rodones, com la del Club Ciutat del Teatre, el passat mes de novembre.

Roger Simeon debuta avui a la Sala Beckett sota la direcció de Jordi Casanovas

El panorama actual, però, també s’està nodrint d’altres autors que tenen difícil l’accés als teatres més convencionals i han trobat en les sales petites i en el creixent circuit off, una oportunitat per donar-se a conèixer. Aquest mes en tenim uns quants exemples:

“No sé si ens permetrà sortir de l’off però com a mínim serveixen per donar veu a noves creacions” creu Roger Simeon que avui divendres presenta a la Sala Beckett la lectura dramatitzada de la seva obra Il·lusions. El text explica la història d’un home i una dona que travessen corrent tota la ciutat per arribar a l’estació on esperen un amic que va marxar fa anys. Serà en aquesta espera, enmig del bullici,  que es confessaran les seves il·lusions i les seves frustracions. “En Roger és un autor autodidacta al marge de les modes. Fa un teatre allunyat de l’acció, però molt pròxim als atzarosos fluxos mentals que ens omplen el cap a diari” explica Jordi Casanovas, director de la lectura.

La Beckett, però, no és l’únic espai que obre la porta a autors menys coneguts. El pròxim 17 de juny s’estrena a Àtic 22,- sala clau del circuit off barceloní-, Vintage, una comèdia musical dels 80 escrita i dirigida per Jumon Erra que explica la història del primer creuer low cost de la història i és una mirada en clau d’humor a la situació actual del nostre país. “És un viatge per la Mediterrània, després de la crisi/estafa que hem viscut tots plegats per adonar-nos una mica d’on som i, sobretot, on són aquestes generacions que, un cop acabada la seva formació, es disposen a lluitar per allò que creuen i estimen” explica Erra.

Àtic 22 també ha servit per acabar de potenciar la faceta de Fèlix Pons com a autor i director. Després de La tardor barcelonina, que també es va poder veure a La Seca Espai Brossa, l’actor, de la mà de la seva productora Arsenic Art Studio, presenta 3 pintors. Una trilogia formada per tres reflexions sobre tres artistes contemporanis: Cy Twombly, Nicolas de Staël i Miquel Barceló. Les tres peces, de 45 minuts cada una, es mouen a mig camí entre les noves dramatúrgies i la performance. De moment, els dies 28 i 29 de juny tindrem una nova oportunitat de veure Barceló. Per la trilogia sencera, però, encara no hi ha dates. I una última recomanació: Manual para combatir la flaqueza del ser humano, el nou muntatge de Sergi Manel Alonso després de Comment te dire adieu. Es podrà veure a Porta 4 fins al pròxim 27 de juny. Quatre propostes diferents i refrescants per combatre la calor d’aquest mes de juny. Us hi apunteu?"

(Font: Núvol.com)

Il·lusions a la Sala Beckett

Autor: Roger Simeon
Direcció: Jordi Casanovas

Intèrprets:
Home: Pau Roca
Dona: Sara Espígul

Producció: Sixto Paz Produccions i Sala Beckett

Divendres 13 de juny a les 18:30 - Sala Beckett de Gràcia

"Un home i una dona de trenta anys creuen corrent tota la ciutat. Pretenen arribar a l'estació abans no ho faci el tren que porta un amic que fa anys va marxar. Un amic que ha triomfat. L'espera del tren es converteix en una sobtada trobada d'uns desconeguts coneguts. L'home i la dona ja fa temps que comparteixen un pis de lloguer, però és avui quan es confessaran les seves il·lusions i les seves frustracions. Enmig d'una ciutat que es mou encara més de pressa que les seves cames, s'aturaran un moment."

NOTA DEL DIRECTOR

"Roger Simeon és un autor a descobrir. És un autor al marge de les modes i un autor autodidacta. Per això m'interessa el seu teatre. Segurament és un teatre allunyat de l'acció, però molt pròxim als atzarosos fluxos mentals que ens omplen el cap a diari, a les petites i curioses idees que ens provoquen preguntes, a les reflexions oportunes i a les filosofades de personatges que viuen en una quotidianitat suspesa per l'esperança de l'arribada d'uns temps millors. Una dramatúrgia que flueix sense estridències i que ens retrata el moment que vivim des de les petites coses i els petits pensaments. Personatges esperant i esperant. Una generació que espera i espera. Un època que ens promet i ens promet. Mentre esperem i esperem. Després d'haver rebut diversos premis i haver presentat lectures arreu, i amb ganes de veure les seves obres als nostres escenaris, us convidem a conèixer a Roger Simeon, un autor que ja se'ns presenta amb una sòlida veu pròpia i amb una bona pila de textos sota el braç que així ho corroboren. Jordi Casanovas"

(més informació: Sala Beckett)