Abans de Nadal en Jordi em va trucar: tenia una idea pel cap que tenia ganes de dur a terme i pensava que entre dos seria més fàcil de realitzar. Vam quedar a casa. Ell va arribar puntual, primera mostra que anava de debò. Em va presentar el projecte, ens vam engrescar, vam proposar idees, col·laboradors... i vam donar per acabada la reunió amb la decisió presa de realitzar una activitat teatral conjunta de cara l'any següent.
Després, fent la cervesa i parlant tranquil·lament de tot i de res, va sortir el tema del premi Boira i la meva desesperació davant la impossibilitat de portar l'obra a escena: quedaven 3 mesos pel dia de la suposada estrena i encara no tenia companyia. N'havia tingut, tanmateix, Clip teatre s'engrescaren amb la idea, trobaren actors i començaren a treballar el text, però circumstàncies inesperades i desafortunades van forçar a la companyia a deixar el projecte molt a desgrat seu i amb l'esperança (per ambdues parts), que algun dia la podrien portar a escena.
No recordo si vaig ser jo o si va ser ell. O si ningú ho va dir i tots dos ho vam pensar, però la idea sorgí: "i per què no ho fem nosaltres?"
La idea era tan esbojarrada, tan inesperada, que ens vam mirar com dient "I per què no?"
En Jordi i en Carles tenien experiència damunt els escenaris, per què no? Clar que calia fer petits canvis, com el fet de l'edat dels personatges o el seu gènere, però la il·usió del treballar junts va poder més que els possibles entrebancs. Així que vam decidir provar-ho.
Una tarda gironina vaig entrar en un bar tot sol amb el text a la mà i no en vaig sortir fins que l'obra va estar dividida en tres actes i amb múltiples acotacions musicals: la transformació escènica de l'obra havia començat.
En Jaume s'encarregà de composar la música amb la col·laboració d'un altre Jordi. I la Laia començà a buscar vestuari per envellir a en Jordi i canviar de sexe a en Carles. I també s'hi apuntà la Rosa amb l'escenografia. I la Núria amb el maquillatge. I en Ricky fent fotos a tot. I un altre Jordi i la Marta col·laborant amb el que fés falta i més. I en David i l'Eloi remenant llums i so... i, sense adonar-nos-en, érem unes 15 persones involucrades en aquest petit projecte nascut una tarda d'hivern.
Un projecte que es diu Tu i Jo i que la fortuna ha volgut que estrenéssim a Vic, que ens acceptessin a la Mostra de Teatre de Barcelona, que passéssim a la segona ronda, que ens programessin a Porta4, que experimentéssim amb les noves tecnologies al Domèstica de Girona i que sortíssim a La Vanguardia.
Un projecte que tenim ganes de continuar i que anem mimant dia rera dia perquè creixi fort i sa amb l'ajuda de tots.
dijous, 14 de juliol del 2011
dimecres, 13 de juliol del 2011
El senyor Gris
(personatges creats per l'espectacle de teatre de carrer La mirada del poeta)
El senyor Gris és despistat. Com a terme general, no sap on és. Mai recorda on ha deixat les coses o sigui que més val que mai caigui a les seves mans cap sobre important que ell el perdrà. Es distreu amb les coses més insignificants, amb les senyals del carrer, amb una fulleta del terra... aquest tarannà despistat també afecta la seva parla: a mig explicar alguna cosa es perd, no sap què està dient, o bé repeteix el mateix dues i tres vegades inconscient que ja ho havia dit abans.
El senyor Gris és despistat. Com a terme general, no sap on és. Mai recorda on ha deixat les coses o sigui que més val que mai caigui a les seves mans cap sobre important que ell el perdrà. Es distreu amb les coses més insignificants, amb les senyals del carrer, amb una fulleta del terra... aquest tarannà despistat també afecta la seva parla: a mig explicar alguna cosa es perd, no sap què està dient, o bé repeteix el mateix dues i tres vegades inconscient que ja ho havia dit abans.
dimecres, 6 de juliol del 2011
El senyor Rosa
(personatges creats per l'espectacle de teatre de carrer La mirada del poeta)
El senyor Rosa és super feliç. Increïblement feliç. Ensucrat, irritantment content. Tot li sembla bé, tot li va bé, totes li ponen. Riu de tot i per tot. De tant feliç com és, massa sovint canturreja cançons inconscientment, saltironeja amunt i avall com si li hagués acabat de tocar la loteria i a tot, tot, li sap trobar la part positiva.
El senyor Rosa és super feliç. Increïblement feliç. Ensucrat, irritantment content. Tot li sembla bé, tot li va bé, totes li ponen. Riu de tot i per tot. De tant feliç com és, massa sovint canturreja cançons inconscientment, saltironeja amunt i avall com si li hagués acabat de tocar la loteria i a tot, tot, li sap trobar la part positiva.
dilluns, 27 de juny del 2011
El senyor Lila
(personatges creats per l'espectacle de teatre de carrer La mirada del poeta)
El senyor Lila és reivindicatiu. Tan avessat com n'està a l'assistència a manifestacions i protestes populars, n'ha acabat adoptant el lèxic i la gramàtica. Ja no parla com els demés, ja no manté converses coherents, ara el senyor Lila proclama eslogans. Tot allò que diu ha de rimar, ha de ser dit amb un to de veu exaltat que cridi a les armes.
Ja no ho sap fer d'altra manera.
El senyor Lila és el tipus de persona que s'aturaria davant d'un arbre sec i reclamaria fer una sentada col·lectiva fins que els senyors de l'ajuntament vinguessin a regar-lo. Així és el senyor Lila.
El senyor Lila és reivindicatiu. Tan avessat com n'està a l'assistència a manifestacions i protestes populars, n'ha acabat adoptant el lèxic i la gramàtica. Ja no parla com els demés, ja no manté converses coherents, ara el senyor Lila proclama eslogans. Tot allò que diu ha de rimar, ha de ser dit amb un to de veu exaltat que cridi a les armes.
Ja no ho sap fer d'altra manera.
El senyor Lila és el tipus de persona que s'aturaria davant d'un arbre sec i reclamaria fer una sentada col·lectiva fins que els senyors de l'ajuntament vinguessin a regar-lo. Així és el senyor Lila.
dijous, 16 de juny del 2011
El senyor Taronja
(personatges creats per l'espectacle de teatre de carrer La mirada del poeta)
El senyor Taronja és joventut. Malgrat tenir una certa edat que l'apropa més a la vellesa que a la infantesa, el senyor Taronja encara es creu jove. Intenta vestir com un jove, o com ell creu que vesteixen els joves. Intenta parlar com un jove... i prou que s'hi esforça, que ho intenta amb tot el seu cor, però al pobre senyor Taronja se li ha passat l'arròs i, massa sovint, acaba fent el ridícul.
El senyor Taronja és joventut. Malgrat tenir una certa edat que l'apropa més a la vellesa que a la infantesa, el senyor Taronja encara es creu jove. Intenta vestir com un jove, o com ell creu que vesteixen els joves. Intenta parlar com un jove... i prou que s'hi esforça, que ho intenta amb tot el seu cor, però al pobre senyor Taronja se li ha passat l'arròs i, massa sovint, acaba fent el ridícul.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)