5 anys després

El mes de març es compliran els 5 anys de l'estrena de Tu i Jo a l'Institut del teatre de Vic. Després d'haver guanyat el premi Boira l'any anterior, després d'haver muntat una obra amb la inestimable col·laboració d'en Jordi Pagès i en Carles Sanz (els actors), en David i l'Eloi (els tècnics), en Jaume i en Jordi (els músics), la Laia (el vestuari), la Rosa (l'espai escènic) i en Jordi, la Marta, la Núria, l'Elena i en Ricky (ajudes múltiples), arribava a l'escenari una versió més còmica i cínica de Tu i Jo.

A partir d'aquell moment: seleccionats per la Mostra de teatre de Barcelona, 3 mesos en cartell al Porta 4 (Barcelona) i una gira que ens va portar a Girona, Vidreres, Hostalric, Santa Cristina d'Aro i La coma de Gurb.

Després:

- traducció i producció de la versió anglesa de Tu i Jo de mans de Little Soldier Productions. Estrena a Londres i gira de dos anys pel Regne Unit, premi Argus al Brighton Fringe Festival i participació al PAM festival de Nova York. 

- Estrena de Economia fàcil: entrevista al Senyor Rocamora a l'Altre Clavé i a Girona. 

- Estrena de Els Convidats al teatre Clavé. 

- Estrena de l'obra de microteatre Conversación 24 al Teatro de Albolote (Granada). 

- Estrena de L'urna als 10 minuts del bar de la Beckett. 

- Estrena de la versió amb titelles de You and Me, Angeleta and Etelvina, a Londres. 

- Los Columpios seleccionat per participar al Cimientos Play development project de IATI Theater (Nova York). 

- Lectura dramatitzada de Il·lusions a la Sala Beckett amb direcció d'en Jordi Casanovas. 

- The Kitchen seleccionada per participar al Cimientos Play development project de IATI Theater (Nova York). 

- Estrena de 10 de abril a la Sala Berlanga (Madrid) dintre del III Congreso internacional de Radioteatro y ficción sonora. 

- Estrena de L'emú al Festival Píndoles de Barcelona. Gira Píndoles a Calella i Viladecans. 

- Estrena de Egos al Microteatre de Barcelona. 

- Estrena de Los Columpios (The Swings) al IATI Theater de Nova York.

una tarda d'hivern

Abans de Nadal en Jordi em va trucar: tenia una idea pel cap que tenia ganes de dur a terme i pensava que entre dos seria més fàcil de realitzar. Vam quedar a casa. Ell va arribar puntual, primera mostra que anava de debò. Em va presentar el projecte, ens vam engrescar, vam proposar idees, col·laboradors... i vam donar per acabada la reunió amb la decisió presa de realitzar una activitat teatral conjunta de cara l'any següent.

Després, fent la cervesa i parlant tranquil·lament de tot i de res, va sortir el tema del premi Boira i la meva desesperació davant la impossibilitat de portar l'obra a escena: quedaven 3 mesos pel dia de la suposada estrena i encara no tenia companyia. N'havia tingut, tanmateix, Clip teatre s'engrescaren amb la idea, trobaren actors i començaren a treballar el text, però circumstàncies inesperades i desafortunades van forçar a la companyia a deixar el projecte molt a desgrat seu i amb l'esperança (per ambdues parts), que algun dia la podrien portar a escena.

No recordo si vaig ser jo o si va ser ell. O si ningú ho va dir i tots dos ho vam pensar, però la idea sorgí: "i per què no ho fem nosaltres?"
La idea era tan esbojarrada, tan inesperada, que ens vam mirar com dient "I per què no?"
En Jordi i en Carles tenien experiència damunt els escenaris, per què no? Clar que calia fer petits canvis, com el fet de l'edat dels personatges o el seu gènere, però la il·usió del treballar junts va poder més que els possibles entrebancs. Així que vam decidir provar-ho.

Una tarda gironina vaig entrar en un bar tot sol amb el text a la mà i no en vaig sortir fins que l'obra va estar dividida en tres actes i amb múltiples acotacions musicals: la transformació escènica de l'obra havia començat.

En Jaume s'encarregà de composar la música amb la col·laboració d'un altre Jordi. I la Laia començà a buscar vestuari per envellir a en Jordi i canviar de sexe a en Carles. I també s'hi apuntà la Rosa amb l'escenografia. I la Núria amb el maquillatge. I en Ricky fent fotos a tot. I un altre Jordi i la Marta col·laborant amb el que fés falta i més. I en David i l'Eloi remenant llums i so... i, sense adonar-nos-en, érem unes 15 persones involucrades en aquest petit projecte nascut una tarda d'hivern.

Un projecte que es diu Tu i Jo i que la fortuna ha volgut que estrenéssim a Vic, que ens acceptessin a la Mostra de Teatre de Barcelona, que passéssim a la segona ronda, que ens programessin a Porta4, que experimentéssim amb les noves tecnologies al Domèstica de Girona i que sortíssim a La Vanguardia.

Un projecte que tenim ganes de continuar i que anem mimant dia rera dia perquè creixi fort i sa amb l'ajuda de tots.