5 anys després

El mes de març es compliran els 5 anys de l'estrena de Tu i Jo a l'Institut del teatre de Vic. Després d'haver guanyat el premi Boira l'any anterior, després d'haver muntat una obra amb la inestimable col·laboració d'en Jordi Pagès i en Carles Sanz (els actors), en David i l'Eloi (els tècnics), en Jaume i en Jordi (els músics), la Laia (el vestuari), la Rosa (l'espai escènic) i en Jordi, la Marta, la Núria, l'Elena i en Ricky (ajudes múltiples), arribava a l'escenari una versió més còmica i cínica de Tu i Jo.

A partir d'aquell moment: seleccionats per la Mostra de teatre de Barcelona, 3 mesos en cartell al Porta 4 (Barcelona) i una gira que ens va portar a Girona, Vidreres, Hostalric, Santa Cristina d'Aro i La coma de Gurb.

Després:

- traducció i producció de la versió anglesa de Tu i Jo de mans de Little Soldier Productions. Estrena a Londres i gira de dos anys pel Regne Unit, premi Argus al Brighton Fringe Festival i participació al PAM festival de Nova York. 

- Estrena de Economia fàcil: entrevista al Senyor Rocamora a l'Altre Clavé i a Girona. 

- Estrena de Els Convidats al teatre Clavé. 

- Estrena de l'obra de microteatre Conversación 24 al Teatro de Albolote (Granada). 

- Estrena de L'urna als 10 minuts del bar de la Beckett. 

- Estrena de la versió amb titelles de You and Me, Angeleta and Etelvina, a Londres. 

- Los Columpios seleccionat per participar al Cimientos Play development project de IATI Theater (Nova York). 

- Lectura dramatitzada de Il·lusions a la Sala Beckett amb direcció d'en Jordi Casanovas. 

- The Kitchen seleccionada per participar al Cimientos Play development project de IATI Theater (Nova York). 

- Estrena de 10 de abril a la Sala Berlanga (Madrid) dintre del III Congreso internacional de Radioteatro y ficción sonora. 

- Estrena de L'emú al Festival Píndoles de Barcelona. Gira Píndoles a Calella i Viladecans. 

- Estrena de Egos al Microteatre de Barcelona. 

- Estrena de Los Columpios (The Swings) al IATI Theater de Nova York.

Resum 2015

Sempre que arriben aquests dies, les ganes de matar l'any amb l'esperança que el següent sigui millor, són exagerades. Els resums del millor de l'any, de les fites assolides, de les beneaurances rebudes (mai dels errors, les crítiques i les equivocacions que no hem pogut evitar cometre i/o rebre). I, per no ser ostracitzat pel món digital, un any més no en seré una excepció. Així doncs, un cop més, el resum de les bel·leitats que he tingut la fortuna de viure i conviure durant aquest any.
Gràcies a tots els que ho heu fet possible i l'any que ve més i millor!


OBRES ESTRENADES:

• 10 de abril, Sala Berlanga (Madrid), del 16 al 19 d'abril, dintre del III Congreso Internacional de Radioteatro y Ficción Sonora.
• L'emú, Alberg Mare de Déu de Montserrat (Barcelona) dintre del Festival Píndoles, 7 de juny.
• The Kitchen, lectura dramatitzada al IATI Theater (Nova york), 30 de juny.
• Egos, Microteatre Barcelona, de l'1 al 15 d'octubre.
• Los Columpios (The Swings), IATI Theater (Nova York), del 6 al 29 de novembre.

CRÍTIQUES LITERÀRIES publicades a REVISTA de LETRAS

• La escoba del sistema, David Foster Wallace
• Diccionario sentimental de la cultura inglesa, Ignacio Peyró
• La decadencia de la mentira, Oscar Wilde
• Una trilogía palestina, Gasán Kanafani
• Los amigos, Kazumi Yumoto
• Johny empuñó su fusil, Dalton Trumbo
• El condominio, Stanley Elkin

TEXTOS PUBLICATS

• La cocina, revista En sentido figurado

XERRADES sobre TEATRE

• Barcelona's Contemporary Theatre Scene, The International Theatre Institute (Shanghai), 23 de novembre

BLOCS

• Consolidació de Fitxes de lectura amb una mitja de 2000 visites mensuals.
• Ampliació de Roger's Books amb noves entrades i seccions.
• Creació de TheLitMag, el nou projecte de revista literària encara en procés.

PRIMERS ESBOSSOS DE TEXTOS TEATRALS

• El Gran
• Un home damunt d'una cornisa
• El pis del pare
• L'any que vam viure sense internet (títol provisional)

Però, sobretot, l'exili forçat una vegada més. El nostre país segueix encallat en la implosió perillosa cap al no-res més absolut, les oportunitats vitals i laborals segueixen escassejant perillosament i cada cop som més els que ens veiem forçats a emigrar. A esdevenir l'etiqueta menyspreable de "Expats" (veure Americanah sobre aquest tema) i, sobretot, a recordar que hi ha llocs al món on encara podem viure.