Agenda setmanal

El dimecres, primer assaig de "Il·lusions": quan acompanyem a un amic a l'estació de trens a esperar algú que no arriba, podem descobrir la profunditat de la nostra amistat. Els records, les converses, els retrets, la nostalgia compartits reapareixen mostrant-nos tal i com verdaderament som.
Nova obra, nous actors, les mateixes ganes.

El dissabte, sessió doble de Avui és gairebé mai a Pineda de Mar. És a dir, tot el dia (i bona part de la nit) tancats al teatre muntant l'escenari, distribuïnt les llums, fent proves de so... per tenir-ho tot a punt per mostrar la història d'H. a les 8 i a les 10 de la nit.

I, entremig, continuar l'encàrrec de traducció de l'editorial Palamedes, polir l'obra La cadena de muntatge, acabar d'escriure La juguesca, fer l'exercici dramàtic que ens va proposar Zarzoso als assitents al taller del teatre ebri...

D'un teatre ebri a un teatre inflamable, amb Paco Zarzoso

Classe-taller al nou/vell edifici de la Sala Beckett a Poble Nou. El poder de l'ebrietat (no necessàriament etílica) com a motor dramàtic. La transformació dels personatges, de l'espai, del temps, de la realitat... a partir d'aquí, continuar una peça proposada per Paco Zarzoso i d'aquí tres setmanes nova trobada per posar en comú els resultats.

Gira tardoral de You and Me

El dilluns 21 d'octubre comença la gira de tardor de You and Me.
Una gira de dos mesos que recorrerà bona part del sud d'Anglaterra continuant la bona acollida que ha tingut l'obra des de la seva estrena. Enrere queda aquell dia d'obertura a Londres el juny del 2012, el mes de programació al Blue Elephant Theatre, també de Londres, la boníssima acollida de l'obra al Brighton Fringe d'on en va sortir amb un Angel Award i amb la inclusió a la llista de les 10 obres recomenades del Guardian i l'aventura per Nova York inaugurant el PAM festival a IATI Theatre. Ara comença una nova temporada i Little Soldier Productions segueixen amb més forces que mai.

Des de la distància, una forta abraçada i, una vegada més, una immensa gratitud per portar aquesta obreta meva tan lluny.

Avui és gairebé mai - 20/09/203 - Girona

El repte de convertir Avui és gairebé mai, una obra pensada per a ser representada en un teatre, amb unes transicions a la vista creades per enllaçar tota l'acció, era molt gran. No es tractava només d'adaptar les diferents escenes als espais assignats (una taula d'una terrassa de bar, el celobert d'un alberg, l'oficina d'una entitat esportiva,  un pis particular, l'àtic en obres d'un bloc de pisos) sinó que a més calia coordinar els moviments entre els espais. El teatre de carrer tendeix a ser escandalós, vistós, amb interacció freqüent amb el públic, però nosaltres vam fer (intencionadament o no) justament el contrari: la gent havia de seguir a un personatge, l'Hugo, el protagonista de l'obra que no es dirigia a ells en cap moment. Seguien el recorregut d'aquest agent d'assegurances mentre va a parlar amb els seus possibles clients. Òbviament, el primer dubte era com reaccionaria el públic. Si el seguirien, si no sabrien què fer, si s'avorririen, fins i tot, de seguir a un personatge capficat en el seu món i els seus problemes...


L'altre problema era logístic. Com fer que els altres tres personatges de l'obra apareguessin als diferents espais de Girona just a temps per l'arribada de l'Hugo. Calia, doncs, establir recorreguts paral·lels per a cada personatge i, sobretot, assegurar-nos que arribaven al lloc amb temps suficient per a vestir-se amb la roba adequada de la següent escena. No cal dir que aquesta part logística va significar recórrer els carrers de Girona cinquanta mil vegades, tant per escollir el millor recorregut, com per a que els actors el memoritzessin. El fet que bona part dels actors no havien anat mai a Girona tampoc ho va facilitar.
A més, hi havia la feina de dos col·laboradors/actors sense la qual hauria sigut impossible de moure el vestuari a temps ni de permetre que els actors estiguessin a punt per les seves escenes. Uns nous recorreguts que havien de passar inadvertits pel públic.


Una feina prèvia (continues escapades a Girona durant aquests últims mesos, els dos últims dies concentrats a Girona escandalitzant a la gent que ens veia córrer pels carrers i representar escenes a llocs inesperats com passos de zebra) que va donar els seus fruits: l'estrena va ser un èxit. Els actors van clavar els seus temps i van arribar al públic; els col·laboradors van fer la seva feina a la perfecció i el públic va seguir a l'Hugo per tota Girona amb ganes de saber què més li podia passar a aquell personatge.


Superada aquesta prova, només queda agrair a tots aquells que ho han fet possible: a l'associació ad'art per organitzar el festival Domèstica (especialment a l'Olga per córrer amunt i avall); a l'Esther del GEiEG per rebre'ns tan bé; a la gent del Cerverí de Girona per salvar-nos una escena a l'últim moment cedint-nos una taula i una cadira; al bar La Pedra per accedir a treure el parasol gegant del mig de la plaça; a la Taverna de l'Àngel per oferir-nos menús de 4 euros; a en Xavier i en Guillermo per deixar-nos dormir a casa seva i, a sobre, preparar-nos el sopar; a en Jordi i la Georgina per col·laborar amb el projecte; a El Punt/Avui per fer-ne publicitat i als que em pugui oblidar (perdoneu) i a tota la gent que ens va venir a veure.

Tardor 2013

L'any 2013 havia de ser un any de canvis. I ara que comença la seva recta final, la sensació d'ara o mai s'accentua. Sigui com sigui, la tardor comença diferent, sense constriccions laborals, sense horaris externs ni obligacions extrapersonals i això potser ja és una marca dels canvis que esperen d'aquí a finals d'any.

El que no canvia són els projectes i la il·lusió de fer-los.

Per començar, el 20 de setembre estaré a Girona amb Els carotes per fer l'acte inaugural del Domèstica 2013. Una re-creació de l'obra Avui és gairebé mai que abandonarà la comoditat (i seguretat dels escenaris) per escampar-se pels carrers i pisos del centre antic de Girona. Teatre desubicat que servirà de guia per als assistents al festival.

A l'octubre comença la gira tardoral de You and Me per terres angleses. Després d'un molt bon començament d'any, d'haver guanyat un Angel Award al Brighton Fringe i d'haver participat en el PAM festival de Nova York, You and Me torna als teatres i a les carreteres angleses. 18 representacions en poc més d'un mes (del 21 d'octubre al 30 de novembre) a Weymouth, Leeds, Somerset, Buxton, Pilton...

Al novembre, si s'acaben de confirmar els dies, estaré a Santa Cristina d'Aro i a Vidreres amb Els convidats. Una obra que, definitivament, sembla ser només una obra d'hivern...

I, entremig, dos nous projectes teatrals que a hores d'ara estan en un moment tan gestacionari que és millor no parlar-ne més que res perquè no està molt clar cap a on conduiran, si és que condueixen a enlloc, però que em fan molta il·lusió.

I, sobrevolant-ho tot, l'encàrrec que m'ha fet l'editorial Palamedes: la gran responsabilitat de traduir un llibre anglès de principis de segle XX que mai ha estat traduït al nostre país. Els primers 10 capítols ja estan traduïts i en procés de correcció. Ja només en queden 42 més.