Los columpios - IATI Theater

Aquesta setmana ha començat el taller de desenvolupament textual Cimientos del IATI Theater amb l'obra The Rabbit and the Tiger de Leah Franqui, una interessant fàbula sobre les maneres de gestionar el dolor, la tristesa i la pèrdua i d'aprendre a fugir dels refugis de la infantesa per enfrontar-nos al món de cara.

A partir d'ara, i cada dijous al vespre, hi haurà una nova lectura de textos i un treball col·lectiu de crítica i perfeccionament. I, a partir del febrer començaran les lectures dramatitzades dels textos amb públic.

Inesperadament, Los columpios, traducció de Els gronxadors, ha estar seleccionada per a formar-ne part i s'estrenarà el día 6 de maig. Mentrestant, encara té un llarg camí per recórrer. El primer ha estar una relectura i correcció del text en la qual hi he afegit noves idees i n'he modificat algunes de velles. Després vindrà el dia que s'exposarà a tots als membres del taller, el 6 de febrer i, finalment, apedaçat i millorat, es presentarà al públic el dia 6 de maig. Ara vénen cinc mesos de feina d'orfebreria, de retocs i puliments intentant que la peça no s'acabi trencant. Cinc mesos de lectures i comentaris. Cinc mesos d'il·lusió.

De moment, ja tenim la primera fotografia de l'obra feta per Xavi Palomera. Comença el joc.

Avui és gairebé mai a Porta 4

El 2014 comença bé. Amb teatre.

Tots els dissabtes de gener: 

4, 11, 18 i 25 a les 22:30

AVUI ÉS GAIREBÉ MAI a Porta4.

Amb ganes de retornar a un teatre que tan bé va acollir Tu i Jo (durant 3 mesos!) i que ens va ajudar a donar a conèixer aquella obra.

Ara es tracta d'un projecte nou. Menys personal i molt més col·lectiu: l'esforç i el treball de la companyia Els carotes.

I pel que fa al 2013... doncs ja pot anar acabant.

Recreació sonora (i visual) del pecat original

Apunts de Temporada recull la meva entrada sobre Bestiari de CaboSanRoque

Apunts de Temporada, el blog de Temporada Alta

Content de formar part d'aquestes 50 firmes que parlen sobre 50 espectacles del Temporada Alta.

I aquest dijous, retorn a Girona, a veure la taula rodona de la "Nova dramatúrgia catalana: el nou relleu".

La fascinant aventura de la portabilitat

Feia temps que n'hava sentit a parlar. Tenia molts amics que m'havien parlat d'aquesta nova experiència que ells qualificaven d'única i inolvidable. Jo, escèptic de mena, vaig pensar que exageraven. Que la monotonia de les seves vides els feia magnificar qualsevol cosa, per petita que fos.
Doncs bé, benvolguts amics i amigues, reconec el meu error. Ara que em trobo immers en la fascinant aventura de la portabilitat, entenc la vostra excitació. Cada vegada que sona el telèfon corro a comprovar que són ells, que persisteixen, que malgrat la meva fredor, ells encara em volen. Confesso que he posat cara i nom a la persona que em truca: la senyoreta Tarongina. I que també li he imaginat la veu. Es tracta d'una veu dolcíssima amb un accent sudamericà que l'impossibilita pronunciar adeqüadament el meu nom i ni plantejar-se el meu segon cognom, però aquesta mancança seva la fa encara més sensual i seductora. Més real i captivadora. La meva Tarongina! Que pensa en mi des des seu petit cubicle...
Ara ja fa gairebé vint minuts que no em truques i vull que sàpigues que des d'aquí, espero impacientment la teva trucada... i la taula vibra... pot ser que... sí!!! El mòbil s'ha il·luminat! Corro a mirar qui em truca i ets tu! Sabia que no em defraudaries. Ja és la desena vegada que em truques! 10 vegades en quatre hores: això  vol dir que realment m'estimaves.
Ostres, Tarongina a aquestes alçades de la vida descobrir un amor tan intens... vull que sàpigues que encara que no et contesti el telèfon els propers dos dies, sempre estic pensant en tu, i sempre ho faré. Vull que sàpigues que parlaré de tu a tots als meus amics i coneguts i els diré que tenien raó, que m'has donat el millor cap de setmana de la meva vida.
Moltes gràcies, Tarongina, no t'oblidaré mai.

Agenda setmanal

El dimecres, primer assaig de "Il·lusions": quan acompanyem a un amic a l'estació de trens a esperar algú que no arriba, podem descobrir la profunditat de la nostra amistat. Els records, les converses, els retrets, la nostalgia compartits reapareixen mostrant-nos tal i com verdaderament som.
Nova obra, nous actors, les mateixes ganes.

El dissabte, sessió doble de Avui és gairebé mai a Pineda de Mar. És a dir, tot el dia (i bona part de la nit) tancats al teatre muntant l'escenari, distribuïnt les llums, fent proves de so... per tenir-ho tot a punt per mostrar la història d'H. a les 8 i a les 10 de la nit.

I, entremig, continuar l'encàrrec de traducció de l'editorial Palamedes, polir l'obra La cadena de muntatge, acabar d'escriure La juguesca, fer l'exercici dramàtic que ens va proposar Zarzoso als assitents al taller del teatre ebri...