dissabte, 18 de febrer de 2012

quart assaig de "El penya-segat"

21/01/12 - Can Saleta

Assaig d’una nova escena
Coneixement dels personatges.
Concreció d’aspectes claus

+ : Segona escena muntada


(de la paraula al moviment)
Avançar en línia recta és una possiblitat, però escoltar i acceptar els raonaments dels altres i permetre que la línia es trenqui, n’és una altra. 
Confesso que n’era reticent, que el pes de l’escriptura, de l'ordre que havia seguit el text en la seva composició, em feia pensar altrament, però els arguments exposats per en Pakyto i en Txarli eren irrefutables: si fem escenes independents, sense respectar-ne l’ordre cronològic, permetrà conèixer més als personatges, captar-ne més la seva personalitat i, per tant, afegir-hi aquella mirada múrria a la primera escena, aquell silenci lleugerament més llarg del normal però que s’escau al personatge... Tenien raó.

Així, avui, hem saltat 20 pàgines del text, hem deixat a l’anglès aparcat i hem abarcat les nostres pors (“no passa res… és normal tenir por…”)

Aquesta nova escena, no només ens mostra una mica més la relació entre els personatges, el constant estira-i-arronsa, l’infantilisme descarat de l’HOME2 i la inseguretat coberta per una façana de sobèrbia de l’HOME1, sinó que és una escena de molt moviment. Els personatges es belluguen per l’escenari, s’apropen, es separen, es persegueixen… i el límit de les seves accions sempre el marca el penya-segat, la barrera que no poden traspassar.

L’assaig, doncs, ha permès avançar en el text però, sobretot, en els moviments dels personatges. És a dir, els ha insuflat una mica més de vida, els ha allunyat una mica més de la bidimensionalitat del paper.

Prenem diferents opcions, actuem fent sorolls, sense dir text, ens canviem els personatges, enllacem la història de l’anglès amb la de les pors… anem construïnt aquest edifici del qual avui ja ens veiem una mica més a prop de la teulada.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada