Adéu 2014 (i que el 2015 sigui millor)

El canvi d'any és una excusa com qualsevol altra per mirar enrere i fer un repàs d'allò que hem fet. Adonar-nos dels encerts i dels errors de les nostres accions. Aprendre i millorar. Alegrar-nos i seguir endavant.
Aquest resum del meu any no pretén ser res més que això. Un mirar enrere d'allò assolit que permetrà veure tot allò que encara falta per assolir.


ESTRENES TEATRALS 

L'urna - Sala Beckett (Barcelona) Febrer 2014
Angeleta & Etelvina - Arcola Theatre (Londres) Març 2014
Los Columpios - Iati Theater (Nova York) Maig 2014
Il·lusions - Sala Beckett (Barcelona) Juny 2014


PREMIS i RECONEIXEMENTS

Finalista del II Premi Can Jeroni de Narrativa Breu
Menció Especial als Premios Otoño Villa de Chiva de teatre


PUBLICACIONS

El fin de la vida contemplativa - Revista de Letras
Un cuadro de desengaños - Revista de Letras
Diario de un hombre engañado - Revista de Letras
Soley-Beltran: Cuerpo de letras - Revista de Letras
El Clan de los Benasperi - Revista de Letras
Marcel·lí Antúnez, Sistematúrgia - Núvol
Per un teatre ebri - Núvol
La protesta, de Václav Havel - Núvol
II Certamen de Narrativa breu Can Jeroni - Edicions Aïllades
¡Oh, amigos míos! - Revista de Letras
Prendre partit - Núvol
Eduard II - Núvol


BLOGS i INTERNET

Creació de rogersimeon.com el lloc web amb informació detallada sobre les meves activitats teatrals i literàries.

Creació de Roger's Books - 36 entrades sobre llibres de Richard Ford, Samuel Beckett, Jack Kerouac, Michel Houellebecq, Nickolas Butler, Junot Díaz, Jonathan Franzen, Jeffrey Eugenides, James Joyce, Richard Yates, Tennessee Williams entre d'altres.

89 fitxes de lectura publicades i èxit de visites mes rere mes. Nou format del blog i ben aviat millora gràfica.

23 noves obres teatrals comentades al blog Moments de Teatre, des de la versió d'Eduard II dels Parking Shakespeare, fins a Sigue la tormenta de Tranvía teatro, passant per Terra Baixa i Lluís Homar, Kyla, Liceistas i Cruzados, Prendre Partit o Seuls.

Re-activació de Music and Words and More. Blog musical amb crítiques d'àlbums, comentaris sobre la música en general i una secció amb la cançó del dia.


PRIMERS ESBOSSOS DE TEXTS

Teatre
Bugaderies Iqbal
Entropia
El claustre (nom temporal)
Captius

Novel·la
Another Yellow Tracksuit

Per un teatre ebri - Nova entrada a El Núvol

Per un teatre ebri

Roger Simeon. Barcelona.

 

/ 6.11.2014

Paco Zarzoso fa anys que està predicant la idea del Teatro Ebrio, un teatre que neix i es desenvolupa a través de la idea de l’ebrietat. Una ebrietat que no té per què ser necessàriament etílica (tot i que ajuda, com demostren les sessions de degustació de vi en què es converteixen les seves classes). Una ebrietat interna, unes passions a flor de pell que van pujant d’intensitat fins que es produeix l’explosió inevitable. AmbAbsentee (potser el nom és el pitjor de l’obra), Denise Duncan i La Pulpe Teatroproposen una experiència semblant.

La Pulpe Teatro porta ‘Absentee’ al Tantarantana

La tensió i la incomoditat entre dos germans completament oposats va en augment gràcies a la contribució del J&B que beuen a glops. En Lluc és un perdedor per antonomàsia. Incapaç de mantenir la feina, de pagar els deutes que es van ampliant en el bar, sobreviu tancat a casa seva, allunyat del món i de la realitat entre retrets i angoixes. Per la seva banda, en Pau és el fill modèlic, el fill que tot ho fa bé, amb bona feina, diners, estabilitat i parella que des de petit ha destacat per la seva bondat i la seva amabilitat i que, arribat el moment, es féu càrrec del pare moribund que no acabava de morir mai i que ja és incapaç de recordar qui és aquesta persona que li canvia els bolquers. Dues maneres diferents de viure la vida, o dues fortunes contraposades que el destí ha volgut que estiguin entrelligades per una qüestió genètica i poca cosa més. Són germans, però tal i com afirma en Lluc, realment no es coneixen. Són dos desconeguts que comparteixen uns pares i un passat. Res més. Però, tal i com va demostrar Tennessee Williams en més d’una ocasió amb els seus drames familiars, això ja és massa. Les famílies,  amb totes les seves discussions i discrepàncies, estan forçades a entendre’s o, si més no, a retrobar-se i continuar les trifulgues. I aquest, és precisament, el camí que sembla prendre Absentee, entre les baralles i les discussions, els germans viuen moments de melangia del passat comú. Recorden anècdotes agredolces de la infantesa en les quals en Pau sempre sobresortia mentre en Lluc quedava arraconat, però ja no ho fan amb la mateixa fredor ni la mateixa ràbia que al principi. El J&B ha començat a fer efecte i la seva conversa esdevé més sincera i, sobretot, seguida. Després de molts anys sense parlar, per fi conversen, confrontant les seves diferències i preguntant-se què significa realment ser germans.

(seguir llegint a El núvol)