El naixement de You and Me

Un dia, pels volts de Nadal del 2010, una casualitat va fer que em trobés pel carrer amb la Mercè que havia aprofitat els dies de festa per sortir una mica de Londres i veure la família. Quasi no vam parlar. Però ella va comentar que estava buscant un text per produïr. Jo estava començant a muntar Tu i Jo de cara a l'estrena a Vic pel març següent i aquell mateix vespre li vaig enviar el text per saber-ne la seva opinió.

A partir d'aquí, Tu i Jo va anar mutant fins arribar a ser You and Me. Van aparèixer noves idees, se'm va encarregar la traducció del text a l'anglès i al castellà amb la voluntat de fer un espectacle majoritàriament en anglès però que incorporés elements lingüístics de les dues protagonistes (una catalana i una asturiana), va anar entrant gent nova al projecte, entitats que donaven el seu recolzament...

I ara, aquest juny, un any i mig després d'aquella trobada fortuïta, s'estrena al barri de Shoreditch londinenc.

setè assaig de "El penya-segat"

09/03/12 - Can Saleta

Vent

Fulls volant

Dubtes

+ : introducció d’una nova escena

      marcatge de certs moviments i accions

? : quina és la millor manera d’aprendre el text

(a l’ull de l’huracà)

Tal i com unes setmanes abans el fred ens arrecerà a l’interior de Can Saleta, avui és el vent el que ens força a sacrificar el nostre espai natural d’actuació, la gran era frontal, i buscar refugi al peu de la façana.

Reorganitzem la rampa ràpidament, començant a pensar en la maqueta i els esboços presentats per en Pakyto, en la possibilitat d’acabar el penya-segat en un angle diferent del previst.

Fem una passada ràpida, d’escalfament, a La història de l’anglès i, veient que comença a tenir forma, ens aventurem amb la següent escena: El cartell. Una continuació natural de la primera, un endinsament una mica major en els personatges, a les seves reaccions, les seves dinàmiques. Encara els estem coneguent, però ja en podem intuir certes característiques constants, certes reaccions pròpies. Són unes noves amistats que tot just estem començant a freqüentar i que encara ens sorprenen.

Aquesta segona escena comença amb un joc semblant a l’anterior, però de sobte es produeix un gir i les relacions de poder establertes entre els dos personatges es capgiren. Això és el que volem mostrar verbalment, però també visual recoltzant-nos amb la rampa. Per això marquem certs moviments, certes pujades i baixades de la rampa, encreuaments dels personatges… però tot plegat s’acaba encarcarant. Caiem en l’encasillament i els personatges esdevenen més preocupats de saber on han d’anar al final de la rèplica que no pas de ser ells mateixos i moure’s naturalment per l’espai. Així ens ho fa veure, encertadament, en Pakyto.

Aquesta és una obra primordialment de text. Les accions han d’acompanyar al text. No a l’inrevés. Per tant, fins que el text no estigui ben assimilat, fins que les rèpliques no hagin sigut interioritzades, el treball personal de cada actor dut a terme…, el pautament dels diferents moviments resultarà artificial. Ara ho veiem. El problema, però, és com aprendre el text? Fer-ho damunt l’escenari alhora que s’assaja? Dedicar-hi nits d’insomni a casa memoritzant paràgrafs? Aquí és on entra la formació de cadascú. Aquí és on les diferents escoles actorals es deixen veure. Aquí és on jo m’aparto i deixo llibertat d’acció: no crec que cap de les possibles maneres de fer-ho sigui la correcta, sinó que cadascú ha de trobar la seva.

En el proper assaig veurem els fruits d’aquesta recerca personal.

Pòster de You and Me

sisè assaig de "El penya-segat"

03/03/12 - Can Saleta

Recordar

Reorganitzar

Redistribuir

+ : canvis escènics importants que permeten més mobilitat i 

    interacció entre els personatges

    Divisió de l’obra en 7 escenes

    Poliment de diàlegs.

(el retorn a El penya-segat)

Dues setmanes sense assaig donen per molt. La lectura quasi-malaltissa de tractats i manuals de direcció permeten organitzar millor els assajos, planificar les accions, concebre l’obra com a un producte global, com un conjunt d’accions, diàlegs, paisatges, silencis, llums, sons… Avui, després de dues setmanes, de rellegir el text, de fragmentar-lo en escenes, de marcar-ne les accions i els diferents girs interns (argumentals o de caràcter), retornem a El penya-segat. I ho fem amb canvis.

El primer afecta directament a l’escenografia: el camí que condueix al penya-segat ha de ser inclinat, ha de fer pujada. Busquem objectes que ens permetin crear la il·lusió de rampa i construïm una petita elevació que ens força a ampliar l’escenari però, també, a reconsiderar els moviments assajats. No és el mateix caminar en un escenari pla que en un d’inclinat. I aviat descobrim que no és només físicament, sinó també ideològicament, que apareixen les diferències: el pes de la nostra cultura ens empeny a veure a aquells situats per damunt dels altres com a superiors jeràrquicament, com a millors. I, clar, per l’altra banda, a aquells que queden més avall com a inferiors, dominats, sotmesos. El fet que a l’època medieval els rics visquessin als castells enlairats i llencessin els seus rius fecals carrer avall on vivien els pobres n’és un clar exemple.

Aquesta distribució de poders ens permet jugar una mica més amb les relacions entre els personatges, amb les seves interaccions.

Comencem pel principi, amb La història de l’anglès i, malgrat alguns entrebancs memorístics que dues setmanes d’aturada provoquen, comencem a veure com funciona damunt la nova escenografia. Com els moviments dels personatges s’enriqueixen amb aquesta rampa.

Ara el següent pas serà començar els esboços d’aquesta escenografia. Començar-hi a aplicar les idees de vestuari, començar a veure com apareixen davant nostra l’HOME1 i l’HOME2.

cinquè assaig de "El penya-segat"

28/01/12 - Can Saleta

Ampliació de text.

Nova escena, noves accions.

Començar a utilitzar elements externs: cigarreta, rellotge.

+ : conèixer una nova faceta dels personatges

     començar a practicar els moviments amb el condicionant de les maletes

- : la pluja i el fred que ens han reclòs a la cuina, davant la llar de foc

(el temps i les persones)

Comença l’assaig amb l’avís del seu estroncament: a la una s’ha d’acabar l’assaig perquè he de marxar cap a Tarragona per assistir a un enterrament.

Sense temps per perdre, doncs, ens deixem de preliminars, de converses prèvies, de comentaris generals, agafem els respectius texts i fem una llegida de l’última escena, les últimes 7 pàgines. Sense premeditar-ho, sembla que el 7 sigui el número exacte de les diferents escenes que anem realitzant, com paquets independents d’acció de 7 pàgines cadascun. Més enllà de la numerologia abstracta, de la meta-astrologia, de les lectures tàntriques i meta-sensorials d’aquest número que, com tots de fet, resulta ser màgic, fem una lectura del text que avui es basa en la importància del temps i, sobretot del seu pas. Un tema més que encertat en un dia que acabarà al cementiri.

L’HOME1 i l’HOME2 es posen en situació a l’exterior de can Saleta i fem una primera passada general, sense text correcte, només per marcar les accions, per familiaritzar-nos amb les rèpliques i amb els moviments. Fem una segona passada afegint l’intercanvi de rellotge que genera les queixes sobre el pas del temps, sobre la seva rapidesa, sobre la futilitat de la vida, però la pluja s’intensifica i el fred comença a apoderar-se de nosaltres, de manera que decidim anar a refugiar-nos a l’interior de la casa, a la cuina, davant la llar de foc.

Llegim novament el text per començar a afiançar-lo i repetim l’escena. El text és complicat, enrevessat i decidim rellegir-lo una vegada més abans de seguir. És una escena important perquè és la que tanca l’obra, és el record amb el qual marxaran a casa els espectadors i convé treballar-la bé.

Després de dues passades més ens hem d’aturar perquè ja són quasi la una i arriba l’hora de marxar. Aquesta darrera escena necessita pulir elements, marcar gesticulacions, mirades i silencis, però ja comença a deixar entreveure la sensació final de la peça. Comença a insinuar que l’obra pot cloure en aquest punt i fer-ho amb certa dignitat. Mostrar el final d’un camí que ens ha de portar a el penya-segat.