Moby-Dick al PPP de IATI Theater

Aquesta setmana, el text que comentarem en el PPP del IATI Theater és una versió de Moby Dick feta per James Armstrong.

La història de Moby Dick és coneguda per tothom però passa una mica com amb el Quixot, que la gent sap de què va la història (més o menys) però no l'ha llegit (això també passa amb obres de ressó universal com Ulysses, La divina comèdia... que directament la gent només en sap el nom i ignoren de què van: som una societat no-llegida). En el meu cas, Moby Dick és un llibre pendent.
Aquesta primera aproximació (en versió teatral), no m'empeny a llegir-lo immediatament, és cert, però sí que em genera la curiositat de saber què és de l'original i què ha afegit el dramaturg. Exactament la mateixa pregunta que em va fer un membre del públic el dia de l'estrena de You and Me a Londres: quin percentatge de l'obra és teva i quin percentatge ho ha afegit la companyia? És a dir, quins mèrits/demèrits són teus i quins són d'algú altre.

Sigui com sigui, aquesta setmana toca Moby Dick i la setmana que ve per fi arriba el torn de la meva obra: Los columpios.

Brown Buffalo al PPP de Cimientos

La setmana passada, amb nocturnitat i els previsibles problemes tècnics (som la generació "apaga i torna-ho a engegar") vaig participar al taller/debat del Cimientos Play Development Program sobre l'obra !!! de Raúl Hernández Garrido.
Un curiós nombre d'individus ens vam reunir davant els nostres ordinadors i, des de la distància i la fredor d'una connexió que no permetia que ens veiéssim les cares, vam dialogar, analitzar i, sobretot, escoltar a l'autor. Una interessant experiència que ens va permetre veure com, a vegades, les intencions dels autors no són totalment compreses pels lectors, tot i no anar en detriment de la qualitat de l'obra, aquesta !!! que ens planteja el problema de la censura i la llibertat arràn de la no-emissió de la xiulada a l'himne espanyol en un partit de la final de la copa del rei entre el Barça i l'Atlètic de Bilbao. I ho fa amb cinisme, amb crueltat, mostrant com els directius de la cadena de televisió assagen les interrogacions que faran als treballadors per trobar un culpable. Encara que cap d'ells no ho sigui, de culpable, que només estiguessin seguint ordres, algú serà acusat d'haver seguit les ordres al peu de la lletra i no haver tingut iniciativa pròpia. Cinisme pur.

Demà a la nit tindrà lloc una altra sessió. Aquest cop es tracta de l'obra Brown Buffalo, de Carlos Morton. Una obra al·lucinògena, marcada per la generació beat i el consum massiu d'LSD on un dels protagonistes és Hunter Thompson. Un viatge curiós que, en ocasions sembla derivar cap al buit però que en general manté un to bukowskià/tarantinesc molt interessant i les reflexions sobre el racisme contra els mexicans són molt encertades: el món és només blanc o negre, ningú pensa en els marrons. Potser la posada en escena que proposa l'autor és excessivament recarregada (projeccions, música, món/submón...) però la base hi és. I sobre això ja hi podem treballar.

A la merda el 2013!

A la merda el 2013 amb tots els canvis que no s'han produït; amb tots els projectes que no s'han arribat a dur a terme; amb totes les il·lusions que s'han esfumat; amb tota la feina que no ha portat enlloc i amb totes les enrabiades i moments de fer-nos mala sang.

Que comenci el 2014 que, ja d'entrada, té la virtut d'haver superat aquest any tan complicat.
Un 2014 que comença amb la temporada d'AVUI ÉS GAIREBÉ MAI a Porta4 durant el gener. Que continua amb la possibilitat d'estrenar una nova (i sorprenent) versió de You and Me a l'Arcola Theatre de Londres. I que al maig em durà a Nova York per l'estrena de Los Columpios al Iati Theater.


Benvingut 2014. 

Tots esperem moltes coses de tu.
No ens decepcionis!

Los columpios - IATI Theater

Aquesta setmana ha començat el taller de desenvolupament textual Cimientos del IATI Theater amb l'obra The Rabbit and the Tiger de Leah Franqui, una interessant fàbula sobre les maneres de gestionar el dolor, la tristesa i la pèrdua i d'aprendre a fugir dels refugis de la infantesa per enfrontar-nos al món de cara.

A partir d'ara, i cada dijous al vespre, hi haurà una nova lectura de textos i un treball col·lectiu de crítica i perfeccionament. I, a partir del febrer començaran les lectures dramatitzades dels textos amb públic.

Inesperadament, Los columpios, traducció de Els gronxadors, ha estar seleccionada per a formar-ne part i s'estrenarà el día 6 de maig. Mentrestant, encara té un llarg camí per recórrer. El primer ha estar una relectura i correcció del text en la qual hi he afegit noves idees i n'he modificat algunes de velles. Després vindrà el dia que s'exposarà a tots als membres del taller, el 6 de febrer i, finalment, apedaçat i millorat, es presentarà al públic el dia 6 de maig. Ara vénen cinc mesos de feina d'orfebreria, de retocs i puliments intentant que la peça no s'acabi trencant. Cinc mesos de lectures i comentaris. Cinc mesos d'il·lusió.

De moment, ja tenim la primera fotografia de l'obra feta per Xavi Palomera. Comença el joc.

Avui és gairebé mai a Porta 4

El 2014 comença bé. Amb teatre.

Tots els dissabtes de gener: 

4, 11, 18 i 25 a les 22:30

AVUI ÉS GAIREBÉ MAI a Porta4.

Amb ganes de retornar a un teatre que tan bé va acollir Tu i Jo (durant 3 mesos!) i que ens va ajudar a donar a conèixer aquella obra.

Ara es tracta d'un projecte nou. Menys personal i molt més col·lectiu: l'esforç i el treball de la companyia Els carotes.

I pel que fa al 2013... doncs ja pot anar acabant.