Aquest any comença, inesperadament, ple d'estrenes (i reestrenes)
-Al gener, temporada d'Avui és gairebé mai a Teatre Porta 4 (Barcelona)
-Al febrer, estrena de L'urna a la Sala Beckett (Barcelona), dintre del cicle Els 10 minuts del bar de la Beckett.
-Al març, si no hi ha cap imprevist d'última hora, estrena d'una nova (i molt diferent) versió de You and Me a Londres dintre del festival de Teatre Espanyol de l'Arcola Theatre (espai encara per determinar).
-Al maig, estrena de Los columpios a Iati Theater (Nova York)
I, entremig, projectes que no s'aturen, la meva primera col·laboració amb Revista de Letras (a mitjans de febrer), l'ampliació de Moments de teatre, Roger's Books, Fitxes de lectura...
dissabte, 8 de febrer del 2014
dijous, 6 de febrer del 2014
Nit en blanc
Aquesta nit (matinada més aviat) connexió amb Nova York per fer el taller sobre Los columpios. Un taller que consta de tres parts:
1a, l'autor exposa què n'espera de l'obra, quina és la seva visió i com creu que aquest taller el pot ajudar. A quatre hores de la connexió encara no tinc clara cap d'aquestes qüestions. Què n'espero de l'obra? Doncs que mostri les dificultats que tenim per comunicar allò que realment sentim; que mostri la fragilitat de la condició humana, les nostres pors i dubtes d'una manera diferent.
Quina visió tinc de l'obra? Doncs suposo que una de molt estàtica. De personatges perduts en els diàlegs en un espai volgudament ambigu. És a dir, no massa diferent del que hi havia a Tu i Jo perquè, de fet, Els gronxadors (l'original català del qual neix aquesta Los columpios) és una mena de preqüela de Tu i Jo. Una història semblant, uns personatges semblants, però en una etapa prèvia de les seves vides.
Com crec que aquest taller pot ajudar l'obra? Doncs perquè aportarà la visió de diferents persones vinculades amb el teatre (des d'autors a directors) i això hauria de fer ressaltar-ne les possibles virtuts i corregir els errors existents. És a dir, descobrir què funciona i què no de l'obra.
2a, els participants diuen la seva opinió sobre l'obra. Aquí és on pot passar de tot. Si bé és veritat que als altres tallers el to sempre ha sigut molt respectuós i les possibles crítiques mostrades sempre han aparegut amb fi de bé, potser l'absurditat del meu text pot generar certa controvèrsia. A veure.
3a, s'estableix un debat entre tots arràn de què ha dit l'autor i de què han opinat els demés participants. Un debat normalment interessant sobre els temes més inversemblants que ha pogut generar la lectura de l'obra.
Conclusió: entre 2 i 3 hores de tertúlia teatral, de debat i anàlisi d'una peça meva que em fa molta il·lusió.
1a, l'autor exposa què n'espera de l'obra, quina és la seva visió i com creu que aquest taller el pot ajudar. A quatre hores de la connexió encara no tinc clara cap d'aquestes qüestions. Què n'espero de l'obra? Doncs que mostri les dificultats que tenim per comunicar allò que realment sentim; que mostri la fragilitat de la condició humana, les nostres pors i dubtes d'una manera diferent.
Quina visió tinc de l'obra? Doncs suposo que una de molt estàtica. De personatges perduts en els diàlegs en un espai volgudament ambigu. És a dir, no massa diferent del que hi havia a Tu i Jo perquè, de fet, Els gronxadors (l'original català del qual neix aquesta Los columpios) és una mena de preqüela de Tu i Jo. Una història semblant, uns personatges semblants, però en una etapa prèvia de les seves vides.
Com crec que aquest taller pot ajudar l'obra? Doncs perquè aportarà la visió de diferents persones vinculades amb el teatre (des d'autors a directors) i això hauria de fer ressaltar-ne les possibles virtuts i corregir els errors existents. És a dir, descobrir què funciona i què no de l'obra.
2a, els participants diuen la seva opinió sobre l'obra. Aquí és on pot passar de tot. Si bé és veritat que als altres tallers el to sempre ha sigut molt respectuós i les possibles crítiques mostrades sempre han aparegut amb fi de bé, potser l'absurditat del meu text pot generar certa controvèrsia. A veure.
3a, s'estableix un debat entre tots arràn de què ha dit l'autor i de què han opinat els demés participants. Un debat normalment interessant sobre els temes més inversemblants que ha pogut generar la lectura de l'obra.
Conclusió: entre 2 i 3 hores de tertúlia teatral, de debat i anàlisi d'una peça meva que em fa molta il·lusió.
dimecres, 29 de gener del 2014
Divendres actiu
El divendres 7 de febrer, serà un divendres estrany. Començarà de matinada, concretament a les 00:30, quan em connecti via Skype amb el IATI theater de Nova York per participar en el col·loqui/taller al voltant de la meva obra Los columpios que s'estrenarà al 6 de maig en el mateix teatre americà. Els diferents participants del Cimientos Play Development Program, així com els responsables de programació de la sala, donaran la seva opinió sobre l'obra i oferiran idees per la seva millora i la seva òptima representació. Una gran oportunitat per a millorar una peça que fa anys que tinc ganes d'estrenar però que encara no havia tingut l'oportunitat.
Després, a les 19:30, s'estrena L'urna a la Sala Beckett dintre del cicle "Els deu minuts del bar de la Beckett". Una proposta experimental en la qual els autors ofereixen la idea, el desenvolupament de la història i les característiques dels personatges i llavors són els actors qui han de posar-hi el text. I per algú com jo que sempre fa teatre de text, ha sigut tot un repte.
Després, a les 19:30, s'estrena L'urna a la Sala Beckett dintre del cicle "Els deu minuts del bar de la Beckett". Una proposta experimental en la qual els autors ofereixen la idea, el desenvolupament de la història i les característiques dels personatges i llavors són els actors qui han de posar-hi el text. I per algú com jo que sempre fa teatre de text, ha sigut tot un repte.
dimecres, 22 de gener del 2014
Moby-Dick al PPP de IATI Theater
Aquesta setmana, el text que comentarem en el PPP del IATI Theater és una versió de Moby Dick feta per James Armstrong.
La història de Moby Dick és coneguda per tothom però passa una mica com amb el Quixot, que la gent sap de què va la història (més o menys) però no l'ha llegit (això també passa amb obres de ressó universal com Ulysses, La divina comèdia... que directament la gent només en sap el nom i ignoren de què van: som una societat no-llegida). En el meu cas, Moby Dick és un llibre pendent.
Aquesta primera aproximació (en versió teatral), no m'empeny a llegir-lo immediatament, és cert, però sí que em genera la curiositat de saber què és de l'original i què ha afegit el dramaturg. Exactament la mateixa pregunta que em va fer un membre del públic el dia de l'estrena de You and Me a Londres: quin percentatge de l'obra és teva i quin percentatge ho ha afegit la companyia? És a dir, quins mèrits/demèrits són teus i quins són d'algú altre.
Sigui com sigui, aquesta setmana toca Moby Dick i la setmana que ve per fi arriba el torn de la meva obra: Los columpios.
La història de Moby Dick és coneguda per tothom però passa una mica com amb el Quixot, que la gent sap de què va la història (més o menys) però no l'ha llegit (això també passa amb obres de ressó universal com Ulysses, La divina comèdia... que directament la gent només en sap el nom i ignoren de què van: som una societat no-llegida). En el meu cas, Moby Dick és un llibre pendent.
Aquesta primera aproximació (en versió teatral), no m'empeny a llegir-lo immediatament, és cert, però sí que em genera la curiositat de saber què és de l'original i què ha afegit el dramaturg. Exactament la mateixa pregunta que em va fer un membre del públic el dia de l'estrena de You and Me a Londres: quin percentatge de l'obra és teva i quin percentatge ho ha afegit la companyia? És a dir, quins mèrits/demèrits són teus i quins són d'algú altre.
Sigui com sigui, aquesta setmana toca Moby Dick i la setmana que ve per fi arriba el torn de la meva obra: Los columpios.
dimecres, 15 de gener del 2014
Brown Buffalo al PPP de Cimientos
La setmana passada, amb nocturnitat i els previsibles problemes tècnics (som la generació "apaga i torna-ho a engegar") vaig participar al taller/debat del Cimientos Play Development Program sobre l'obra !!! de Raúl Hernández Garrido.
Un curiós nombre d'individus ens vam reunir davant els nostres ordinadors i, des de la distància i la fredor d'una connexió que no permetia que ens veiéssim les cares, vam dialogar, analitzar i, sobretot, escoltar a l'autor. Una interessant experiència que ens va permetre veure com, a vegades, les intencions dels autors no són totalment compreses pels lectors, tot i no anar en detriment de la qualitat de l'obra, aquesta !!! que ens planteja el problema de la censura i la llibertat arràn de la no-emissió de la xiulada a l'himne espanyol en un partit de la final de la copa del rei entre el Barça i l'Atlètic de Bilbao. I ho fa amb cinisme, amb crueltat, mostrant com els directius de la cadena de televisió assagen les interrogacions que faran als treballadors per trobar un culpable. Encara que cap d'ells no ho sigui, de culpable, que només estiguessin seguint ordres, algú serà acusat d'haver seguit les ordres al peu de la lletra i no haver tingut iniciativa pròpia. Cinisme pur.
Demà a la nit tindrà lloc una altra sessió. Aquest cop es tracta de l'obra Brown Buffalo, de Carlos Morton. Una obra al·lucinògena, marcada per la generació beat i el consum massiu d'LSD on un dels protagonistes és Hunter Thompson. Un viatge curiós que, en ocasions sembla derivar cap al buit però que en general manté un to bukowskià/tarantinesc molt interessant i les reflexions sobre el racisme contra els mexicans són molt encertades: el món és només blanc o negre, ningú pensa en els marrons. Potser la posada en escena que proposa l'autor és excessivament recarregada (projeccions, música, món/submón...) però la base hi és. I sobre això ja hi podem treballar.
Un curiós nombre d'individus ens vam reunir davant els nostres ordinadors i, des de la distància i la fredor d'una connexió que no permetia que ens veiéssim les cares, vam dialogar, analitzar i, sobretot, escoltar a l'autor. Una interessant experiència que ens va permetre veure com, a vegades, les intencions dels autors no són totalment compreses pels lectors, tot i no anar en detriment de la qualitat de l'obra, aquesta !!! que ens planteja el problema de la censura i la llibertat arràn de la no-emissió de la xiulada a l'himne espanyol en un partit de la final de la copa del rei entre el Barça i l'Atlètic de Bilbao. I ho fa amb cinisme, amb crueltat, mostrant com els directius de la cadena de televisió assagen les interrogacions que faran als treballadors per trobar un culpable. Encara que cap d'ells no ho sigui, de culpable, que només estiguessin seguint ordres, algú serà acusat d'haver seguit les ordres al peu de la lletra i no haver tingut iniciativa pròpia. Cinisme pur.
Demà a la nit tindrà lloc una altra sessió. Aquest cop es tracta de l'obra Brown Buffalo, de Carlos Morton. Una obra al·lucinògena, marcada per la generació beat i el consum massiu d'LSD on un dels protagonistes és Hunter Thompson. Un viatge curiós que, en ocasions sembla derivar cap al buit però que en general manté un to bukowskià/tarantinesc molt interessant i les reflexions sobre el racisme contra els mexicans són molt encertades: el món és només blanc o negre, ningú pensa en els marrons. Potser la posada en escena que proposa l'autor és excessivament recarregada (projeccions, música, món/submón...) però la base hi és. I sobre això ja hi podem treballar.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)