dissabte, 18 d’octubre del 2014

El clan de los Benasperi - Nova entrada a Revista de Letras

EL CLAN DE LOS BENASPERI

16 octubre 2014Portada
Jon López de Viñaspre | Foto de Meritzell Paluzie
Jon López de Viñaspre | Foto de Meritzell Paluzie
La sociedad líquida de Baumgarten y las teorías del decrecimiento de Serge Latouche resuenan en estos relatos nómadas de López de Viñaspre. Unos cuentos que muestran como el tiempo y las necesidades creadas nos encadenan a un modo de vida concreto que nos retiene y nos aliena. Cristina Montiel, en el prólogo, afirma que la sociedad dibujada en estos relatos, que no es otra que nuestra sociedad,
“representa la esclavitud física ligada al trabajo en forma de tiempo y la esclavitud mental como hipocresía y falsedad en forma de necesidades creadas y complejas.”
Palamedes Editorial
Palamedes Editorial
El primer relato, La leyenda de Inverglass, muestra la vacuidad e ingenuidad de un pueblo pesquero amarrado al pasado donde la autoridad la siguen imponiendo el alcalde y el párroco. Un pueblo que despierta trastornado por la aparición de una ballena gigante azorada en la playa. Igual que algunos de los mejores libros deSaramago (Ensayo sobre la cegueraLa caverna o Ensayo sobre la lucidez), se plantea “qué pasaría si…” ¿y qué puede haber más sorprendente que una ballena de 25 metros y 60 toneladas? Pues la estupidez humana, las supersticiones, las tradiciones y los valores arcaicos.
El segundo relato, Kantuta, muestra un personaje aquejado de lo que Vila-Matas bautizó con el nombre de “el mal de Montano”: un enfermo de la literatura. Muestra el conflicto entre cultura y civilización, pero también, entre racionalidad e instinto. Los libros, representantes de la cultura, liberan a Kantuta de una civilización que detesta pero, al mismo tiempo, le roban la fuerza y la salud. La duda que plantea López de Viñaspre ...
(podeu llegir la crítica sencera a Revista de Letras)

dilluns, 6 d’octubre del 2014

Política


A         No va bé.

B         Com diu?

A         El rellotge… no va bé…

B         Com?

A         El rellotge…

B         Ah, el rellotge… no… no l’estava mirant…

A         No, ja ho sé. Només li ho deia per si l’arribava a mirar… en aquesta casa no ens agraden les confusions. De fet, detestem les confusions. Vostè no? Les confusions són l’origen del 60… no! del 70% dels problemes de la humanitat! Sí! No em miri així. Ja sé que sembla una xifra molt elevada, exagerada fins i tot… però és així… les estadístiques no enganyen.

A         No sempre…

B         Com diu?

A         Hi ha vegades… hi ha vegades que les estadístiques enganyen… no ha sentit què ha passat en les darreres primàries de…

B         Sí, sí… no cal parlar de política, ara! Ostres, no hi ha res pitjor que parlar de política amb l’estómac buit, no li sembla? A mi sempre se m’acaba fent un nus a l’estómac i ja està! Ja no tinc ni esma de sopar. Millor que no parlem de política…

A         Sí, millor.

[Silenci]

B         Tot i que crec que no ens enfadaríem pas…

A         Com diu?

B         Vostè i jo… crec que encara que parléssim de política… no ens enfadaríem pas…

A         I per què ho creu això?

B         No ho sé… sembla una persona molt moderada i respectuosa, de les que encara que pensés diferentment a com ho faig jo, no em duria la contrària.

A         Em sembla que em té en massa estima…

B         Potser vostè s’hi té en poca.

A         Ho dubto.

B         Així vol dir que creu que ens barallaríem per política?

A         Doncs sí, no ho descarto.

B         Doncs així fem bé d’evitar el tema.

A         Sí. Sembla l’opció més encertada.

B         No voldria discotir-me amb vostè.

A         No, ni jo amb vostè.

B         [Allargant la mà] Acordat, doncs?

A         [Responent-li l’encaixada] Sí.

B         Perfecte… [pausa] no costa tant ser civilitzat.

A         No…

B         Parlant la gent s’entén…

A         Sí…

B         Tot i que parlant també s’entra en conflicte…

A         També…

B         Però vostè sembla una persona civilitzada amb qui es pot parlar sense haver d’entrar mai en conflicte…

A         Bé, mai mai… això voldria dir que no tinc ap mena de convicció, no li sembla?

B         Bé, depèn de com s’ho miri…

A         Que no tinc sang a les venes…

B         Potser jo no ho diria així, però…

A         Que sóc un pusil·lànime…

B         Ah! Pusil·lànime! Quina paraula més bonica, no ho troba? És la quintessència del nostre idioma: doble “s”

A            Pusil·lànime només té una “s”…

B            [Sense escoltar-lo]… “l” geminada, accent obert a la “a”, la vocal neutra… pusil·lànime! Quina paraula! Pu-sil-là-ni-me…

A         Se n’adona que m’està insultant?

B         Al contrari! Li estic otorgant la raó.

A         La raó?

B         Sí. Vostè tenia la sospita que l’estava titllant de pusil·lànime… ah! Gran paraula! I jo li ho he confirmat.

A         Doncs no s’ofengui, senyor, però considero que és vostè un mal educat que no sap tractar com es mereixen els seus convidats… adéu siau [i marxa]

B         Adéu siau, senyor. Quan torni a venir, li prometo que em limitaré a parlar del temps.


dissabte, 30 d’agost del 2014

Soley-Beltran, cuerpo de letras - publicat a Revista de Letras

SOLEY-BELTRAN, CUERPO DE LETRAS

Patrícia Soley-Beltran | Foto: Willy Villacorta / Estilismo: Laia Encinas / Maquillaje: Making Faces
Patrícia Soley-Beltran | Foto: Willy Villacorta / Estilismo: Laia Encinas / Maquillaje: Making Faces
Recién llegada del congreso de la International Association of Women Philosophers de este año celebrado en Alcalá de Henares, Patrícia Soley-Beltran (Investigadora independiente, licenciada en Historia Cultural por la Universidad de Aberdeen y doctora en Sociología del género por la Universidad de Edimburgo) nos habla sobre identidad, narración, lenguaje, Judith Butler y Mae West.
La InternationalAssociation of Women Philosophers lleva desde los años 70 trabajando para dar voz y fuerza a las mujeres filósofas de todo el mundo. Sin embargo, usted no es filósofa, ¿cómo llegó al congreso?De hecho, ya había participado en el congreso que celebraron en Barcelona. En esta ocasión, mi ponencia Divine Icons of Desire: Spiritual Rhetoric in Fashionable Body Cults había sido aceptada, pero yo estaba dudando en ir. Entonces mi amiga Judith Butler envió un correo a Stella Villarmea, organizadora del congreso, pidiendo que me invitaran a la cena “VIP”. Stella también es amiga pero Judith no lo sabía, y me hicieron sentir querida y valorada. Disfruté muchísimo escuchando las ponencias.
¿Una cena “VIP” de filósofas?VIP no en el sentido más común y frecuente de la palabra, es decir, personas importantes normalmente por tener mayor poder adquisitivo o un estatus social más elevado, sino en el sentido de gente importante dentro del mundo de la filosofía. No se trata de hacer distinciones para hacer sentir mal a nadie, como ocurre con las jerarquías fashion. Precisamente, estas filósofas entienden la filosofía de un modo muy distinto al concepto clásico. Intentan responder las preguntas de la filosofía también desde las ciencias sociales y los estudios culturales. Se ensayan nuevos modos de pensar y de hacer. Es una perspectiva muy interdisciplinar. Por eso tiene cabida en este congreso de filosofía una investigadora académica interdisciplinaria como yo que, en esta ocasión, aunaba la reflexión de Walter Benjamin sobre el capitalismo como religión, con mi interpretación del glamour de la moda y la publicidad como su liturgia.
Una conexión atrevida.Quizás pueda parecer que estos dos ámbitos, moda y filosofía, sean disociados, pero no es así. Se trata de nuestra percepción, del poder de la imagen… de hecho uno de los temas de mis estudios. La cuestión es que fui a la cena, presenté mi ponencia y, después de haber pasado una época de trabajo personal y recluso, recordé lo maravilloso que es estar en el mundo, y pensar, y compartir, y hablar, y beber vino, fumar puritos…
(seguir llegint l'entrevista a Revista de Letras)

dissabte, 16 d’agost del 2014

Angeleta & Etelvina al Little Angel Theatre

El proper 4 de setembre, l'obra Angeleta & Etelvina, la versió en titelles que Around the Glove han fet de You and Me (versió anglesa de la meva obra Tu i Jo), arriba al Little Angel Theatre de Londres.
Seleccionada per participar en el programa Hatch de creació i difusió de peces, Around the Glove desvetllaran nous elements de l'obra que ja van provar amb èxit a l'Arcola Theatre de Londres dintre del festival de Teatro Clásico Español.

Mentrestant, Simmon Said, ha fet aquesta il·lustració sobre l'obra per començar a escalfar els ànims
Comença una nova (i inesperada vida) d'un text que es resisteix a quedar-se en l'oblit.

Angeleta & Etelvina, 4 setembre 2014 - Hatch - Little Angel Theatre

dimecres, 23 de juliol del 2014

Scotland Soundtrack

Recull de les cançons que han omplert els sis dies de retorn a Escòcia. La majoria d'elles sentides als pubs de Glasgow i Edimburg i pel Buchanan Street de Glasgow.


The Jesus and Mary Chain: Just like honey


Daughter: Youth


Bright Eyes: Landlocked Blues


The Stone Roses: She bangs the drums


Phosphorescent: Song for Zula


David Bowie: Heroes


James Blake: Retrograde


Alt-J: Tesselate


Devendra Banhart: It's a sight to behold


Mumford and Sons: The Cave


Haim: Falling


Malcolm Middleton: Loneliness Shines


Twin Atlantic: Brothers and Sisters


Aidan Moffat: Big Blonde


Gorillaz: Dirty Harry


Bon Iver: For Emma


Rick Redbeard: Any way I can


Primal Scream: Rocks


Chvrches: Recover


The Prodigy: Breathe


The National: Sea of Love


The Beta Band: Dry the rain


King Creosote and John Hopkins: John Taylor's month away